Aquesta vegada no li vaig fer cas a la lluna quan, ben plena, eixia per allà on brama la tonyina. Diràs que no s’ho va prendre massa bé, orgullosa del seu riu d’argent i de saber-se la més retratada. 
La cosa és que l’endemà, en pujar ben dematí cap a la muntanya, em va fer l’ullet darrere el brancam d’uns lledoners, ombrívols veïns d’una alqueria.
No em va costar recordar que enguany, tot celebrant el Nadal, en som 7 a casa… I a Lledoners també en són 7 que no són a casa.
Bravo, Jesús, per aquestes imatgies amb lluna, lledoners i record i dignitat per als presos polítics. Que tingues un bon nadal.
Que aviat puguin veure els lledoners i no Lledoners. Gràcies, Jesús.
Santi
Poeta a més de bon fotògraf, amb una gran sensibilitat. Bones festes.
Enhorabona mestre per cada escrit que fas tocar el cor dels teus lectors.
Com sempre, Jesús,germà, un artiste amb molta sensibilidad artística i humana…
Ets un artista polifacètic, Jesús, amant de la naturalesa i dels sentiments. Que tinguis unes bones festes.
M'agraden tant les fotos com el text. Felicitats per a estos dies i per tot. Un abraç.
Molt bé, company
Un record pels de Lladoners, una injusticia el que estan passant.
una abraçada