La primera vegada que Maria veu la mar el seu rostre s’il·lumina i, solemne, exclama: “Redéu! Quin bassot per a les meues ovelles!”. Tal li sembla la immensitat blavosa a una dona vinguda de la muntanya.
Així comença “Maremar”, el primer relat del llibre
EL CAMÍ I LA MAR I ALTRES CONTES EN PAPER.
EL CAMÍ I LA MAR I ALTRES CONTES EN PAPER.
Guaite per la terrassa i m’adone que, en justa correspondència amb aquella visió, també nosaltres veiem colls en les onades i sempre, en referir-nos a la blancor salada de les ones quan naveguen, parlem de ‘borreguets’.
-I la lluna que hi fa?
-Bonic, hi fa bonic!
-I la lluna que hi fa?
-Bonic, hi fa bonic!
