Us mostre la recensió que www.editorialafers.cat ha tingut a bé publicar-nos dins Afers, fulls de recerca i pensament (XXXIII 90/91) sobre el llibre del professor Rosselló, Viles planificades valencianes medievals i modernes. Una anàlisi sobre quaranta-un exemples on també trobarem Vistabella o Almassora i les viles veïnes de Castelló i Vila-real; tot un estudi i guia per comprendre el seu primitiu urbanisme.
modernes, PUV/IEC, València:2017, 334pp.
El professor Rosselló, a diferència d’aquell estudi intitulat 55 ciutats valencianes (Universitat de València, 1984) on distribuïa les poblacions amb un criteri temàtic, recorre ací el país de nord a sud. En aquest cas, l’eix ens el dona el títol i el recorregut des de Traiguera a Alacant queda repartit en cinc zones: franja litoral de tramuntana, zona nterior del nord, franja litoral central, sector interior meridional i litoral meridional. Cal dir que més de la meitat de les pàgines del llibre són dedicades a la zona nord, la qual cosa, com ens anuncia la contraportada del llibre, «es justifica —històricament i fàctica— per les viles planificades modèliques».permet, amb un cert tarannà d’assaig fusterià: els interrogants com a plantejament necessari, el dubte com a eina de recerca, la prudent «provisionalitat» de les conclusions, el contrast i la confrontació de dualitats com a elements previs d’anàlisi. Tot abans de decantar-se, o no, per una opció; la qual cosa permet al lector, «amable lector», raonar mentre llegeix, aprendre. En acabant, mentre resseguim l’anàlisi de cada ciutat, vila, llogaret o poble, recordarem eixa lliçó primera que ens ha impartit en la Introducció.
Posem en relleu l’apartat sobre «Geometria urbana» que, a través de les plantes, illes i la parcel·lació (il·lustrada amb taules), ens ajuda a entendre la morfologia de cada poble «La llei de la persistència del parcel·lari urbà és sovint comprovada».I és en aquest punt on, gràcies a la modernitat dels mitjans informàtics, la nova cartografia i la digitalització del cadastre, com ens comenta en l’apartat dedicat a «Qüestions de mètode», aconsegueix
una primera tria prèvia al treball de camp, consistent a realitzar, durant cinc anys, «la visita exhaustiva i repetida de tots els nuclis ‘sospitosos’ o candidats de ser interpretats com a resultat d’una planificació». Cinc anys de visurar, una vegada més, aquest país seu. Tanca la introducció amb unes breus notes sobre els noms dels pobles. La petja toponímica, però, és molt major i recorre l’estudi amb els noms dels carrers (amb la contraposició de les antigues denominacions i les noves, sovint
hagiogràfiques), diverses motivacions pertinents per a la comprensió del lloc o algunes reflexions etimològiques. També apareix la toponímia, sovint com un «alfabet fosforescent», als croquis i plànols que Guillermo Pascual ha realitzat per il·lustrar el magnífic treball i fer més clara la tipologia de cada lloc.
No és aquest el moment, però ben bé caldria valorar a través d’un merescut estudi el llenguatge d’aquest gran humanista. Hi destaca la riquesa i precisió lèxiques, que en algun moment demanen un glossari; una adjectivació sovint poètica: amical frontera, atzucac persistent, esquena llarguera, tàpia rònega, modesta acròpolis…; expressions populars plenes de raó: Vara més, vara menys, devia anar sobrat…; creacions de to popular: el melic de la plaça…; les formes racionals (fusterianes, gosaria dir) per posar en dubte, sospite, qualque conclusió, com ara: «La cartometria i l’observació directa ens permet arreplegar unes constatacions per poder construir o discutir les hipòtesis…», «ens ha permès enfilar una modesta hipòtesi»; conclusions transcendents de l’experiència assolida: «els dos convents extramurs, que com arreu del país, actuarien com a empreses urbanitzadores», «l’especulació urbanística dels jurats» (el cas de Sant Mateu)… i, fins i tot, la ironia, «No era el millor homenatge que hom podia retre al monarca».
l’obra, fora de casa, es desdobla en guia i es torna a gaudir de la seua lectura si passegem els vells carrers amb els mots que ens expliquen llur planificació.
Jesús Bernat Agut. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Moltes gràcies Jesús, ja tinc ganes de llegir el llibre. Encara tinc per casa els meus pares la Geografia del País Valencià. Salutacions !!
Molt bé! Rosselló mereix un gran homenatge, jornades, estudis…