Un dels aspectes que caracteritza la humanitat és el fet de compartimentar la realitat, “l’home és una animal classificador”. I heus ací que aquesta dèria d’aplegar temàticament les fotografies fa que prenguen un cert sentit. Val a dir que la taxonomia va d’allò més bé per reordenar el caos fotogràfic dels milers d’imatges amuntonades amb els anys.
Aquesta és, a banda de les entrades al facebook, la cinquena que dediquem als fotògrafs fotografiats; imatges en què destaquem el fotògraf; una mena de redundància. Les quatre anteriors prenien una ciutat o espai com a justificant: Barcelona, el Retiro, Zahara de la Sierra i Ronda.
En aquesta ocasió no és l’espai sinó l’ofici i l’afició lligats a la natura, un motiu ben estimat per l’amic Ximo Garcia, feliçment jubilat.
Maria Agut és, sens dubte, una de les millors coneixedores de bolets d’aquest país. L’afició, lligada a la preparació gastronòmica al seu restaurant, Casa Ramon (Atzeneta del Maestrat), la porta tots els dimecres a voltar prats allunyats i boscos propers. D’ací i d’allà recull els bolets comestibles a més de fotografiar, minuciosament, els exemplars que són del seu interès i, també, objecte de la seua anàlisi, classificació i estudi.
Cal aprofitar les eixides i, a més de rovellons, potetes de perdiu, els Boletus edulis.., també coneix el món de les orquídies.
 |
| Maria Agut i Ximo Garcia, càmera en mà. Prat veí de Penyagolosa |
Vicent Vicent ha dedicat gran part de la seua vida laboral, i estones de la jubilació, a la didàctica de les Ciències Naturals, ben especialment al medi ambient.
Ja li vam dedicar una entrada a Imatgies
Toni Torregrossa, de Cànem a Urbàlia Rurana, no sols canta i toca i dinamitza el grup folk més festiu del país, també es deleix per les Marines i les seus costes, per la toponímia i la natura que bateja. Aquella vegada s’encatava amb les oliveres centenàries de Vilafamés.
També la nevera de Penyagolosa, la de la Cambreta o del Comte, és ben rebuda per l’objectiu de qualsevol excursionista que es plau de saber d’aquells anys amb traginers de neu des de les serres a la costa o, vés a saber, per l’interès tècnic de la seua volta i arcs.
Jesús Monterde Puig és, a hores d’ara, un fotògraf benassalenc amb una trajectòria farcida de bones imatges i exposicions.
Tatiana Pina és, si no vaig errat, entomòloga. La seua fixació sobre els insectes en justificava la portada d’aquesta entrada. Cal moure’s, ajupir-se i contorsionar-se per retratar eixos animalets tan menuts. Martí Domínguez, que trobem davant Tatiana, també sol fotografiar la natura. Sovint, però, deixa la imatge i busca les mil paraules… Ho recordeu?
Les fotos de Tatiana lliguen l'entomologia i el contorsionisme. La ciència no té límits.