Altes pressions

“Amb les altes pressions la mar s’afona i resta plana com un llac. Les roques, habitualment sotaiguades, guaiten per veure el sol de tu a tu.
No hi ha onades, sols besos. Les llometes d’aigua s’espenten com dunes aquàtiques, elegants en llur silueta, vergonyoses en el desmai. Es giten, desfetes, damunt l’arena… i no tinc ni sorra idea de per què ho fan.

Els esculls han crescut en aquesta mar aixafada i plana, sense nervi ni escuma rabiosa, sense colps rocosos ni serralades d’aigua. Innocents, les roques guaiten massa i maten la verdor dels seus llimacs, que s’assequen mentre enyoren la sal de la mar.
La mar és, en aquesta horabaixa, una bassa acaronada pel sol del capvespre que, tot i amagar-se, segueix pintant, ara de fosc, allò que oblida.
No hi ha onades, sols besos. ”

(1030 milibars. El camí i la mar… i altres contes en paper. Onada Ed. 2020)

I ara, els bons i intel·ligents mots de Daniel Climent Giner ens ho expliquen com cal

MINVES, CALMES O SEQUES DE GENER.

En la darrera quinzena de gener sol instal•lar-se sobre la mediterrània occidental un anticicló persistent, que origina les “minves, calmes o seques de gener”.

El nivell de la mar retrocedeix notablement. I no tan sols la mar està baixa, sinó que no bufa el vent, la qual cosa explicaria expressions marineres com la de “¡em cague en la mar serena!”, pròpia de l’època de navegació a vela, quan aquestes calmes obligaven a fer servir els rems, a bogar, per desplaçar-se per la mar.

“Seques de gener, bones per als pescadors, roïnes per als mariners”, es comentava també, ja que aquesta era bona època per pescar determinades espècies, com els eriçons de mar (o bogamarins, bogues marines, olletes, paparinells, garotes, segons localitats) https://youtu.be/4Mqp-0TkICM

A Venècia, el fenomen es coneix com “acqua bassa”.