Aquest darrer dissabte vam poder assistir a la III Jornada del Cultiu de l’ametler i de l’olivera celebrat a Atzeneta del Maestrat. A banda del contingut de la Jornada, que tractarem de resumir, voldria destacar l’orgull d’un poble que respon a les activitats que s’hi proposen (vora una cinquantena de participants), la qualitat humana i tècnica dels treballadors de la Cooperativa i del Molí de l’Oli i, cal dir-ho, la saviesa dels agricultors (homes i dones) que s’estimen la terra que treballen. Quan algú parla de l’abandonament dels pobles de l’interior hauria de guaitar a Atzeneta i omplir-se el cor i el cervell d’esperança; els albarduscos s’ho valen!
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
DE L’AMETLER
Allà pel mas del Pardo, a Meanes, la cooperativa disposa d’un bancal amb vint-i quatre varietats d’ametlers plantats l’any 2016. Des de les primerenques a les més tardanes. El seu director, Eladi Roca, va encetar la Jornada i va donar la vareta a Jose Manuel Albert -tècnic agrícola, compromés amb una agricultura més sostenible- que ens va explicar les característiques de cada varietat amb els pros i contres que havien manifestat en aquest darrers anys. També hi va haver ocasió per observar un cuquet que en barrena l’escorça: el barrenillo. Hi havia classes ben carregades de carrossos d’ametles. Escolte’m un dels comentaris de José Manuel.
Llauradors amb molta experiència s’admiraven amb les collites que prometien les noves varietats. Cada tira d’ametlers estava retolada per informar-nos de la classe, com aquesta de nom més fàcil, felipa. Hi comptaven també amb algunes classes experimentals. Vam trobar a faltar les llarguetes, el desmai roig i el cristo muerto que també coneixen com a esgarrasaques. De les classes antigues sí que hi eren presents el carreró i la marcona.
Al vídeo podem veure una de les gràfiques sobre la producció de cada varietat
DE LA COBERTA VEGETAL
La coberta vegetal al frau de les tires d’ametlers i oliveres sembla una exigència europea que caldrà anar incorporant en la nostra cultura agrícola. Aquesta franja, entre d’altres, permet l’existència d’insectes que poden equilibrar les plagues de fongs i d’altres insectes. En un altre bancal de Meanes vam poder veure’n la permanència fins que amb desbrossadora de cadenes o amb el rulo (veieu els dos vídeos) van deixar-ho com un passeig.
DE LES OLIVERES
I encara al bancal de Meanes, José Manuel ens va explicar les principals malalties que, a més del jabalí, patien les nostres oliveres: el garrugo o tuberculosi, per un bacteri (Pseudomona savastonoi) que es manifesta amb eixos nòduls que fan tan poca gràcia a l’hora de collir amb les mans la canetera; el repilo, un fong (Spilocaea oleagina), que sol ser conseqüència de les petites ferides i convé tractar-les només acabar la collita; el verticilium que, en ser tan recent, encara no ha estat batejat popularment i pot arribar a matar l’olivera… La més actual és sens dubte la mosca de l’oliva que ja demana tractament, tal i com veiem al testador groc que hi havia penjat en una de les oliveres. En aquest enllaç ho trobareu tot amb detall Alteracions de l’olivera
I dels dictats de la natura apresos al bancal vam passar a l’aula digital. Una altra de les exigències de la nova normativa és el seguiment d’un quadern on hom anotarà el que fa i desfà dins el bancal: sulfatades, llaurades, herbicides, desbrossades, collites… (potser les solsides del senglars?) i tot ho podrà portar i anotar dins el mòbil o a l’ordinador. Les dificultats primeres acabaran per ser un fàcil costum, sobretot amb l’ajut de la bona gent de la Cooperativa que s’armarà de paciència per fer cas dels nostres dubtes reiterats. De moment, no podem esperar que el programa parle la mateixa llengua que el poble, però ens va agradar molt que a les fitxes de cada parcel·la José Manuel proposara el nom de lloc, el topònim, i no un número de polígon i parcel·la que distancien l’agricultor amb el seu racó.
Arturo Monfort, el del Molí de l’oli, va prendre la paraula per fer-nos sabedors que, sens dubte, tenim el millor oli del món!
I vam saber coses sobre l’oli d’oliva verge extra i les característiques que el fan tan bo per al gust i la salut. I allò dels triglicèrids i com el maltracte de l’oliva en la collita i el transport poden afectar l’acidesa. I vam veure aquells components d’eixe 2% que no és saponificable (no en farem sabo!) i que acull uns components que atorguen els aromes, el gust i beneficis diversos per a la salut del consumidor d’un gran oli.
I abans de ser actors en la cata d’oli, vam saber dels molts atributs que els especialistes detecten en cada tast d’un concurs on el nostre oli de canetera va obtindre un premi estatal. I més precís va ser l’anàlisi d’aquest oli amb aquells paràmetres que li asseguraven l’etiquetatge d’oli verge EXTRA.
I després vam fer un tast de tres olis. El primer no sabíem ni si mereixia el noble nom d’oli; no tenia cap aroma ni oloreta. Pel que fa al gust no ho sabem perquè ja vam deduir que hom volia que tastarem el girasol. El segon oli ja va deixar anar efluvis de bones olors en obrir la tapeta: oli d’arbequina que demanava una llesqueta de pa: boníssim! El tercer tenia més cos i una picoreta que si a alguns els recordava l’ametla, d’altres asseguraven que no era marcona sinó amarga… però ben bo també: oli de canetera!
I Eladi Roca, després d’un sorteig i cloenda de la Jornada, encara ens va convidar a visitar el nou obrador, lloc que hom dedicarà a posar de relleu els valors dels productes d’Atzeneta, com ara l’oli i le seus varietats, la mel o les diverses presentacions de l’ametla.
I, en acabant, tots a dinar! Llàstima que me n’havia de baixar a vora mar i perdre’m les xarrades de taula, que també alimenten! L’any que ve hi tornarem amb la IV Jornada!
Gràcies, Atzeneta!
