Carrer i església (3) Església i mapa (carrers 37)

mapa dels carrers eclesiàstics

Aquesta és la tercera entrada dedicada als carrers (fotografiats) amb un especificatiu eclesiàstic, monografia que compta amb la col·laboració d’Eugeni Perea i la de diversos lectors que ens envien algunes de les fotografies que hi veieu; en aquesta ocasió n’hi ha algunes de Ventura Castellvell. A les entrades anteriors carrers i església (1) abadessa-cartoixa i carrers i església (2) catedral-escolàpies, podeu trobar els vials referits al lèxic eclesiàstic comprès entre abadessa i escolàpies:

abadessa, abadia, abat, Agustins, almoina, amargura, àngel, ànima, apòstols, ardiaca, arquebisbe, assumpció, arxipreste, Ave Maria, beat, beata, beates, beneficència, bisbat, bisbe i bisbessa, cabiscolat, call, calvari, campanar, canonge, capella, capellà, Caputxins, Caputxines, cardenal, caritat, Carme, Carmelites, cartoixa, catedral, claustre, clergue, cloquer, col·legi, companyia, comunió, Consolació, convent, cor, creu, degà, delme, dolors, Ecce-Homo, encarnació, ermita, Esclaves, escola pia, escolania i Escolàpies.

En aquesta ocasió ens hem centrat només en el mot església pel fet que és una mostra interessant per les variants formals que hem trobat. A més, hem afegit el mapa dels carrers eclesiàstics on podeu trobar els exemples de les diverses entrades. Ja hi són vora 170!

Església

Edifici o lloc destinat a les reunions de l’assemblea cristiana per donar culte a Déu i celebrar els seus actes litúrgics. Hom diferencia entre església major (la principal d’una població), església parroquial (aquella on radica l’administració i direcció d’una parròquia) i església catedral (la principal d’una diòcesi).

Tremp enceta l’exemplificació amb indrets veïns, la plaça de l’Església, que correspon a la imatge adjunta, i la placeta de l’Església, imatge menuda.

Trobem, després, un apartat GENÈRICS on podem observar la varietat de vials diferents que acompanyen Església: carrer, carreró, perxi, pla, plaça i placeta. ( podeu veure 1, 2 i 3, tres entrades sobre els genèrics i els carrers). Els exemples corresponen a Tregurà de Dalt (el Ripollès), Peralada (Alt Empordà), Vallibona (els Ports), Cornudella (el Priorat) i Tremp (el Pallars Jussà).

GENÈRICS

VARIANTS GRÀFIQUES

Ens resulta curiosa i també prou lògica la varietat accentual que rep aquest nom a les retolacions. La e tancada d’església (solució popular al semicultisme) defuig tots aquells mots acabats així: amnèsia, anestèsia, Indonèsia, Polinèsia, sinestèsia… Amb tot, hi ha diccionaris per als dubtes. La qüestió és que són molts els carrers de l’Església que hem fotografiat com carrer de l’Esglèsia (oberta). Comencem amb casos de doble accentuació:

Fixem-nos en els exemples de Torres Torres (el Camp de Morvedre) on el canvi de la plaça al veí carrer demana un canvi d’accent: plaça de l’Esglèsia (greu), carrer de l’Església (agut). Veieu, ara, el cas d’Almassora (la Plana Alta) on, a més del bilingüisme del rètol, la mateixa plaça ens ofereix dos manisetes amb accentuació diferent: plaça de l’Església i plaça de l’Esglèsia. Amnèsia? A Vallestàvia (el Conflent) també hi ha divergència de solucions, una amb accent agut i l’altra sense accent: plaça de l’Església i carrer de l’Esglesia.

Veiem, a continuació, uns quants casos greus. A Santa Maria del Camí (el Raiguer) hi ha el carrer de l’Esglèsia; a Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre) i a Botarell (el Baix Camp), la plaça de l’Esglèsia; a Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir) amb el bilingüisme en la retolació d’alguns pobles de la Catalunya Nord, carrer de l’Esglèsia (recordem les entrades sobre Lingüistes pel carrer ben al nord).

Evidentment, hi ha molts més casos aguts. En ser correctes, però, la càmera no s’hi fixa. L’exemplifiquem, això sí, amb la plaça de l’Església de Granollers (el Vallès Oriental) que ens ofereix una retolació sobre un suport ben diferent. A les Useres (l’Alcalatén), carrer de l’Església ben prop del de la Nevera.

En català, també les majúscules cal accentuar-les. Les retolacions de carrers, però, obvien sovint aquesta norma. Potser també pel dubte accentual són molts els exemples quem trobem amb ESGLESIA sense accent, com aquest retaule magnífic de la Selva del Camp (el Baix Camp).

O els casos de Capdepera (Llevant), Algaida (el Pla), Taurinyà (el Conflent), Benafigos (el Maestrat, l’Alcalatén) i Peramola (Alt Urgell) on podem llegir informació sobre el carrer i l’església.

VARIANTS SIGNIFICATIVES

Tanquem aquest repàs eclesiàstic amb carrers que manifesten variants curioses o situacionals i la invitació perquè ens feu arribar les vostres fotografies sobre carrers i església a jbsensegel@gmail.com . Recordeu que no incorporem, de moment, els hagiotopònims, noms de sants… Amb tot, si en teniu de ben curiosos els guardarem.

A Er (la Cerdanya) Carrer de les Dos Esglesies, també sense accent; a l’Alforja (el Baix Camp) Darrera de l’Esglesia i a Albocàsser (l’Alt Maestrat) trobem la versió antiga en castellà calle Tras Yglesia. I una darrera tramesa vinguda de Prats de LLuçanès, amb reivindicació comarcal, ens aporta una altra ubicació de sota l’església, retolat com a Dessota l’Església

Antoni Garcia Osuna ens ha tramés uns quants exemples . De Bétera (el Camp de Túria), la plaça de l’Església (també bilingüe); de València ens mostra sengles exemples dels barris de Benicalap i Campanar: plaça Nova de l’Església i plaça de l’Església.