Ares i Sant Jordi, un Maestrat ben Viu.

Hi ha dies en què ens agradaria tindre el poder eixe de la “ubiqüitat”. Com que no podia ser vam triar el matí d’Ares i la vesprada de Sant Jordi, perquè aquest dissabte hi havia la Fira del Llibre a Ares i els premis Maestrat Viu a Sant Jordi.

Ares ens rebia amb una proposta paisatgística i literària. Tres llibres sobre l’Alguer, el Delta de l’Ebre i el Maestrat. Joan Elies Adell, vinarosenc, poeta, traductor i breu director de la Institució de les Lletres Catalanes, ens va parlar de l’elaboració de la seua Guia sentimental de l’Alguer. Joan Todó, senienc, tot i escriure al llibre “Una bona part del que llegireu aquí, doncs, és el resultat de deu anys d’allargar-me al Delta amb el Citroën del meu pare” ens va confessar que, una vegada rebut l’encàrrec, va passar tots els caps de setmana d’un any convivint amb la gent i el paisatge per aportar-nos la Guia sentimental del Delta de l’Ebre. Amàlia Roig Blasco, també vinarosenca, ens aporta la seua visió i records dels pobles dels Ports, la Tinença de Benifassà i el Maestrat històric dins la Guia sentimental del Maestrat.

Com veiem, doncs, gent de cruïlla, de pobles tan veïns i relacionats que el riu de la Sénia els uneix més que no els separa. Amb tot, al col·loqui, van manifestar les seues queixes per la divisió administrativa que els allunya d’aquell passat en què la gent de Vinaròs anava a l’hospital de Tortosa o, més tard, els canareus i canareves guaitaven al de Vinaròs. Vam recordar, però, que també hi ha el CEL, ràdio Ulldecona, la Taula del Sénia…, un seguit d’iniciatives cíviques (alguna política) que desdibuixen, creiem, la frontera.

Una de les paradetes de la Fira del Llibre l’acomboiava Juan Carlos Borrego Pérez que, a més de cartògraf dels mapes de Piolet, ha publicat una vintena de llibres, amb reconegudes guies excursionistes i guies temàtiques, com ara, Espais de la Batalla de l’Ebre. També ha publicat els llibres Cafè amb sal (2009), El Penedès llegendari (2010) i Brut Nature (2013); aquest darrer ens el vam emportar, baratat pel nostre recull Del bes i l’absència i altres contes en paper.

I amb la Conlloga Muixeranga de Castelló, que podeu veure i escoltar ací, trobàvem, darrere de les dolçaines i els tabals, el gran cantautor Roger Mas. I ens contava l’emoció que sentia en escoltar “l’himne de tots els catalans”. Fa molts anys feiem servir les seues cançons de l’àlbum Les cançons tel·lúriques (2008) a les classes de llengua. Com la de Xavier Ribalta, la seua veu clara i ‘atronadora’, que en diria Maragall, s’acaronava amb els acords de la guitarra. I en vam parlar i em vaig emportar aquest nou cedè: Totes les flors.

El seu concert a l’espai la Cova era a les set i mitja i la festa cultural de Sant Jordi començava a les sis. Vaig baixar, doncs, mentre escoltava aquestes noves cançons fins a Traiguera, on vaig aprofitar per dinar i fotografiar tots els nous taulellets dels carrers que, certament, han dignificat la seua retolació viària.

PREMIS MAESTRAT VIU

Teníem bons motius per anar a celebrar-ho. D’una banda, l’arxiu de Vistabella del Maestrat, amb l’empenta de l’amiga Elvira Safont i Sílvia Olària, havia estat guardonat amb el Premi Seidia 2022 pel seu treball editat  Se done a saber… Memòria gràfica de Vistabella del Maestrat, un recull fotogràfic que explica ben bé la idea d’Elvira en parlar d’una arxiu menut (la falsa d’una cambra) i un gran arxiu que és el carrer i la seua gent. Sílvia va aprofitar l’acte per fer una sentida reivindicació dels arxius municipals, tan necessaris com a fonts d’estudi per entendre el passat i construir el futur.

Ben prop, des de Benicarló, arribava Josep Manuel San Abdon i rebia el Premi Carles Salvador pels seus 45 anys com a crític literari. En el seu breu parlament ens va explicar la diferència entre una crítica acadèmica, per a un públic especialitzat i mereixedora d’un estudi més aprofundit, i la crítica literària divulgativa, per a un públic més ampli i on es parla de l’autor i les característiques del llibre que es ressenya. El camí i la mar i altres contes en paper  va tindre la sort de la seua lectura i ressenya  i fa dotze anys també ho feu amb Del bes i l’absència. Són tants els aspectes que el fan mereixedor d’aquest premi, també com activista cultural, que us remet al bon resum que n’ha fet el Diari la Veu, de San Abdon i de tot l’acte.

D’Alcanar venia Amanda Ulldemolins per rebre el Premi Alfred Giner Sorolla pel seu llibre La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català on després de l’anàlisi de vint municipis d’aquestes comarques centrals denuncia el fet que, a l’ensenyament, el català central o el valencià estàndard roseguen molts dels trets fonètics, morfològics i lèxics propis. Aquest realitat ha estat també sovint denunciada per una altra canareva, la dialectòloga Àngela Buj Alfara.

El Premi Pere Labèrnia (autor traiguerí que també ha vist renovada la maniseta del seu carrer) ha estat per a l’empresa CuiNatur pel seu enfocament saludable, sostenible i de proximitat.

I Joan Fuster, del qual celebrem enguany el centenari del seu naixement, els trenta anys d’absència i els seixanta del seu llibre Nosaltres els valencians, va surar durant tot l’acte per aquella plaça entre els mots i les cançons.

Els Premis Maestrat Viu, conduïts per Lídia Labèrnia (Ràdio Ulldecona) i Amàlia Garrigós (À Punt Ràdio) van estar artísticament amenitzats per la pintora alcorina Ana Beltran Porcar que dansava amb els pinzells i la música de Pau Alabajos i Cesk Freixas.

 

I hi ha un xicot, ànima inquieta d’aquest Maestrat Viu,

que volta i corre i s’ajupeix i agenolla i organitza…

Josep Meseguer-Carbó