desconfinament hem pogut tastar la mel d’algun dictat de la natura. Ha estat ran
de mar, caminant per la voreta, on hem tornat a veure l’espectacle de la brulla saltant o el refoll d’una molada de llobarrets. I
heus ací que hem desconfinat un seguit de mots que teníem guardats al si del
record.
 |
| Foto del xanguet. Stefano Guerrieri |
De la brulla us diré que, a Almassora, serveix per a donar nom al peix més
menudet, potser el xanguet (Aphia minuta) o els més caganius de l’aladroc i la sardina (els alevins). “El xanguet és un peix marí molt petit que habita en el mar Mediterrani en l’oceà Atlàntic. És quasi transparent i d’aspecte delicat, amb una longitud màxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i sol formar bancs de molts individus. La reproducció d’aquests peixos té lloc durant l’estiu” (Viquipèdia). Carmelo ros, jonqueti, jonquillo, llengüeta, llengüeta rossa i rosetí són els sinònims que trobem a Ictionímia.
Els noms dels peixos del mar català (D.Lloris, 2003). No hi surt, però, el
nom de brulla. Tampoc apareix, en aquest sentit, al DCVB; sí que ho fa amb altres accepcions, com ara la de ‘brot tendre’. Tampoc Coromines ens aporta cap accepció del peix, però sí que ens fa entendre possibles analogies. D’una banda, en recordar-nos Ramon Llull “es loc on ix e brulla l’aigua clara e dolsa”; o el de ‘brull’ com a ‘murmuri’.
Martí Gadea, al seu diccionari anota ‘brullar’, com ‘brollar’, Saltar el agua naturalmente ó sin artificio alguno. Potser d’aquests salts, d’aquest brullar, que fan els nostres peixets en vinga el sentit.
La brulla la vam poder observar, però ens va ser impossible traure’n una imatge. Sí que vam fotografiar i enregistrar el refoll d’una molada de llobarrets que s’arrimaven per la falcada, el toll de més a la vora.REFOLLAR v. intr. Fer refolls, moure’s agitadament dins l’aigua. Als peixos, que et refollen al voltant, | els projectes enlaire, Sagarra Equador 128.
Resulta interessant, a més, veure la variant ressollar dels nostres ralladors i pescadors que ja comentàvem com
a sinònim de refollar. Sobre aquest mot el DCVB ens parla de castellanisme:
Ara esperem correccions i aportacions.
1.- “peix el qual agrada la carn, que s’agafa fàcilment a l’esquer escat amb carn de peix.”
2.- “Obrir i tancar la boca la sardina que va per sobre la mar”
Ferran Canyameres, Diccionari de marina, ed. Pòrtic, Barcelona, 1983.
Bon dia, Jesús,
De ben menudet i a Tavernes Blanques (l’Horta Nord) encara coneguí un bon grapat de venedores i venedors ambulats: la donota de les valencianes solia passar totes les setmanes, “Vivito” pregonava les virtuts del peix que portava, els herbassers d’Almàssera -encara, en quasi totes les cases es criaven conills-, els aiguaders de Nàquera i Serra i un de Xóvar, el llimonero; però, de quan en quan el poble es veia invadit per tres o quadre dones amb pulcres devantals i màniguetes blancs que contrastaven amb una mena de dol rigorós.Venien del Cabanyal i pregonaven amb una gràcia especial, “Aladroc i morulla!, xiques, aladroc i morulla!!!
