Ara t’enteres? Imagine que aquesta és una de les reaccions en veure aquesta entrada dedicada a Dani Miquel i a un disc de 2013. Deixeu-me reconèixer la meua ignorància amb açò de la música “infantil-peratotselspúblics”. Perquè fa molts anys que no hi pensava. Em vaig quedar amb allò de Carraixet i un català que tenia en cintes de cassette... Ara va be bo! que feia unes tonadetes molts divertides per als meus fills… Jo sóc un pobre ma-me-mi-mo-músic del carrer. Com li deien? Ho busque a la xarxa i… Pescat! Xesco Boix. Us parle dels anys vuitanta, quan els meus fills eren menuts. Ara hi he tornat, pel meus néts. I no fa massa que vam ser a Puçol per vore un espectacle nadalenc del Dani Miquel. Abans del concert estava amb el grup pegant un mosset al bar de la Casa de la Cultura i els néts s’hi van arrimar perquè els signara el CD. Ara pense que potser que el grup es diga Ma-Me-Mi-Mo-Mu en homentage a Xesco.
Van gaudir d’allò més amb l’espectacle i les corredisses pel pati butaques. A mi em va quedar la sensació que m’havia perdut un grapat d’anys a un gran músic i folklorista.
Quan pense en nadales crec que han de ser avorrides, monòtones, pesades… que seré incapaç de sentir-ne dos de seguides. Heus ací, però, que Dani Miquel i els seus músics han sabut traure de la tradició el millor que té (molt ben adaptada també per Urbana Ruràlia) i afegir-hi uns ritmes i una qualitat vocal i musical que pot ser sentida durant tot l’any… fins i tot, diria que hi ha alguna cançó d’estiu.
Ja fa més de dos mesos que sent els disc mentre conduïsc… i no em cansa. Veritat és que alguna em salte, però hi ha peces que enamoren i en d’altres trobe un aprofitament didàctic substanciós. Camina Maria, sembla que tradicional d’Alcoi (perdoneu el meu desconeixement. He perdut l’album que guardava el disc, on imagine que hi havia l’origen de cada peça), agrada molt als menuts, més amb el ritme de la interpretació; en Baix d’una penyeta descobrim la fusió amb antigues arrels andalusines o tonalitats de l’altra ribera de la Mediterrània; Esta nit és bona nit demostra la qualitat dels músics i l’excel·lència de les seues veus; A pastorets i pastoretes veiem la dolçor de la versió tradicional (quasi totes les peces tenen un fragment de recull popular) i el ritme que fa d’una nadala una cançó per a tot l’any.
Antològica em sembla Angelets del cel, que a la part tradicional i les veus del cor infantil s’afegeix la veu inequívoca de Pep Gimeno i una altra de Miquel Gil, record esguerrat entre Joe Cocker i Louis Amstrong, més quan un trosset, amb el jazzístic trombó d’Alcover, ens porta a un rítmic soterrar de Nova Orleans… I tot, si passeu del text, per ser ballat en una rajoleta!
Durant molts anys he fet servir la cançó com una eina didàctica per a l’aprenentatge de la nostra llengua i literatura: Llach, Raimon, Ovidi, Carraixet, UC, Maria del Mar Bonet, Serrat, Sisa,… i més tard: Sopa de Cabra, Sau, els Pets, Cànem… i encara Antònia Font, Sanjosex, Blaumut, Ja t’ho diré, Menaix a Trua, Òscar Briz o els Catarres. La riquesa lingüística que, a més de l’excel·lència musical, ens ofereix aquest CD de Dani Miquel no podem desaprofitar-la.
Us propose uns exercicis lingüístics i etnogràfics per als alumnes amb dos de les seues cançons: Dolços de nadal i A Nadal, un pas de pardal. Al primer vídeo Agus Romaguera ha amanit fotografies de tots els dolços… Llépols!
Us propose uns exercicis lingüístics i etnogràfics per als alumnes amb dos de les seues cançons: Dolços de nadal i A Nadal, un pas de pardal. Al primer vídeo Agus Romaguera ha amanit fotografies de tots els dolços… Llépols!
Quina olor des de la cuina, els pastissos son al forn
Les mans brutes de farina, sucre, carabassa i ou
Trobarem a cada poble l’ingredient tradicional
compartim aquestes festes amb els dolços de Nadal.
Arrop i talladetes i coquetes de sagí,
pilotes ensucrades, coques fines i Arnadí.
Pastissets de moniato, neules Casques i bunyols,
confits o peladelles, rosegons o carquinyols.
La mare sempre ho deia, sempre ho anava dient
els dolços donen vida i reviscolen a la gent
escoltant les nostres dites i seguint les tradicions
recordem que en esta vida a ningú li amarga un dolç.
Tenim figues albardades i carabassa torrà,
torrons, coques cristines, panfígol i massapà
rubiols i Orelletes, anisets i polvorons,
tonyes i monxàvenes, tortells i flaons.
1- Anota 10 pobles on saps que fan torró… No tots estan per Xixona.
2- Quins dels dolços que apareixen a la cançó es fan al teu poble?
3- Coneixes dolços de la teua comarca que no apareixen a la cançó?
4- Saps, a Almassora, què són els llongos?
5- En alguns dels dolços que apareixen a la cançó, canvies alguna vocal?
6- Quines varietats de pastissets coneixes?
7- Pastisseria, sucreria, confiteria, forn, fleca… Quins noms saps de punts de venda de pastissos?
8- Anota els ingredients de mitja dotzena dels dolços de la cançó
9- Quins no porten farina? I quins porten ou?
10- Feu una estrofeta amb els dolços que vosaltres coneixeu i no hi són.
A Nadal, un pas de pardal
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Sant Silvestre, un pas de destre
Per Cap d’Any el dia s’allarga un pam.
Per any nou, un pas de bou
Pels Reis, un pas de vells
Per Sant Julià, un pas de marrà
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Sebastià un pas de ca
A Sant Vicent de la Roda el dia allarga una hora
Per Sant Pau, una hora hi cau
Per Sant Blai, un pas de cavall
Per la Candelera el sol va per la carretera
Per Santa Maria creix el dia
Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries,
Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha
Per Sant Benet, el sol toca per les parets
Per Sant Urbà, un pas de gavilà
La nit de Sant Joan, la més curta de l’any
De Sant Joan endavant, el dia es va escurçant.
Per Sant Pere, un pas enrere
A la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir
Per Sant Mateu, tant s’hi veu com no s’hi veu
Per Sant Cebrià, el sol se’n va
Per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel
A Sant Martí, iguals el dia i la nit
Per Santa Llúcia, un pas de puça
A Nadal, un pas de pardal…i tornem a començar
1- De segur que sabeu alguna dita de l’any que parla de la llargada del dia o de la nit i no apareix a la cançó…
2- És per Santa Llúcia quan comença a allargar-se el dia?
3- El sants bategen ermites i molts carrers; hagiotopònims en diuen. Al vostre poble hi ha algun carrer dels sants que ens parla la cançó?
4- Anoteu una dotzena de les ermites de la vostra comarca.
5- Com en diuen al vostre poble de l’au que fa rimar amb Sant Urbà?
6- Esmenteu sinònims de ca, cavall, bou i marrà.
7- Canvieu el segon hemistiqui de l’estrofa que vulgueu. Per exemple: per Reis, ase qui no ho coneix.
8- Escriviu els antònims de: puja, ombries, escurçar, enrere i fosc.
9- Localitza entre els sants de la cançó noms de pobles i ciutats d’arreu del món.
10- Trobeu al text alguna rima una mica forçada?
Per què acabem a Sant Bertomeu? Sí, la primera imatge corresponia a la pujada al castell de Boi. A l’enllaç hi ha el programa en què Dani Miquel recorre el camí entre Sant Bertomeu i Vistabella, tot aprofitant per contar-nos coses de la seua vida. Al programa anterior també jo era a Sant Bertomeu i, davant la meua petició perquè pujàrem al castell per poder contar la riquesa toponímica que s’hi veu, em van dir que ja ho tenien enregistrat. No sabia jo, però, que era Dani Miquel l’afortunat. Després, a través d’un grup de whatshapp del programa GR7 vaig saber d’ell i ja ens vam conèixer a Puçol i Xulilla.
És un gran músic… i millor persona.
Necessària en aquest país menut… i no tan perdut!
És un gran músic… i millor persona.
Necessària en aquest país menut… i no tan perdut!
Et recomane l'últim disc….De por. Espectacular.
Molt bon article del gran Dani Miquel ')