L’any 2018, any Fabra, el projecte “Lingüistes pel carrer” que ja havíem engegat el 2016 i que, dins https://imatgies.com/ , compta amb una quarantena d’entrades, va centrar els seus esforços a completar el recull de fotografies que replegaven la totalitat dels carrers dels 65 lingüistes, tot accelerant la replega completa d’aquells dedicats a Pompeu Fabra. Així, a més del mapa dedicat a tots els gramàtics i lexicògrafs, vam crear un mapa exclusiu per al lingüista de Gràcia. Dins l’exposició general dels lingüistes ja havíem dedicat un cartell específic sobre l’autor de la Gramàtica Catalana, tal i com podeu veure a la imatge adjunta. Si en aquella ocasió ens centràvem en la seua biobibliografia i en el mapa que denotava la seua densitat gran al Principat o la nul·la aparició al País Valencià, ara, amb els tres nous cartells, hem centrat l’estudi sobre diversos aspectes més precisos, com ara: el format i composició de les retolacions, la seua distribució comarcal, la relació de pobles que li han dedicat una via pública, els camps semàntics on el trobem, etc.
En aquest nou projecte hem comptat amb l’ajut de l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el primer cartell ens hem centrat en la tipologia informativa que presenten les vora 300 retolacions que presenten les 266 vies públiques en 250 municipis del Principat, Andorra, les Illes i el Rosselló. Hi podem trobar, successivament, mostres que van des de l’absència de cartell (carrers batejats amb el nom de Pompeu Fabra però sense placa que ho manifeste), retolacions sense el genèric, d’altres sense preposició o amb preposició, fins rètols amb una informació ben completa sobre els atributs de Pompeu Fabra, com ara el de Cambrils “Barcelona 1868- Prada 1948. Gramàtic i lexicògraf. Considerat l’ordenador de la llengua catalana moderna. Va ser president de l’Institut d’Estudis Catalans“. Fins i tot d’altres que s’il·lustren amb dibuixos del diccionari o la gramàtica. Una gràfica final ens mostra les variants de l’especificatiu: Pompeu Fabra, de Pompeu Fabra, d’en Pompeu Fabra, de Pompeu i Fabra, d’en Pompeu i Fabra.
Un segon cartell el destinem a mostrar la totalitat dels municipis que han dedicat algun carrer al nostre lingüista. Dins d’aquesta relació, la cromografia en distingeix també aquells que han dedicat més d’una via a Pompeu Fabra (un carrer i una plaça, per exemple), aquells que no tenen placa o els més de 50 que hem trobat dins un camp semàntic. A tots ells vam dedicar i trametre un diploma d’agraïment, que també hi reproduïm. Les il·lustracions del cartell responen a la varietat del genèric: avinguda (12), carrer (207, gairebé el 80%), jardí (1), parc (3), passatge (7), passeig (5), plaça (23), rambla (3), travessia (2), travessera (1) i via (1). Aquesta tipologia vial es troba estadísticament representada en un diagrama circular. Un altre el destinem a la distribució urbanística que presenten les vies públiques dedicades a Pompeu Fabra, amb el següent balanç: 65 situades al nucli urbà, 64 a l’eixample, 52 en la perifèria (sense forma part de cap urbanització), 43 dins urbanitzacions perifèriques, 36 en urbanitzacions aïllades (de mar o de muntanya) i 7 dins polígons industrials. 
El tercer cartell es troba dividit en dues parts. D’una banda localitzem Pompeu Fabra fora del Principat, a Andorra, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i, sí, també al País Valencià. A més dels exemples de les Illes, amb mostres d’Alcúdia, Artà, Eivissa, Marratxí i Palma, destaquem la importància de Prada de Conflent, municipi d’exili i mort del lingüista. Si bé el País Valencià no té cap carrer dedicat a Pompeu Fabra, sí que trobem representat el fabrisme dins les Normes de Castelló, tal i com han destacat els estudis de Vicent Pitarch (2011), Pompeu Fabra, l’autoritat admirada pel valencianisme i Josep Daniel Climent (2018), L’interés per la llengua dels valencians. L’Alcúdia de Crespins, el Campello i, per suposat, Castelló de la Plana tenen sengles vies dedicades a les Normes del 32. Un segon apartat mostra Fabra dins alguns camp semàntics, conjunt de carrers dedicats a personatges lligats al món cultural en general i, de vegades a temes més específics, com ara la literatura o, excepcionalment, la mateixa lingüística.El projecte de 2018 ha culminat amb la recent publicació del llibre d’Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut, Lingüistes pel carrer. Estudi i proposta didàctica, que podeu descarregar-vos en pdf i al qual ja vam dedicar l’entrada El llibre dels lingüistes pel carrer.
