El port de Castelló, com hem vist en anteriors entrades, és la causa principal de la regressió de les notres platges. Amb tot, hi ha un altre factor més ampli que també cal considerar: la manca d’aportació de sediments dels nostres rius, frenats pels embassaments. Encara no fa massa anys que hi havia una certa guerra de l’aigua que clamava perquè l’Ebre no abocara l’aigua a la mar, ‘no tirara’ deien, com si es tractara d’un despilfarro, malbaratament que mai no ho ha sigut, perquè els rius no ‘tiren’ sinó que ‘aporten’. Aporten sediments que possibiliten les platges i sumen nutrients per a la vida de la mar i la riquesa pesquera. Pel que fa a la formació de les platges i la dinàmica costanera podeu veure aquests vídeos didàctics que ens ho expliquen. El primer La dinàmica costera de 23′ o una versió reduïda de 14′ Dinàmica Costera Formación. A la nostra costa, com en els exemples que hi apareixen, el corrent d’aportacions va del nord cap al sud (millor de llevant cap a garbí, com ens precisa Vicent Verdegal), i això explica com a la cara nord de cada escullera s’amuntonen les graves que Costes aporta i a la cara sud patim la regressió més forta. I també explica com els pocs sediments dels darrers anys s’han quedat també cap al Pinar, cara nord del Port… I del nord ve l’Ebre!
Cap al final dels dos documentals podeu veure l’explicació sobre les conseqüències que té per a la costa la retenció dels sediments als embassaments. Els beneficis per al reg i la prevenció d’avingudes dels embassaments és innegable i no es tracta de no tindre’n, són necessaris. Ara bé, cal trobar solucions a la retenció d’eixos sediments que, altrament, estarien recorrent la costa de nord a sud i, encara que minvats pel Port, ens arribarien, com les del riu Millars ho farien cap a Borriana, Nules,…Almenara…
Ara fa un any, Glòria va tindre els seus efectes ací i també sobre el Delta, com veiem en aquesta imatge de www.publico.es. Enguany, amb el nom canviat, ha tornat. El canvi climàtic no deixa de demostrar-nos que és una realitat, però no pot ser una excusa per a la inacció. Ja fa uns anys que hi ha gent que es mou per recuperar la vida del riu i reclama les aportacions d’aquests sediments per al Delta i, de retruc, per a la nostra mar. Un breu vídeo El delta de l’Ebre i els sediments TV3 ens en parla.
Josep Juan Segarra, és l’autor del llibre Terra presa on defensa que fer arribar sediments al Delta és una qüestió de voluntat política, no de problemes tècnics. A Vilaweb, recentment, li han realitzat una entrevista ben sucosa.
Les preocupacions dels almassorins per la nostra costa tenen al Port com el factor més important i les inaccions de les administracions com l’epidèmia eterna. Amb tot, front al canvi climàtic que l’ésser humà ha provocat també aniria bé rectificar algunes accions humanes i recuperar els sediments que ens nodreixen les platges.
Disculpa Jesus.
Una aportació professional geogràfica.
1.- La costa valenciana va de Llevant cap a Garbí.
2.- Els homes de la mar parlen de Llevant i Garbí.
3.- Nord i Sud és una denominació errònia perque al Nord (=Tramuntana) tenim més o menys Els Ports i al Sud (=al Migjorn) hi ha la mar i les seues “migjornades”.
4.- Els sediments són arrastrats per les corrents de llevant que salpen la Mediterrània nord-occidental des del golf de Gènova i més enllà….i, en aquesta dinàmica, són dipòsitats cap a Garbí/Llebeig (segons la parla més septentrional de La Plana o més meridional de les Marines, per exemple).
Molt ineteressant l’article dels sediments. Paga la pena.
El talassònimic del Master.
Salut.
Molt agraït, Vicent! Visc a vora mar i només puc confirmar el que dius. Si hi parlava de nord i sud era només per seguir l’explicació del vídeo, però és justa la correcció. Gràcies