Entre l’AP-7 i la N-340, entre l’eixida d’Amposta i l’Aldea hi ha una gran era, una redona que alberga una de les torres de guaita que vigilava la desembocadura de l’Ebre i el seu delta. Una preciositat a la vora d’una cisterna del s.XII i XIII i d’uns foguers que hom fa servir per als berenars de camp.
Som conscients que el mot malteniment no apareix als diccionaris; nosaltres volíem manifestar el mal manteniment que pateixen moltes restauracions, inversions que una vegada inaugurades van, poc a poc, trobant la desídia i l’abandonament. Dissortadament aquest n’és, com veurem, un dels exemples.
Podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
A la primera imatge, cartell informatiu i trilingüe on podem conèixer una mica d’història de la torre. També dels segles XII i XIII és la cisterna que, en ampliar la tercera imatge, trobem confosa amb un dipòsit de reciclatge d’ampolles de plàstic. Sembla que fa molt que no es neteja. La torre, que ens recorda la de l’Aldea, roman amb la porta tancada sense que hom puga gaudir d’aital mirador.
Dels peus de la torre naixen diversos camins que ens assenyalen les torres de guaita properes. En aquestes imatges mostrem només dos exemples, la torre de Carrova del segle XIII, que trobem al terme d’Amposta en direcció a Tortosa tot guaitant sobre el riu Ebre, i la torre de l’Aldea, coneguda també com a torre de l’Ermita que, per moltes raons, mereix una entrada exclusiva.
Com les altres dues, aquesta torre està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional i, en veure la brutícia de la cisterna i l’estat de conservació d’aquest cartell, d’impossible lectura, només podem concloure que és una bella torre amb un exemplar malteniment.
El que més m’emprenya a mi no és lo malteniment, evident, sino la desgràcia on li ha tocat viure estos darrers anys (i los que li queden) a la torre, envoltada de carreteres. Lo paisatge, bell, queda estroncat immerescudament. Ja que posada en una altre lloc, la torre lluiria com se mereix.
jcarl