Potser foren les 6:40 quan eixia el sol per la ratlla, allà on brama la tonyina. Amb els peus dins l’aigua i les ones fent sigolletes i cusquerelles he contemplat eixe miracle matiner que, malgrat la insistència diària i secular, no es fa pesat. M’ha dolgut no portar la càmera i felicitar tantes Carmes que hi ha al món.
Com que el sol i el núvol són bons amics han decidit tornar a muntar el matí mentre anava a per la càmera. I heus ací que hem pogut, amb un altre horitzó, vore com eixia el sol… amb molta karma, això sí.
Meravellosa estampa i preciós l'escrit.
Bon moment, bones fotografies i text molt adequat al dia de hui. Gracies.
Molt bonic.
Gràcies per compartir-ho!!