La costa batejada. 49è Col·loqui de la SdO

Tres grans noms tenen les Pitiüses: Eivissa, Formentera i Enric Ribes. El director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC i membre de la nostra SdO ha dedicat molts estudis a les illes que l’han vist nàixer. Si abans, entre d’altres, havia publicat: La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’Oncat (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006), enguany afegeix a la segona edició de la de Sant Antoni de Portmany, La toponímia de la costa de Sant Josep de sa Talaia (amb Neus Marí), La toponímia de la costa de Santa Eulària des Riu (amb Irene Tetteh) i La toponímia de Formentera (amb Vicent Ferrer). Massa raons perquè la Societat d’Onomàstica hi celebrara el seu 49è Col·loqui i perquè l’Enric ens fera d’amfitrió del seu estimat país. Tres dies en què hem escoltat vint comunicacions sobre toponímia costanera i talassonímia; hem navegat entre les illes o, tot vorejant la costa, hem escoltat l’Enric explicant el bateig minuciós de cada pesquera, roca, cova, racó… d’un extens tram de la costa; hem gaudit amb el folklore eivissenc i el bon tracte de la seua gent… I hem xalat d’allò més amb el paisatge de Formentera o pels carrers plans i costeruts de sa nostra ciutat d’Eivissa.

Podeu prémer cada foto menuda per ampliar-la i veure’n els detalls

No ens va sorprendre, doncs, que a l’acte d’inauguració del Col·loqui, el president de la SdO, Pere Navarro, acompanyat per Dídac Martorell (Gabinet d’Onomàstica de la UIB) i  Miquel Costa (director insular de Patrimoni) en destaqués la seua figura i ens parlara d’un metafòric però merescut Any Enric Ribes. I amb volguda emoció, no deixà de recordar la germanor del seu Cambrils amb alguns exemples toponímics d’Eivissa.

Josep Antoni Prats i Serra encetà el torn de comunicacions amb Les vendes: element territorial propi de les Pitiüses, que ens va definir com un espai (conjunt de cases properes entre elles) i una mena de ‘conlloga’ per les feines que s’havien de fer en comunitat.

Irene Tetteh a Recollida de topònims de la costa del municipi de Santa Eulària des Riu: darrer treball de camp, ens explicà qüestions de metodologia del recull així com les dificultats que havia trobat en el treball de camp d’aquest important estudi que hem vist publicat enguany.

 

També sobre un nou llibre amb la coautoria d’Enric Ribes ens va parlar Neus Marí Planells a L’evolució del (des)coneixement de la toponímia dels illots de Ponent del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Breu anàlisi de les dades recollides des dels anys 80 fins avui.

Eulàlia Fons Carbonell de l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears, tan necessari per a la consulta, l’elaboració i plasmació dels treballs toponímics, ens  parlà sobre El Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears (NGIB): reptes actuals.

Joan Anton Rabella, de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, mostrà, entre d’altres qüestions ortogràfiques, l’evolució de les contraccions i de l’article salat a El tractament de la toponímia a la revista Eivissa.

Cosme Aguiló, toponimista d’ampla formació humanista i membre de l’IEC, amb Les Formigues, un topònim amb rèpliques esparses per la meitat occidental de la Mediterrània, ens portà per terres de Múrcia, Eivissa, Sicília i altres costes mediterrànies on trobem illes de diverses grandàries amb el nom d’aquestes petites amigues, les formigues.

Les propostes informàtiques i la seua fixació sobre bases cartogràfiques ens les aportà un irònic Marc Rosés amb Solució informàtica per a la recollida i inventari de toponímia, comunicació que tinguérem l’ocasió de tornar a escoltar dos dies després a Formentera.

Xavier Gomila, amb Recollida i estudi de la toponímia litoral: el cas de la costa de Menorca, en repassava pesqueres i microtoponímia menorquina mentre tancava la sessió del matí, arbitràriament rica en targetes.

 

I abans de dinar vam poder gaudir d’un seguit de danses del grup eivissenc Colla Sa Bodega i de la riquesa de llur vestimenta i ornaments, com l’emprendada. Alguna peça musical ens va recordar un tema instrumental del mític UC d’Eivissa. I amb un uc de celebració tancà el nostre Cosme la lluïda demostració d’aquesta colorida colla. Veieu el vídeo amb una de les dansades que, tal i com vam poder comprovar, sempre s’enceta amb el cloc de les castanyoles, molt més grans que les valencianes, que conviden les xiques a participar-hi.

El Consell Insular d’Eivissa ens va convidar a un dinar de dret que vam poder fer, amb tot el dret, asseguts… Converses i rialles entre mossos a un flaó que amagava brins d’herbassana.

La vesprada s’inicià carregada de joventut. Joan Rovira i Miró repassà la toponímia de l’aigua del seu poble dins  Aproximació a la hidronímia del terme i vila de la Sénia (Montsià).
Maria Lozano Fresno, també alumna d’un orgullós Pere Navarro, ens parlà d’un altre poble del Montsià dins Aproximació als hidrònims i talassònims rapitencs.
Tancà aquesta jovenívola mostra Bernat Vellvè Blanch que analitzà alguns elements sintàctics i, paradoxalment, ens parlà de callar a Hidronímia del terme municipal del Catllar. (foto d’Irene Tetteh)

La vinebrenca Sílvia Veà, companya del consell de redacció de Noms, no deixà la toponímia illenca, tot i que fora de terra endins, a la comunicació Les illes fluvials del tram català de l’Ebre.
Des d’Andorra havia vingut Xavier Planas Batlle per parlar-nos d’alguns fenòmens geològics que es poden trobar darrere de diversos noms de lloc a la comunicació, compartida amb Joan Tort Donada, Cala d’Hort: es Terrers, es Macs Rojos, es Boldador i ses Mareses. Un exemple de toponímia geològica eivissenca.

Encara hi hagué uns minuts perquè el nom de ‘col·loqui’ prenguera el seu sentit i escoltarem, entre d’altres participants, Joan Miralles. Pere Navarro i Enric Ribes al matí i Mar Batlle a la sessió de la tarda havien arbitrat les comunicacions amb seny i moderació.

Diumenge mereixia el dia que ens van prometre el sol i la mar. Sa Conillera ens esperava a l’anada i també la tornada d’un passeig magnífic. Enric Ribes, a la vora del patró i des del pont de comandament, anava batejant una de cada deu coses que coneixia, només perquè férem el tast de la riquesa toponímica d’una costa tan ben estudiada.

La nit abans, pels carrers de la Marina (ciutat d’Eivissa) havíem trobat aquests versos de Marià Villagómez, poeta i estudiós de la llengua de qui també havíem localitzat un carrer (quatre quilòmetres més a ponent) que ja podrem veure al Mapa dels Lingüistes pel carrer. I ja fora port, arrimats a la costa podíem admirar la petja geològica del estrats que anaven retolant-se amb els topònims. I també algun redòs ens convidava a ancorar la barca, com aquest de cases rogenques de cala Salada.

Només vam perdre l’atenció dels murs que ens ombrejaven en un episodi; quan la nina i la gavina tingueren un diàleg de menjar de pessic. Coves com aquests Ulls de s’Olivassa i tantes marededéus com té un mes de calendari ens van acompanyar en la navegació costanera. L‘illa de ses Balandres amagava un forat que després veuríem de més a prop.

Es Portitxol ben bé valia la maniobra d’acostar-se o arrimar-se a la costa. En tornar, ses Torretes i l’illa de ses Balandres, totes bellíssimes, romanien encara indiferents al nostre comboi.

Després d’un dinar com cal, mentre el sol s’amagava més enllà des Vedrà, el ferri ens dugué a Formentera. Ens hi esperava somrient la consellera de Patrimoni i Política Lingüística, Raquel Guasch, que ens va mostrar la seua satisfacció per portar el 49è Col·loqui a les Pitiüses. Pere Navarro li expressà el nostre agraïment pel tracte rebut i la joia d’un cambrilenc per ser-hi. Abans de sopar vam poder guaitar a l’església on alguns privilegiats escoltaren uns càntics de la litúrgia ortodoxa en la veu del president de la SdO.

Dilluns, Diada del Treball, emprenguérem de bell nou el Col·loqui a la Sala de Plens del Consell Insular de Formentera amb la callada presència de la presidenta, Anna Juan, i el bon arbitratge de Joan Anton Rabella.

Jaume Escandell Guasch, tècnic de Patrimoni Històric del Consell de Formentera, va llegir la comunicació d’Ángel Custodio Navarro,  Les Lleis lingüístiques i les relatives a l’empara i protecció de la toponímia, són veritablement Lleis? (L’exemple de les Pitiüses). Unes reflexions sobre la veritable Normalització Lingüística, no sobre la normativització, que havia estat el tema de diàleg del dia abans.

Mar Batlle, artífex amb Enric Ribes d’aquest col·loqui, encara va tindre forces per parlar-nos de Coromines i l’illa que ens acollia. I aquesta vegada no era a través de l’OnCat; La toponímia de Formentera al DECat.

Vicent Ferrer Mayans ens feu algunes consideracions sobre les retolacions toponímiques a Propostes per a la divulgació i la reinserció de topònims.

Enric Ribes, infatigable, mostrà diversos exemples que fan de la toponímia un notari també de la història de la llengua amb La toponímia de Formentera, un indicador per a l’estudi diacrònic de l’eivissenc.

En acabant de la pausa, Antoni Ferrer Abárzuza, amb un enfocament històric ens parlà sobre Gent nova a llocs vells. Els topònims de la colonització de la Mola de Formentera (s. XVII-XVIII).

Després de matar el nervi amb una fotografia panoràmica del respectable, Jesús Bernat Agut (la foto és de l’amic Josep Miquel Ribés) recorregué un tram de la Toponímia de la costa de restinga entre Almenara i Alcanar per introduir-nos el genèric poc transparent serradal o els doblets marjal-prat i albufera-estany.

Josep Miquel Ribés i Andreu Beltrán, vinguts també de la Plana, es repartiren els escassos minuts per deixar la promesa d’un gran treball sobre les Columbretes i la costa castellonenca a Talassonímia dels mariners del Grau de Castelló de la Plana.

I fou a migdia en punt l’esperada presentació del llibre de Vicent Ferrer Mayans i Enric Ribes La toponímia de Formentera, publicat per la Societat d’Onomàstica.

Tot i el cansament acumulat, cares somrients en la Sala de Plens del Consell Insular de Formentera

I en pujar cap a la Mola vam poder escolumbrar Eivissa i esguardar la bellesa de Formentera

A la Mola, entre porrasses i bona cosa de roca, moltes fotos, la conversa i les darreres lliçons d’Enric

Foto de grup al far de la Mola

I després d’una arròs amb sipi,sípia i sépia, ornat amb cançons de la terra, la tornada cap a Eivissa

(Dalt Vila a la dreta de la imatge)

Darrera passejada per Eivissa, amb la maleta plena de vells topònims, bells paisatges, amics retrobats, noves amistats i la promesa ferma de veure’ns l’any vinent a ponent.

I a mi, deixeu-me que us ho diga, em resta haver retrobat dos estimats companys… i el passeig per la Marina amb un calabrès de Santanyí que quan vol canta Celentano.