Efectivament, no puc competir amb cap de les fogueres de Sant Antoni; tampoc ho pretenc. Es tracta de mostrar-vos uns mots que en uns pobles emprareu o haureu sentit i en altres no.
Heus ací que després d’esporgar els ametlers la rama queda escampada pel bancal. A la Plana diríem que ‘després de tallar la remulla queda escampada pel frau, entre fila i fila de tarongers’. A Atzeneta, però, si dius de tallar els ametlers et quedes sense arbre…, millor esporgar.
La faena de replegar la rama i cremar-la és ben pesada, però amb la bona companyia d’un amic i savi masover es du bé i, a més, sempre aprens alguna paraula o un matís diferent. Avui n’he copsat uns quants. Com sempre, ha eixit el tema de l’aigua que necessita la terra. Jo pensava que hi havia bona saó però m’ha aclarit “El bancal no té saó…, està tou per la rosà“. Aquest sentit de tou i terra tova és també emprat a la Plana i ens resulta transparent. Com que la foguera no anava i jo seguia tirant-hi rames m’ha fet saber que “No veus que para tova? Has d’ataquinar les rames en la forca. Quan la foguera ja tinga el caliu anirà millor”
Ataquinar, a més d’afartar-se de menjar quan es reflexiu, és el que veieu en la foto, pressionar la rama damunt el foc perquè si està solteta, ‘para tova’, la llenya s’ha esporgat fa pocs dies i la foguera encara no té el caliu de l’infern de les brases… no acabaríem en tot lo dia!
Després, tou i tova s’ha eixamplat fins sostovar. Com que el jabalí encara espigola (enllaç final) les ametles del terra i fussa les furgues més avalleres sol moure algunes pedres del marge i llaura alguns trams del bancal… I José m’ha aclarit que “Al meu, el jabalí m’ha sostovat un bon tros del bancal”. Encara recorde allò de sostovar/estovar els matalaps, sobretot quan eren de llana, i m’agrada aquest sentit abocat a la terra, tan proper al metafòric conrear referit al tracte personal… Com te sostoven, que conreat estàs!
Quan ja teníem la faena feta i la foguera era tot caliu ha vingut la suggerència:
“En eixes brases podríem torra un corder!”
Als comentaris podeu trobar enriquiments d’aquest text. Fora del blog m’han fet arribar diversos sinònims (tots amb matissos) d’esporgar: aclarir (Vilanova) semblant a l’almassorí acapolar quan és branca; a Traiguera, però, empren aclarir per a tot (rama grossa i menuda) i a Xert, esporgar les grosses i aclarir les menudes; esbordimar ens arriba de Càlig i suposem semblant a desmamonar, llevar el bord, els brots jóvens, els mamons… feina de juliol que m’haguera estalviat haver d’esporgar tant!
Als comentaris podeu trobar enriquiments d’aquest text. Fora del blog m’han fet arribar diversos sinònims (tots amb matissos) d’esporgar: aclarir (Vilanova) semblant a l’almassorí acapolar quan és branca; a Traiguera, però, empren aclarir per a tot (rama grossa i menuda) i a Xert, esporgar les grosses i aclarir les menudes; esbordimar ens arriba de Càlig i suposem semblant a desmamonar, llevar el bord, els brots jóvens, els mamons… feina de juliol que m’haguera estalviat haver d’esporgar tant!
Bon dia, Jesús! Quan he llegit l'entrada, se m'han remogut sensacions i records antics que estaran per sempre al fons de la meua memòria. Es bonic el verb "esporgar" i s'ha de tindre una certa gràcia per saber fer-ho bé. Des dels catorze anys en vaig aprendre una mica de la mà del pare (que era un bon esporgador) i ara encara, quan veig un ametler, no puc evitar d'imaginar-me les rames que s'haurien de tallar per deixar-lo ben esporgat.
Les màquines aquestes modernes ho estan canviant tot i cada vegada es fan menys fogueres per cremar la rama. Segurament, la maquinària que tritura la rama per desfer-se'n triturarà també les paraules que tu recordes avui. I llavors tindrem una llengua una mica més pobra i més vulnerable.
Preciós i sentit comentari… Imagine que et conec, però hi apareix "Anònim". Gràcies
També les òlives solen fer el niu al tou d'una carrasca, o la mare guardava les conserves al tou de l'escala, o el llaurador no sabia si posar un llum al corral del matxo al tou o al cabiró, o la xiqueta que estava més tova que una bresca pel bonic regal que li havien fet.
Preciós afegit, Josep
Fantàstic article, Jesús!