Fa uns quants anys em delia per, horabaixa i al capvespre, guaitar darrere de casa i, cap al sud, albirar les eixides dels avions i resseguir el seu traç d’elegant delineant. Amb la pandèmia ja no hi havia traços… Algun avió solitari manifestava la minsa existència del turisme i l’escàs moviment de la humanitat. […]