Segur que esteu pensant que els anys hauran de tindre 500 dies per poder assolir tantes Diades Internacionals, com ara aquesta de les Dones Afrodescendents. Us ben assegure, però, que la causa s’ho mereix. Perquè són lluitadores de mena, aquestes dones que des de l’educació, el teatre, el cinema, la salut o la mediació social treballen per fer un món sense racisme; tot un repte ben difícil en aquesta Europa del segle XXI.
Al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València vam poder gaudir d’una vesprada farcida d’esdeveniments culturals i reivindicatius. Els preparatius inicials en el marc d’una València gòtica on, fa uns quants segles i d’aquelles maneres, convivien jueus, cristians i musulmans.
Amb la sala plena es projectà el curt Black or latina de l’afrocolombiana Karent Hinestroza, amb una clara reivindicació de la presència afrodescendent de gran part del món llatí i una crítica als tòpics nord-americans sobre la dona llatina.
I després de la projecció els mots d’aquesta dona, que amb el seu nom ja ens parla de barreja i riquesa; la que havia demostrat al film, com a productora, actriu, directora… i la que ens mostraria després, amb la dansa.
Amb la llum gòtica del passat i una sala plena ben present, Issabelle Mamadou va donar la paraula a cadascuna d’aquestes dones lluitadores: Esther, com a defensora dels drets humans; Mikera, actriu que denunciava els tòpics en els papers que assumeixen al cinema…, o la mateixa Karent que tornà a intervindre en aquest parlament. La catalana Cary Mc Cay, experta en temes socials i d’educació, ens parlà de la necessitat de ser activista com l’única manera de fer front al racisme quotidià que pateixen les afrodescendents. 
I, abans de passar al claustre renacentista amb berenar, música i ball, vam tindre ocasió de jugar i “fotografiar algun fotògraf” davant el magnífic cartell de Daniel Murillo.
Mabele percussió i Dansa africana
També amb Esther
I Karent
Fa uns dies ja hi vam penjar una entrada ben curiosa relacionada amb l’afro-ascedència i els noms de les mares
