Ramón Manrique Pesudo, porta dos cognoms il·lustres d’Almassora. De son pare, el viatjant i industrial del tèxtil Ramon Manrique, recorde el somriure, l’empenta vital i el regust per les converses filosòfiques. El cognom matern ens porta al fet que el nostre pintor és nebot de Pesudo el Porter, internacional amb el Barça i el València, que bateja el nou camp de futbol d’Almassora.
Ramón viu la pintura lligada a un cert surrealisme conceptual i ben acolorit; mireu, si més no, aquesta imatge Mirando a ninguna parte. Manolo Monsonís, expert i amant de l’art, ens ho explicaria millor. A més de les exposicions, com aquella “Pinzells que parlen”, podem seguir la seua obra, contínua i infatigable, a les entrades que ens regala al Facebook i també en alguns webs de la xarxa, com ara http://es.artscad.com/@/RamonManriquePesudo
Vam ser veïns d’estiu uns quants anys i Ramón coneixia de ben prop aquell racó i la terrassa amb tauletes i una escullera de fons. Va triar el conte “Teresa” perquè, m’ho va dir, el personatge li’n recordava un altre. Coses de la realitat i la ficció, la memòria, la narració… Gràcies, Ramón!
