Si hom defineix la fotografia com allò d’imprimir la llum, escriure amb la llum, també podem expressar-nos amb l’ombra, inseparable veïna.
I heus ací uns quants exemples d’imatges on trobem el fotògraf imprés en gris; allargat i deforme, ara damunt la vegetació, ara damunt la pols del camí o fixat al carrer empedrat… I hi ha més, un seguit de vuit selfies (sense pal) fets d’ombra i contrast. La primera imatge és de 2009, del camí de Jaume I, entre Fortanete i Catí (potser fora el terme de Vilafranca)
La segona, un any després, pertany al mateix camí de Jaume I, tram anterior (cap a Villaroya de los Pinares). La tercera fotografia recorda un passeig pels carrers de Palma.
Aquesta, més gran, amb fotògrafa fotografiada i ombres, té a vore amb un reportatge que vam fer amb els alumnes d’audiovisuals a l’almacén de Renau; avui Consum. Imatgies ja hi va dedicar una entrada d’aquell treballet que vam titular “Magatzem de llum”
També la natura pertany al món de lletres; veieu sinó aquesta “savina lletrada”.
I el bassot del Carreró, amb el fotògraf amagat darrere del jaç.
El blanc de l’alqueria permet el contrast del clar i el fosc, com el gosset, rater valencià que la cuida.
I aquest final d’escola reivindicativa, imatge de 2013 que incorporava el fotògraf al cartell
Com sempre, la bellesa de mirar i saber veure…
Bonica diferenciació d'aparents sinònims. Gràcies