“Cal crear un dron cultural que sobrevole i traspasse totes aquestes barreres administratives”. Aquestes paraules, si fa no fa, les proclamava Eliseu Climent dins el pregó que anunciava la 33 edició de la Setmana del Llibre en Català a Palma. Ens recordava, entre d’altres, la desconnexió creada en els processos autonòmics iniciats durant la transició. Eliseu ens va parlar d’aquesta utopia necessària, la de crear un mercat comú dels diferents països de llengua catalana que ignore les “fronteres autonòmiques i estatals”.
I abans havia estat l’Àlex Volney, president del Gremi de Llibreters, qui lloava la presència de l’activista valencià per tractar-se d’una Setmana del Llibre Català que també se celebrava a Barcelona; i si no ho feia a València igualment ens unia a valencians, catalans i mallorquins amb la veu d’Eliseu Climent i la celebració del centenari del naixement de Joan Fuster. El també gerent de Llibres Ramon Llull va destacar la persona de Climent com a “un referent molt estimat que representa l’esperit d’unitat i cohesió”.
Des de plaça de l’Estació fins el claustre de la Misericòrdia, on se celebrava la Setmana del Llibre en Català, la Marxing Band (foto de baix) va amenitzar el carrer amb bona música i agraïts somriures.
En voltar per les paradetes de llibres se’ns va ocórrer, com ja ho havíem fet d’altres vegades a les llibreries de Ciutat, cercar editorials valencianes. Només alguns llibres sobre Fuster (present sobretot pel centenari, foto superior)) van deixar veure els anagrames de Bromera o Tres i quatre. Per aquesta minsa presència vam preguntar a un dels llibreters, el qual ens va reconèixer que desconeixia l’existència de Tàndem, Onada, Bròsquil, Dena, Reclam…, aquelles que aleshores em van vindre al cap. Val a dir que tampoc a les llibreries valencianes solem trobar coses de l’editorial Moll i en desconeixem l’existència d’altres de les Illes. Només és una reflexió sobre aquesta utopia que somiava l’Eliseu i la necessitat d’un dron que puguera desfer també les barreres que tenen les nostres editorials.
Ens resta, però, l’alegria d’haver-hi pogut parlar amb l’Àlex, l’Eliseu, el xicot d’Insula Llibres, Assumpta, Gabriel Bibiloni o Cosme Aguiló en “la llengua que ens uneix”.
