Divendres, finalment, es va fer l’acte d’entrega dels Premis Vila d’Almassora d’enguany i de les dues edicions anteriors, suspeses per la pandèmia. En la imatge, d’esquerra a dreta: Francesc Agut Beltran, amb Hermínia Gómez, diva almassorina internacional (assaig, 2019); Jesús Bernat Agut, amb El camí i la mar i altres contes en paper (narrativa, 2019); Salvador Martínez Lauder, amb Males herbes (poesia, 2019); Nati Soler Alcaide, amb Motor de sang (poesia 2020); Raquel Barberà, regidora de Dinamització Lingüística; Merche Galí, alcaldessa; Sergi Durbà Cardo, amb El cant de les granotes (narrativa 2021); Òscar Pérez Silvestre, amb La breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (1922) (assaig 2021) i Joan Carles Gonzàlez Pujalte, amb Globoflèxia (poesia 2021).
Com que n’érem tants, per l’embús dels tres anys, els parlaments van ser més breus que el títol de l’amic Òscar. Teníem tres minutets per dir coses i fer-ne els agraïments a l’ús. Després de felicitar els músics per les cançons que ens regalaven, vaig llegir un paperet que es tancava amb dos minuts i ens permetia recordar algunes persones:
“Vull fer cas al famós filòsof andalusí Ali Ben Curtet, però no m’estalviaré alguns agraïments. Conciutadans i conciutadanes, janets i janetes, autoritats i públic en general: Deixeu-me, primer que res, dedicar un agraïment ben sentit a Josep Manuel Guardiola Noguera, artífex d’aquests premis literaris d’Almassora. De ben segur, si les portes del cel tenen gatera, estarà veient-nos mentre sorieja amb Sant Pere. El segon agraïment és per al seu representant a la terra, Cèsar Mateu, que segueix mantenint viva la flama d’aquella encesa cultural. Evidentment, haig d’agrair al jurat que haja tingut a bé concedir-me aquest premi i a Rosa Maria Camps, correctora, la seua paciència i bon quefer. També a Carme Pinyana que m’ha acompanyat en les dues presentacions del llibre.
L’editorial va acceptar-me la proposta de poder il·lustrar 10 dels contes amb dibuixos. I heus ací que, carregat d’il·lusió, vaig embolicar 10 artistes (sis almassorins) perquè en feren un dibuixet. El meu agraïment públic, per tant, a Rafel Molina, antic company d’estudis i d’alguna guitarrà al bar del Maso; a Cèsar Gargallo, al qual vaig embolicar tot i la molta faena que porta entre l’Institut, on hem treballat junts, i la regiduria de Cultura de Canet d’en Berenguer; a Joaquina Moragrega, ensenyant d’art i exquisida pintora, amb qui vaig compartir un curset a Sogorb i la conversa que ens donava el trajecte d’anada i tornada; a Joan Edo, gran dibuixant i amic que no sap dir que no; a César Canós que ja ens va regalar una esplèndida aquarel·la en la portada del llibre Del bes i l’absència i altres contes en paper, i que ara ha sabut unir text i dibuix en el primer conte del llibre; a José Luis Gunturiz, emocionat per poder imaginar el Maso a la terrassa del bar; a Ramon Manrique Pesudo coneixedor i veí del personatge que ens va dibuixar; a Ernest Micó, biòleg, maestro, gran pescador d’imatges i millor amic; a Amat Bellés, reconegut artesà de mans i rostres… i a Paco Membrado pel seu doblet; a més d’un dibuix de son tio, el magnífic esclat de colorins que il·lustra la portada.
També a Fina, a Ximo, al bar del Maso… i a l’etern rellotge de les onades
I, per suposat, l’enhorabona a tots els companys i companyes d’aquestes tres edicions. GRÀCIES”
Com que no hi havia soparet no vam fer coneixença, sempre tan formativa com agraïda. Amb tot, vam saber que Sergi i Òscar estaven molt emocionats i que Salvador venia de la Ribera. Ens vam emportar, això sí, dues joietes -que diria una amiga. D’una banda, el preciós guardó de l’almassorina Lola Torres que ens va fer ben contents; una A com cal! A més d’Almassora, la polisèmia la posa cadascú; gràcies, Lola!
D’una altra ‘banda’: un quartet; Cris Blasco Quartet, amb el pianista Ricardo Belda, Lluís Llario (baix), Felipe Cucciardi (bateria) i la veu de Cristina Blasco va ser tot un regal musical d’estandards de jazz i bossa-nova (bellament traduïts al valencià) que van estar a punt que se n’eixira del nostre llibre el conte “Fly me to the moon”. I és aquest complement musical, tan valuós, allò que et fa lamentar que l’acte no haja estat prou anunciat (tampoc a l’enorme cartell d’activitats que penjava de la façana) i la sala es trobés mig buida.
També a la Veu https://www.diarilaveu.cat/noticia/7000/els-premis-vila-dalmassora-reconeixen-distints-autors-per-obres-dassaig-poesia-i-narrativa
L’enhorabona en general a Almassora per la iniciativa cultural recuperada i a tu i tots els guardonats en concret, estimat Jesús. Em quedo amb les ganes de conèixer el bar del Maso… Mariona Ràfols
Vaja, quina llàstima, no ho sabia! M’hauria agradat assistir-hi!