Sens dubte, una de les satisfaccions més grans que ens dona portar l’exposició “Lingüistes pel carrer” arreu del territori és l’aprofitament didàctic que se’n pot traure. Aquesta vegada ha estat a Sant Mateu, a l’IES MAESTRAT. Alumnes de diversos nivells, des de 1r de l’ESO fins 2n de Batxillerat i mòduls han pogut visitar l’exposició i, amb els materials didàctics que vam trametre al centre, han realitzat diferents activitats en funció del seu nivell acadèmic.
En arribar, la professora Núria Carod Segarra estava realitzant una activitat de l’exposició amb alumnes de 1r d’ESO, d’entre els quals n’hi havia de Traiguera. Traiguerines i traiguerins, doncs, com el lexicògraf Pere Labèrnia Esteller, present a l’exposició i en carrers al seu poble, a Tortosa i a Barcelona, on, a més de lexicògraf i gramàtic, és considerat ‘humanista’. Ciutats que, seguint el periple vital del lingüista, ja que visqué en aquestes tres, el reconegueren amb vies urbanes amb el seu nom. Un altre reconeixement a la seua vila natal ha estat el de batejar un nou espai com Centre Cultural Pere Labèrnia.
Si consultem l’Enciclopèdia Catalana podem assabentar-nos de qui fou i les seues aportacions:
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Traiguera, Baix Maestrat, 1802 — Barcelona, 1860
Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona. És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre (1836). Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència (especialment, pel que fa al català, el diccionari d’autoritats d’Albert Vidal, de la darreria del s XVIII). L’obra és molt ben feta —ha estat font de tots els repertoris posteriors— i molt ben construïda. A cada article dóna la definició del mot (sovint amb sinònims), la correspondència castellana i, finalment, la llatina, amb indicació de la declinació o conjugació a la qual pertany; d’altra banda, si el mot forma part d’una locució o un modisme, consigna també l’equivalència en castellà i en llatí. Els anys 1864-65 fou feta una segona edició corregida i augmentada del Diccionari… per una Societat de Literats Cultivadors de la Llengua Catalana, els quals eliminaren l’antic pròleg i el substituïren per un altre una mica reticent i hi afegiren unes regles prosòdiques i ortogràfiques que no són res més que un extracte dels Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana, d’Antoni de Bofarull, a les quals adaptaren el Diccionari.
Durant quinze dies, en un espai cèntric i generós de l’institut, ha romàs aquesta exposició que ja hem presentat i comentat a 20 llocs diferents, tal i com podeu consultar al mapa.
