Res millor, amb aquesta calor, que llegir sobre espais fresquets, escepticisme, idearis contrastats, súbtil humor i diversitat humana que no demane distanciament social. El llibre de Xavier Constant (Bellús, 1957) té açò i molt més.
No sóc crític literari i, ho confesse, perdut entre escrits toponímics, fa uns anys que llegesc poca literatura. M’he quedat admirat, però, de la riquesa i varietat lèxica que aboquen les 364 pàgines de Primeros fríos, La pajarita roja Editores (2019).
M’ha enamorat, sobretot, el personatge del professor Ríos i la seua amistat amb la història, el llatí, l’escepticisme i el Rorro, veí de Penyaparda. I és ací, amb el nom del poble, que la meua dèria toponímica ha cercat el referent real… Sabia jo d’una roca Parda sobre la rambla de Sellumbres, al terme de Cinctorres; la seua proximitat a Castellfort, però, em duia a creure que era aquest poble dels Ports. Torrella, les faixes i una Llanera amb passat d’ovelles em feien pensar en Portell i la Mata. Més que res perquè eren els únics pobles dels Ports que no esmenta el text. Tant se val, el poble literari no ha de ser un poble real i el conformen els veïns i personatges del llibre: Rorro, Ulldemolins, Cristo…
Hi ha d’altres móns llunyans, a Mèxic o a les ciutats, que bé ens serveixen per contraposar, contrastar, analitzar… Sí, perquè l’anàlisi política, ideològica o senzillament vital es troben en moltes pàgines del llibre d’un professor que, encara jubilat, no deixa de ser-ho ni d’abandonar el posat didàctic de tants anys.
Hi ha un triangle ocupat en un vèrtex pel somni social i reivindicatiu d’Ulldemolins. Ben oposat, en un altre angle de recerca, l’exoterisme de Cristo. El darrer vèrtex l’ocupa el professor Ríos, observador de la fi de la dialèctica entre la realitat i l’espiritualitat; entre l’home i déu… Segueix preferint l’evasió de l’Havana Club que el seguiment d’una mandala. Amb tot, el triangle s’omple d’amistat, valor que creix amb les pàgines.
Hi ha també el món de la vellesa i l’escepticisme que donen els anys, els primer freds, però unes vegades la sornegueria del personatge i d’altres la tendresa descoberta al seu voltant o el record d’Aure fan que Primeros fríos siga, sense voler-ho, una novel·la amable.
I si ja s’acaba l’estiu, aprofiteu la tardor o els primers freds per encetar aquesta novel·la de Xavier Constant.
El título Primeros fríos y la amable portada del color del cielo me llevaron a escoger esta obra en la biblioteca de Llucena y descubrir por puro azar a Xavier Constant, desconocido para mí pero cercano geográficamente hablando.
Casualidad que los lugares por los que transcurre la acción, Els Ports, son mis pueblos preferidos para excursiones estivales. De entrada me atrae. Y cuando compruebo la calidad de la escritura, el tono irónico, las carcajadas prometidas en la contraportada, la riqueza léxica….
Busco los nombres de los pueblos: Penyaparda, Llanera, Torrella… Existen en otras partes de España. Son en parte ficticios, mi mente se va hacia García Márquez y el realismo mágico. Y también recuerdo los libros de Julio Llamazares.
Tengo que ver a Mr Google, necesito saber más de Mr Constant.
Y casualidad de casualidades, que me presenta Google en primer lugar? Una reseña del meu amic Jesús el Masso en Imatgies, el blog que me envía periódicamente y que es genial. Este en el que estoy escribiendo.
Y Jesús ha leído el libro, aunque dice estar ocupado con lo suyo que es la toponimia, ha intuido y des enmascarado los pueblos… Y ha escrito una reseña interesantisima. Buenooooo. Es massa! Graciès Jesús.
Os dejo, no he terminado el libro y tengo que seguir leyendo. No puedo abandonar al profesor Ríos, ni al Rorro, Cristo, Ull….
Isabel