Aquest dissabte hem pogut participar en les Sisenes Jornades d’Estudis del Segrià amb la comunicació “Lingüistes pel carrer a les comarques lleidatanes”. Un dels aspectes que ens aporta l’estudi complet de la presència dels nostres lingüistes als carrers és l’anàlisi parcial de les dades recollides; en aquest cas, la presència a terres de Lleida de Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, Joan Coromines i els exclusius Joan B. Xuriguera i Samuel Gili Gaya.
La sala de plens de l’ajuntament d’Alcoletge acollia les diverses comunicacions amb participants i públic d’aquelles terres. Nosaltres veníem del sud, però aviat ens vam sentir com a casa. Encara, abans del cafenet, vam poder sentir una comunicació sobre els inicis Col·legi de Metges i una altra (amb abundant cartografia i avions de guerra) sobre el bombardeig que va patir una població propera. 
Abans de la nostra intervenció, Esteve Valls ens va il·lustrar amb una comunicació lingüística: “El lleidatà, un parlar en recessió (aspectes morfològics)”. Mentre un repartia la “sopa de lletres”, que (actualitzada) ja inclou els 57 lingüistes localitzats arreu del domini, l’altre va poder encetar la breu presentació del projecte sencer que, entre alguns somriures del públic i assentiments, vam copsar de l’interès general. I tot, sota l’atenta mirada del president Puigdemont. 
Algunes il·lustracions dels plafons de l’exposició ens van servir per recordar els objectius del treball i la feliç trobada de lingüistes que no comptàvem en un inici, com ara Joana Raspall Juanola, Enric Guiter o Joan Creixell. El company de la Societat d’Onomàstica Santi Arbós, matiner a qui no havíem pogut escoltar “Els estrangers a la Lleida de finals del segle XVIII”, ens va fer les fotografies on ens veieu. 
Vam repassar, després, les circumstàncies concretes que es donen a les comarques lleidatanes, algunes sense cap carrer dedicat a un lingüista, com ara: la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, comarques amb escassa població. En comparar la distribució espacial dels carrers dedicats a lingüistes dins els municipis, sí que vam fer notar l’escassa presència d’urbanitzacions aïllades o disseminades, la qual cosa contrasta amb la realitat d’altres comarques més costaneres. 
També vam mostrar diverses gràfiques on constatàvem la majoritària presència dels carrers dedicats a Pompeu Fabra (36), vora un 65% del total. Ramon Llull, amb 14 carrers, Joan Coromines (2), Rovira i Virgili (2) i Xuriguera i Gili Gaya (1). Justament, aquests dos darrers autors, nascuts a Menàrguens i Lleida, són exclusius d’aquestes comarques i, si de Samuel Gili Gaya recordem més els seus estudis de Sintaxi i Fonètica General, també al català es va dedicar. Joan B. Xuriguera és l’autor de dos diccionaris, un general i l’altre terminològic, i el manual Els verbs catalans conjugats, que també molts valencians hem consultat abans de La flexió verbal d’Enric Valor.
I ja només vam tindre temps per acomiadar-nos i poder buscar el darrer carrer de Pompeu Fabra que ens quedava per fotografiar, el de Tremp.
En passar la serra de Montsec (foto portada) deixem la Noguera i trobem el Pallars Jussà. L’embassament de Terradets ens recorda que aquesta tardor les pluges són abundants.
I a Tremp, dins l’eixample més recent, trobem un passeig dedicat a Pompeu Fabra. Només ens quedava aquest i ho celebrem com un homenatge a l’any Fabra (2018).
Són 267 els carrers, avingudes, places, passatges, passejos, rambles… que podem trobar del gran lingüista al Principat, a Andorra, el Rosselló o les Illes.
També han estat molts els col·laboradors que ens han ajudat. Esperem poder tindre aviat els plafons (3) que complementen l’exposició general de “Lingüistes pel carrer” amb unes notes i gràfiques específiques de qui va ser president de l’IEC.
I, en tornar, ens quedava més paisatge, com el curs vital de la Noguera Pallaresa o el perfil de poblets tan bonics com Àger.
Què professió mes bonica. Aquella que persones com tu fan més boniquetes si caben les paraules i ensenyes qué poblacions tan especials tenim a la nostra comarca. Més entrades com aquestes que fan aprendre tant a qui como jo, no sabem tant del treball dels lungüistes.
Gràcies. Contents que ho pugueu llegir a gust.