La lliçó, que alguns van aprendre llegint, d’altres als cursets Carles Salvador i molts, sortosament, ja a l’escola, era ben senzilla: els articles el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per; l’article el, però, no es contrau quan va seguit d’un mot que comença per vocal o h.
A+EL> AL CAMP, però A L’AMIC
DE+EL> DEL CAMP, però DE L’HOSPITAL
PER+EL> PEL RIU, però PER L’HORT
i també
CA+EL> CAL METGE, però CA L’ENRIC
En la retolació dels nostres carrers trobem, evidentment, molts casos amb presència de la preposició DE, tret d’aquells que ens parlen de la qualitat del mateix carrer, com ja explicàvem a https://www.imatgies.com/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html
Ja ho hem dit més d’una vegada: les retolacions dels carrers són una aula oberta, només cal alçar el cap mentre passegem per aprendre alguna cosa. I heus ací que us proposem un repàs sobre aquestes plaques de la imatge superior, totes correctes, i la normativa que segueixen. Els exemples són d’arreu del nostre domini: carrer dels Rafalells (Almenara), plaça de l’Arbre (Cabanes), carrer de l’Artesà Gelador (Xixona), carrer de l’Ajuntament (Eus), carrer del Castell i carrer dels Terrissaires (Geltrú), carrer del Córrec de la Bassa (Prada), carrer de l’Olivera (Dénia), carrer de la Universitat (Lleida).
Tot i que la immensa majoria són correctes, podem trobar també casos que no segueixen la normativa de l’apòstrof o la contracció:
Hi trobem: carrer d’els Quatre Cantons (Sella); C. d’els Horts, corregida en la nova retolació (Palma); carrer de d’Alt (els Ivarsos) que sembla una errada prou comuna pels diversos casos que trobem; carrer de l Estudi, separats però sense apòstrof (Traiguera); font d’Alt (Vistabella), corregit més tard; carrer Mur de d’Alt (Cinctorres); carrer de la Església (Planes) i carrer d’en Mig (la Torre d’en Besora), com si es tractara d’una persona.
I A SES ILLES…
Mira si he corregut terres! com diria el Botifarra.
Heus ací, però, que he trobat moltes plaques que em neguitejaven perquè des passava a ser d’es i se n’eixien d’allò que ‘creiem’ com a forma correcta.
També d’es és o era correcta, tal i com ens ho deia el mateix Francesc de Borja Moll a la p.20 de La lengua de las baleares 2 (1972): “La forma es de l’article dialectal, precedida d’una de les preposicions a, de o per, es contreu en les formes a’s, d’es, p’es.
carrer d’es Sac, que trobàvem al mateix carrer retolat com a carrer des Sac (Binissalem); carrer d’es Pou Fondo (Manacor); carrer d’es Picarolers (Búger), on havíem trobat un altre carrer amb des; travessa d’es Forn d’en Vila, al costat del general carrer del Forn de la Vila (Palma); C. de s’Hort d’es Sol (Palma), al costat de la placa amb l’article general com també ho fa el següent cartell C. de’s Paners (Palma); plaça d’es Puget (Santa Eugènia); costa d’es General (Maó) i un C. de s’Impremta d’en Gelabert que apostrofa amb una i àtona.
Per últim, la contracció de ca+el>cal, amb l’article onomàstic en, tan usual a les Illes, es contrau en la forma can; amb l’article salat cas (avinguda Cas Saboners de Calvià) o ca s’. Les variants, però, que hi hem trobat són, com a poc, curioses:
A Catalunya hi ha molts pobles on hi ha el costum de retolar els ‘noms de casa’, i així trobem aquests casos de Cal Sastrico (Sant Llorenç de Morunys) i Cal Boter (Gratallops) que, a més de parlar-nos de malnoms referits a oficis ens mostren l’ús habitual de la contracció cal.
O aquest últim en eixir del forn de la càmera Ca l’Eloi, de Riudoms.
A Mallorca, però, és on trobem un ball de criteris. Cal aclarir primer que, com llegim en un document de l’IEC sobre “L’ús de l’article en la toponímia urbana de les Illes Balears”
“… es consideren també acceptables com a formes secundàries les solucions aglutinades Can i Son (Can Andreu i Son Andreu, usuals a les Illes Balears)”.
Pertanyen a les formes antigues els casos de Ca’n Barraixet (Alcúdia) i Ca’n Salat (Montuïri), que semblen seguir els criteris que tenim per a ca’s, C. de ca’s Degà (Palma). Posats a fer-ne variacions ens apareix aquest Can, Terra (Palma) amb l’apòstrof per terra.
Tanquem, per apujar la moral, amb una originalitat més d’apostrofació que ens ve de Sant Lluís (Menorca)