-ell /-ella no els solem emprar per a formar diminutius i ja els trobem lexicalitzats, fixats a algun concepte. Tot i que podem trobar relació entre corda/cordell, porta/portella, replà/replanell, aixada/aixadella,… ja no relacionem, però, bota i botella ni pensem en el mot primitiu de turmell, sivella, moscatell o mozzarella. Estem davant un seguit de topònims urbans que ens mostren, sovint, un diminutiu ‘antic’, tot recordant-nos que la toponímia ens ajuda també a entendre la història de la llengua.
L’antic carrer de la Portelleta, que vam localitzar a Pollença, ens proporciona un diminutiu sobre una altre diminutiu (porta, portella, portelleta) i, casualment, en la fotografia ens mostra, si fa no fa, una porteta.
Baix mateix trobeu el carrer de la Portella (Palma). A Mallorca les portelles són, també, les portes de les cotxeres; en aquest cas, però, com ens ho assenyala Gabriel Bibiloni (2012), es refereix a porta de la murada. “Les portes, de fet, són dues: una oberta a la murada medieval musulmana i l’altra, a la murada renaixentista”.
A Almenara hi ha aquest carrer dels Rafalells, rafals menuts, suposem. Es troba fora del recinte murat i, pensem, es correspon amb ‘rafals’, cases de camp amb possessions menudes.
El carrer de Salelles (Palma) respon a un personatge (Ramon Salelles), el cognom del qual és diminutiu de Sales (Moll, 1987).
El mateix succeïx amb el carrer de Castarnelles (Benicarló), que apareix com Castaruelles en la maniseta antiga.
El carrer Pinell de Juneda, tal i com ens fa saber l’amic Santi Arbós, correspon a un antropònim, “fa referència a un dels cavallers colonitzadors del territori, segons Joan Cornudella a “Juneda i els seus noms de lloc”, Fonoll, 2012, p. 120.”
Pel que fa al carrer de Padrells (Tivissa) tenim el dubte del seu origen en una possible metàtesi de ‘pradells’ (prats menuts) o ‘pedrells’ (derivat diminutiu de pedra).
El carrer de les Fontanelles (Culla) es troba relacionat amb fontana i fontanella, espai de surgències d’aigua, de fonts; topònim prou escampat pel terme veí de Vistabella del Maestrat.
El sufix diminutiu amb -ó troba molts exemples en el lèxic comú, com ara carreró, paretó, finestró, casetó…, amb tot no és tan usual com a formador de diminutius en la llengua viva actual. Els exemples que hem trobat, però, ens són prou transparents.
Pel que fa a carrerons, carrers estrets o menuts, trobem varietat en les formes, siga per l’article (lo Carreró, a Xert), per la tautologia que ja analitzàvem a Carrers (10) els generics (3) I tautologies
(carrer Carreró, a Vinaròs), per l’absència d’accent gràfic -potser pel francès- (Carrero, Arles) que no hem de confondre amb Blanco, el cas d’un diminutiu de diminutiu (carreronet de l’Hostal, Morella) i la perla de Vallat (l’Alt Millars), parlar de frontissa, amb el Carrerón (a Argelita ja vam trobar el Callejón).
L’exemple de Càlig, el Quadró, no es tracta de cap carrer però es troba a molts termes pluralitzat com a partida, tot assenyalant la geometria de les finques (les Quadres, els Quadrons, les Quadrelles…).
Pel que fa a l’exemple de la Torre d’en Besora, carrera el Pilo, sembla prou evident que li falta l’accent (Piló) i es refereix al peiró que veiem en la fotografia. El genèric, carrera, s’adiu a ‘pas de raberes’, assegador. Al Pinell tornem a localitzar un diminutiu d’un altre diminutiu, de piló, pilonet; carrer del Pilonet, no sabem, però, si es troba relacionat amb qualque peiró, molló o creu de terme.
I arribem als sufixos diminutius menys productius. Si -et/-eta són ben vius i actius i -ó, -ell els trobem lexicalitzats ben sovint, ara n’afegim alguns que hem trobat més dispersos.
El cas de le Plaçot, trobat a Serrallonga per l’amic Ventura Castellvell (també el de Juneda) té la seua equivalència francesa en placette, com ja vam vore en l’entrada dedicada als augmentatius i despectius
on també féiem aparèixer el carrer de la Rierussa i exposàvem la proximitat d’alguns diminutius amb els despectius.
El cantó del Palillo, com ens ha fet saber Sandra Mateu, des d’Estivella, respon al ‘palillo’, un palet que es feia servir per ‘ferir’ en traure la pilota; una qüestió d’habilitat, com també ens havia fet notar Josep Miquel Ribés, perquè també a Costur feien servir una ‘vareta’ per fer passar la pilota per damunt en traure la pilota. Sembla doncs que es tracta d’una vareta o palet castellanitzat. També a Algímia d’Alfara hi ha la plaça del Palillo. No cal dir que en molts parlants el furgadents ha estat substituït pel castellanisme.
Al Palmar (València) vam retratar un carrer dels Redolins que, a més del valor dialectal (redó/rodó) i el sufix diminutiu, ens aporta el significat lexicalitzat dels redolins com a espais de pesca sortejats de l’Albufera.
El carrer del Torrentill (Benassal) és un carrer que, com un vall, volta el nucli antic del poble. Sembla que som davant un petit barranc (encara torrent), amb el diminutiu llatí -ículus, -a, -um, com ara conill, cordill, vencill… i molts femenins, com armilla, conquilla, motxilla o mandonguilla.
Deixem el solatget dels escorrims per tancar aquests diminutius menys usuals. L’antic carrer dels Escorrims, localitzat a Alginet, ens recorda exemples de diminutius (del llatí –imen) tan afectius i lligats a la cuina com el ‘polsim’ o el desitjat ‘plugim’ que no arriba. També ens val per recordar el paper de molts cartells benvinguts a la toponímia perquè, malgrat el canvi capritxós de la denominació popular dels carrers, ens recorden l’antic nom.
El cas de le Plaçot, trobat a Serrallonga per l’amic Ventura Castellvell (també el de Juneda) té la seua equivalència francesa en placette, com ja vam vore en l’entrada dedicada als augmentatius i despectius
on també féiem aparèixer el carrer de la Rierussa i exposàvem la proximitat d’alguns diminutius amb els despectius.
El cantó del Palillo, com ens ha fet saber Sandra Mateu, des d’Estivella, respon al ‘palillo’, un palet que es feia servir per ‘ferir’ en traure la pilota; una qüestió d’habilitat, com també ens havia fet notar Josep Miquel Ribés, perquè també a Costur feien servir una ‘vareta’ per fer passar la pilota per damunt en traure la pilota. Sembla doncs que es tracta d’una vareta o palet castellanitzat. També a Algímia d’Alfara hi ha la plaça del Palillo. No cal dir que en molts parlants el furgadents ha estat substituït pel castellanisme.
Al Palmar (València) vam retratar un carrer dels Redolins que, a més del valor dialectal (redó/rodó) i el sufix diminutiu, ens aporta el significat lexicalitzat dels redolins com a espais de pesca sortejats de l’Albufera.
El carrer del Torrentill (Benassal) és un carrer que, com un vall, volta el nucli antic del poble. Sembla que som davant un petit barranc (encara torrent), amb el diminutiu llatí -ículus, -a, -um, com ara conill, cordill, vencill… i molts femenins, com armilla, conquilla, motxilla o mandonguilla.
Deixem el solatget dels escorrims per tancar aquests diminutius menys usuals. L’antic carrer dels Escorrims, localitzat a Alginet, ens recorda exemples de diminutius (del llatí –imen) tan afectius i lligats a la cuina com el ‘polsim’ o el desitjat ‘plugim’ que no arriba. També ens val per recordar el paper de molts cartells benvinguts a la toponímia perquè, malgrat el canvi capritxós de la denominació popular dels carrers, ens recorden l’antic nom.
Garbó, falçó, cagalló… molt interessant el tema dels diminutius en o. Ara… petó és també un diminutiu ??
Salutacions Jesús, no pares mai d'escriure, un abraç !!
Etim.: derivat afectuós de pet. També es troba aquest derivat en provençal i en francès dialectal: putú, ‘bes’; putuná, ‘besar’.
Sembla que pel so