La foto de portada no respon, efectivament, a cap forn ni sucreria. Es tracta d’un bar de Xàbia que ens recorda amb el nom La Sucrería de la Plaça, això sí, una de les denominacions més emprades per a les pastisseries. Ja recordàvem a Carrers (29) d’ofici (5) CAB a CAN el seu lligam amb la venda de ciris i candeles. Pel que fa als aspectes lingüístics, a banda de l’accent de ‘sucreria’, el multilingüisme turístic afegeix un Wine-Bar al monolingüisme espanyol de les pissarres. Mereixeria un estudi específic el plurilingüisme de qualsevol llistat de plats.
Tot i que els sons de cansalem i cansalat ens recorden carnisseries, es tracta, com veieu a les fotografies, de forns. Can Salem és un preciós forn d’Algaida (Mallorca) i Ca’n Salat forn i pastisseria de Montuïri (Mallorca). Veritablement dóna per a molts jocs, com ara el record de l’article ‘salat’, l’antonímia dolç/salat (tan adient a les pastisseries) o els grafismes variats que pren la contracció ‘can’.
Amb aquest exemple de Fleca Flaqué, que hem trobat a diversos punts de Reus i Tarragona, se’ns ofereix un exemple d’al·literació fònica, característica molt emprada dins el món publicitari, per a uns cacofònica, per a d’altres eufònica, però en tot cas fàcil de recordar.
Batejar el non d’un establiment amb un producte és prou habitual. Tiramisú per a gelateries, restaurants, bars, xocolateries, botigues de roba, pastisseries…; el trobem com a reclam de tendes diverses. Sembla que l’origen del nom està en l’expressió “te tira sù” (italià del Veneto), una mena de piscolabis que, en el seu origen, no portava mascarpone. Aquest, si us dic la veritat, ja no sé on el vaig fotografiar.
Ben popular és el mot ‘llépol’ que ha batejat, amb un accent obert, un quiosc de Vila-real, El racó del llèpol. Més semblant a la casa dels Caramels de València és l’altre establiment que vam trobar a Lleida, amb un joc del personatge infantil i la substitució de roja per dolça, la caputxeta dolça.
Una mostra anglo-catalana trobada a Gràcia i amb una certa gràcia.
