Dic lluna pescadora sense veure-hi canyes ni l’amic Ernest escant. Parle de la lluna que, com cada mes, ens pesca a tots i ens fa acostar-nos a vora mar per tornar a veure com s’amaga sota les covetes dels núvols i com s’allarga en riuet d’argent fins escatar la platja. I és per això que afegisc aquesta imatge del jardí amb butaca a primera fila que només serveix per dir Alça’t i ves, que només hi ha una al mes! De vegades, ja ho sabeu en venen dos, com l’octubre d’enguany.
I ara, que parlen les imatges de la lluna… I si en voleu més, de juganeres, velles, matineres, viatgeres… guaiteu a la carpeta de la lluna que teniu ací a la vora; n’hi ha vint entrades.
En aquesta galeria que us he amanit, també trobareu dues (una la de la portada) que ens valdria per a la sèrie de Fotògrafs fotografiats.
