César Canós Beltran no entén la pintura sense la narració, l’assaig sense el dibuix o una aquarel·la sense poesia. Potser són això les arts gràfiques? El disseny és la vida; i l’art, tan formalet ell, com el signe lingüístic, també és concepte, contingut.
Sí, ja sé que sembla un embarbussament o un joc de mots, però fa molts anys que el sé així, i així l’admire.
En aquesta ocasió, es va decidir per “Maremar”, la narració que obre el llibre El camí i la mar i altres contes en paper. I ho ha fet amb un dibuix sobre el conte, abraçat als seus mots, amb lletres que naden en el dibuix.
L’altra vegada, una de tantes, al llibre Del bes i l’absència i altres contes en paper, amb la seua aquarel·la feta portada em va omplir la taula de fulls que volaven per buscar la mar, potser per la finestra del desig…
I sempre, com en tota bona obra d’art, subtil, suggereix més que no diu…
Gràcies, César.
