A hores d’ara, 27 d’abril, ja és preocupant que encara no hi haja hagut cap reacció de l’administració davant les maleses que hem patit a vora mar (una maror forta, dues de menudes i dues inundacions, en poc més de tres mesos). Ja fa setmanes que ha tornat l’obra pública, però sembla que aquesta es pot realitzar amb tele-treball.
Damunt la fotografia he tractat (perdoneu-me la poca destresa) d’assenyalar aquells elements que són referents per als comentaris posteriors. Poc després de l’episodi del Glòria vaig improvisar un escrit amb el títol de RESUM D’URGÈNCIA que vull compartir amb tothom.
RESUM D’URGÈNCIA (25-02-2020)
1-
Qüestions generals que afecten la costa
Qüestions generals que afecten la costa
La construcció d’embassaments als llits del rius ha
comportat un fre a les aportacions d’àrids i sediments en general que eren
l’aliment necessari per al manteniment de l’equilibri costaner. Un riu mai
‘tira’ aigua a la mar sinó que l’alimenta. L’Ebre ha estat durant mil·lennis el
proveïdor natural de les nostres platges. També el Millars, amb les construccions
d’Arenós, Sitjar o Maria Cristina, ha perdut part de les seues funcions. El
retrocés, des dels anys seixanta, del Delta de l’Ebre ho palesa.
comportat un fre a les aportacions d’àrids i sediments en general que eren
l’aliment necessari per al manteniment de l’equilibri costaner. Un riu mai
‘tira’ aigua a la mar sinó que l’alimenta. L’Ebre ha estat durant mil·lennis el
proveïdor natural de les nostres platges. També el Millars, amb les construccions
d’Arenós, Sitjar o Maria Cristina, ha perdut part de les seues funcions. El
retrocés, des dels anys seixanta, del Delta de l’Ebre ho palesa.
Els corrents costaners marins mouen aquests escassos
materials de nord a sud i solen
arrecerar-se, com ho podem comprovar en qualsevol de les nostres esculleres, a la
part nord. Els ports, enormes esculls, frenen el riu de les aportacions d’àrids
i deixen l’arena al nord del port. Sovint hem sentit com l’aigua de la mar
arribava al Pinar (el Grau de Castelló), que avui es troba a centenars de
metres de la línia de costa. La banda sud, doncs, pateix una regressió constant
perquè, en haver trencat el pas de sediments, no rep cap aportació i sí que
pateix les marors hivernals. Als exemples del port de Castelló podríem afegir
Borriana (l’Arenal al nord i la Serratella al sud) Sagunt o, tema d’actualitat,
el port de València i les afeccions sobre el Saler.
materials de nord a sud i solen
arrecerar-se, com ho podem comprovar en qualsevol de les nostres esculleres, a la
part nord. Els ports, enormes esculls, frenen el riu de les aportacions d’àrids
i deixen l’arena al nord del port. Sovint hem sentit com l’aigua de la mar
arribava al Pinar (el Grau de Castelló), que avui es troba a centenars de
metres de la línia de costa. La banda sud, doncs, pateix una regressió constant
perquè, en haver trencat el pas de sediments, no rep cap aportació i sí que
pateix les marors hivernals. Als exemples del port de Castelló podríem afegir
Borriana (l’Arenal al nord i la Serratella al sud) Sagunt o, tema d’actualitat,
el port de València i les afeccions sobre el Saler.
2-
Almassora
Almassora
2.1 El port de Castelló
Dels elements comentats és el port de Castelló el factor més
immediat i proper que ens afecta. Algunes fotografies dels anys cinquanta,
realitzades per Rodolfo Agut, ja ens mostraven la malesa que aquell port,
encara sense ampliar, havia causat als habitatges de vora mar. Sovint parlem de
‘primera línia’ en referir-nos a les vil·les actuals, però cal recordar que
davant d’aquestes hi havia encara franges de terreny fins a arribar a la mar.
immediat i proper que ens afecta. Algunes fotografies dels anys cinquanta,
realitzades per Rodolfo Agut, ja ens mostraven la malesa que aquell port,
encara sense ampliar, havia causat als habitatges de vora mar. Sovint parlem de
‘primera línia’ en referir-nos a les vil·les actuals, però cal recordar que
davant d’aquestes hi havia encara franges de terreny fins a arribar a la mar.
Sembla que el Port tenia, des del 1960, un compromís
d’aportacions d’eixos materials que no deixava passar. Mai, però, els ha
complit. Si alguna vegada ha dragat el port, les arenes han tingut Benicàssim i
la zona nord com a destinataris.
d’aportacions d’eixos materials que no deixava passar. Mai, però, els ha
complit. Si alguna vegada ha dragat el port, les arenes han tingut Benicàssim i
la zona nord com a destinataris.
L’impacte dels continus creixements ens han provocat
destrosses i pèrdues del llit marí. El toll, el fons batimètric, és el dany
major que tenim perquè les onades trenquen amb més força cada vegada i més prop
del Muro.
destrosses i pèrdues del llit marí. El toll, el fons batimètric, és el dany
major que tenim perquè les onades trenquen amb més força cada vegada i més prop
del Muro.
Evidentment, l’autoritat portuària hauria de fer-se càrrec
de les maleses que provoca i dedicar anualment un % dels seus beneficis (vora
10 milions d’euros en el darrer exercici) a la nostra costa; sense oblidar
l’acord del 1960.
de les maleses que provoca i dedicar anualment un % dels seus beneficis (vora
10 milions d’euros en el darrer exercici) a la nostra costa; sense oblidar
l’acord del 1960.
2.2 Direcció General de Costes
Des de principis de la dècada dels setanta hem tingut
diverses actuacions per part de Costes, algunes molt desencertades i sense
responsables que ho assumisquen. Sembla que hem estat un banc de proves, perquè
cadascun dels projectes que hem conegut (sense massa precisió, cal dir-ho) no
s’han culminat mai. Ja als anys vuitanta hi havia una previsió de 9 esculleres
paral·leles, de les quals només se’n van fer dos. Després, hem vist, sorpresos,
com per a la construcció de noves esculleres ens llevaven (amb el perill que
han suposat les restes afonades) les antigues. Darrerament, ha estat la
retallada d’una de les T i l’extracció de l’altra una acció que els ha omplit
de Glòria i ha posat en perill una altra zona de la platja.
diverses actuacions per part de Costes, algunes molt desencertades i sense
responsables que ho assumisquen. Sembla que hem estat un banc de proves, perquè
cadascun dels projectes que hem conegut (sense massa precisió, cal dir-ho) no
s’han culminat mai. Ja als anys vuitanta hi havia una previsió de 9 esculleres
paral·leles, de les quals només se’n van fer dos. Després, hem vist, sorpresos,
com per a la construcció de noves esculleres ens llevaven (amb el perill que
han suposat les restes afonades) les antigues. Darrerament, ha estat la
retallada d’una de les T i l’extracció de l’altra una acció que els ha omplit
de Glòria i ha posat en perill una altra zona de la platja.
Les aportacions successives d’àrids mai han rebaixat el toll
marí (problema principal) i han deixat muntanyes de grava i arena amanides
perquè la mar les pose dins les cases. Sembla, doncs, que tampoc ha estat una
bona mesura.
marí (problema principal) i han deixat muntanyes de grava i arena amanides
perquè la mar les pose dins les cases. Sembla, doncs, que tampoc ha estat una
bona mesura.
3-
L’Ajuntament d’Almassora
L’Ajuntament d’Almassora
Encara que no siga el punt fonamental d’aquesta exposició,
hi ha un seguit d’actuacions municipals que no milloren la situació que ja
patim a vora mar. Sobretot, trobem encara la necessitat d’un vial paral·lel al
Muro.
hi ha un seguit d’actuacions municipals que no milloren la situació que ja
patim a vora mar. Sobretot, trobem encara la necessitat d’un vial paral·lel al
Muro.
L’avinguda
Mediterrània, projectada el 1979, a banda de la desfeta continuada de la idea
primera (una ampla recta des del riu a la Mitgera), segueix sent una
necessitat, de vegades com eixida d’urgència i com a única via de trànsit els dies
de maror. A hores d’ara (quaranta anys després) ja hauria d’estar acabada.
Mediterrània, projectada el 1979, a banda de la desfeta continuada de la idea
primera (una ampla recta des del riu a la Mitgera), segueix sent una
necessitat, de vegades com eixida d’urgència i com a única via de trànsit els dies
de maror. A hores d’ara (quaranta anys després) ja hauria d’estar acabada.
4-
Conclusions
Conclusions
–
No podem esperar cap passeig Marítim ornat amb
mobiliari ni platges amanides per a rebre el turisme; ens cal, això sí, la
seguretat de contenir la força de les marors que, hom suposa, seran més
freqüents d’ara endavant. El canvi climàtic és una realitat, però mai ha de ser
una excusa per no millorar la vida dels humans. Esculleres de protecció, ben
endins on trenquen la força de les onades, i millora del fons batimètric (el
toll creixent). Refer aquelles esculleres menudes que aconseguirien caixes més
menudes de materials sense les desfetes i els desplaçaments actuals.
No podem esperar cap passeig Marítim ornat amb
mobiliari ni platges amanides per a rebre el turisme; ens cal, això sí, la
seguretat de contenir la força de les marors que, hom suposa, seran més
freqüents d’ara endavant. El canvi climàtic és una realitat, però mai ha de ser
una excusa per no millorar la vida dels humans. Esculleres de protecció, ben
endins on trenquen la força de les onades, i millora del fons batimètric (el
toll creixent). Refer aquelles esculleres menudes que aconseguirien caixes més
menudes de materials sense les desfetes i els desplaçaments actuals.
–
Per tal de fer-ne una reivindicació raonada, ens
cal un dossier que contemple el nostre passat i mostre els diversos projectes
que s’han previst i aquells que no s’han realitzat.
Per tal de fer-ne una reivindicació raonada, ens
cal un dossier que contemple el nostre passat i mostre els diversos projectes
que s’han previst i aquells que no s’han realitzat.
o
Transparència de l’administració central en allò
que ens ha afectat i ens afecta.
Transparència de l’administració central en allò
que ens ha afectat i ens afecta.
o
Dossier cartogràfic (ICV) FOTOTECA
Dossier cartogràfic (ICV) FOTOTECA
o
D.Fotogràfic
D.Fotogràfic
o
Documental: projectes i estudis (Ajuntament,
Costes), articles (la Vila-roja, Mediterràneo, blocs…Imatgies)
Documental: projectes i estudis (Ajuntament,
Costes), articles (la Vila-roja, Mediterràneo, blocs…Imatgies)
o
Legislatiu
Legislatiu
Hem observat, després de les darreres inundacions, una preocupació creixent pel tema i, malauradament, creiem que els esforços, una vegada més, aniran dividits. Caldria que l’ajuntament reunira els representants de les associacions de vora mar i férem un front comú; que fora el mateix ajuntament qui encapçalara les justes reivindicacions d’uns i uns altres.
Dins aquest mateix
blog hi ha diverses entrades que us amplien aquesta informació.
blog hi ha diverses entrades que us amplien aquesta informació.
