No és la primera vegada que proclamem el carrer com una ‘aula oberta’ i les retolacions que hi trobem com a mostres vives de la nostra llengua. En aquesta entrada, dedicada només a perruqueries, veurem com cada rètol respon a un fenomen lingüístic, ja siga un tret fonètic, creació lèxica o figura estil·lística. Trobareu exemples de neologisme, funció connativa, creació de malnoms per metonímia, onomatopeia, conservació de la n etimològica, genitiu saxó, polisèmia, joc lingüístic, anglicisme… I encara una interessantíssima aportació de Ventura Castellvell amb una Tonsoria.
Que n’és de ric, el carrer!
NEOLOGISME. Aquesta Peloteca, que vam fotografiar fa uns pocs dies per Gran Via, a Barcelona, tot imitant vinoteques, discoteques i biblioteques, es tractaria d’una creació lèxica, esperem que sense massa èxit. Els serveis que prestava i els preus apareixien tots en català, però el desenfocament del mòbil, que volia retratar al mateix temps els hòmens amb carretons, no en permet la lectura clara.
FUNCIÓ CONNATIVA? Així ho vam considerar en incloure aquesta imatge d’una perruqueria d’Atzeneta del Maestrat dins l’entrada Mira-t’ho! Rètols conatius. Veritat és que, a més del diacrític caducat, hom pot suposar que més que una ordre hagen volgut incloure-hi un genitu saxó: Ves, pentina’t! o Ves pentinat.
CREACIÓ DE MALNOMS PER METONÍMIA. Aquesta perruqueria, també barcelonina i propera a la Peloteca, ens mostra un doble fenomen lingüístic. D’una banda ens apareix ‘monyo’ (tan habitual a la Plana “fes-te el monyo”) com a sinònim de pèl, cabell, o com a metonímica part. I també, amb la presència de l’article, se’ns mostra com un renom o malnom de la propietària, La Monyos.
ONOMATOPEIES. La perruqueria de l’Arboç (açò dels Lingüistes pel carrer ens ha dut a molts pobles que no coneixíem) ha triat una onomatopeia per dir que, sense la ziga-zaga de Guardiola, en un tris-tras eixes amb el pèl fet. Nyàs! Perruqueria Tris Tras.
CONSERVACIÓ DE LA N ETIMOLÒGICA. Hòmens jóvens per homes joves és una forma nostra que manté aquella n que tenia el llatí (homine). Aquest exemple de Novelda, que ens va trametre l’amic Ventura Castellvell, ens mostra una Perruqueria d’hòmens i un malnom difícil i polisèmic, Els Peluts.
GENITIU SAXÓ. Ben sovint trobem aquesta dèria/mania/vici d’afegir un apòstrof per trobar el bar Paco’s, que deixa ben a les clares el propietari. De vegades es juga amb el plural, com aquest cas, al temps que manté el toc ‘internacional’ que li dóna el genitiu saxó. Divine’s estilisme la trobem a Sant Jaume dels Domenys (etimològicament, encara que no ho semble, lligada a la Torre d’en Doménec).
POLISÈMIA I METONÍMIA. Evidentment, en parlar d’una perruqueria i llegir La Trena ben bé sabem que es refereix a una part dels cabells dividida en tres o més parts i entreteixida (dibuix de la façana). No em negareu, però, que també té el sentit de ‘presó’, “entrar a la trena”. Imaginem que no serà el castic per un mal tall. L’establiment és d’Ulldecona.
JOC LINGÜÍSTIC. Més que una perruqueria es tracta d’un centre de depil·lació situat a Vila-real, Pel·fecte. La utilització del ‘punt volat’, com si es tractara d’una geminada, i la dissimilació d’alveolars fa que un pèl tractat allà desaparega i quede ‘perfecte’. Llàstima que l’explicació no isca en valencià, un cas de llengua emblemàtica… o subvenció aconseguida.
JOC L. I ANGLICISME. Set és ben polisèmic en anglès i el canvi de color en la retolació ens deixa un ‘sets’ diferenciat. Tot i que Gossets, perruqueria canina de l’Ametlla de Mar, ens oferisca -a més del joc amb el castellà- un diminutiu ben català, eixe canvi de color ens convida a vore que tenen uns ‘sets’ o conjunts amb tot el que cal per al gos.
No direu que, lingüísticament, no resulta rica l’oferta del carrer!
TONSORIA (Col·laboració de Ventura Castellvell)
Gran Via, Barcelona |
“A Barcelona els homes anàvem al barber o a cal Barber, i a vegades a la barberia, a tallar-nos el cabell. Ara també hi ha qui va a la perruqueria i alguns a la tonsoria. Cal dir que aquesta barberia amb aquest nom té molts anys. El genèric tonsoria és en castellà i excepcional. No surt als diccionaris castellans ni als catalans. En català només surt tonsurar i tonsura, del verb tondre “tallar arran el pèl o la llana”, segons el DCVB, sobretot referit a les ovelles. Tondre és una forma ben viva al nord del Principat. A casa, barceloní, com sóc, només havia sentit xollar o esquilar.
Un participi d’aquest verb també apareix a la toponímia, tosa, ‘lloc pelat o sense gaire vegetació’ (la Tosa d’Alp, la collada de Toses…).”
També J. Enrique Gargallo ens ha facilitat el nom de Labila per a una perruqueria de Rossell, situada a la Vila.
I Elvira Safont ens fa arribar aquesta mostra de Castelló de la Plana, Pentina’t, potser connatiu i també franquícia.
I Elvira Safont ens fa arribar aquesta mostra de Castelló de la Plana, Pentina’t, potser connatiu i també franquícia.
Interessant com sempre, Jesús. Salutacions des de la Pobla 🙂
A Castelló hi ha una "Tasca Gat" No recordo el carrer però hi és.