Arrimar-se a Palma en vaixell és acostar-se?
Paga la pena, després d’una nit de viatge per mar, descobrir Ciutat amb la serra de Tramuntana badallant mentre el sol comença a pintar de taronja la mar, la Seu es desperta i emergeixen de la foscor els campanars de Santa Eulàlia, Sant Francesc, Socors…
És veritat que no solc arribar-hi en el ferry. Més sovint m’hi aprope en avió i l’espectacle paisatgístic és un altre:“En aterrar a l’aeroport de Son Santjoan o al des Codolar, hi haurà hagut ben pocs viatgers externs que no s’hagin interessat per la presència de les grans rodes giratòries armades d’una coa de fletxa sobre una torre de maçoneria o marès. Ara, els molins aiguaders són una relíquia etnològica, però arribaren a aser prop de 2500!”. Ja ho veieu a la imatge, el text és del professor Vicenç Rosselló i pertany al seu opuscle dedicat als molins aiguaders, una delícia de lectura on podeu descobrir també un ‘inventor’ d’aquest artifici, el Capellà de ses Idees.
El motiu d’aquesta visita a l’illa ha estat familiar, però no em puc estar d’escapar-me pels pobles allunyats de la costa i fotografiar aquells carrers que encara ens falten per completar el recull dels “Lingüistes pel carrer”. Així doncs, aprofite l’escapada per trobar Llulls i Alcovers, Molls i Aguilons. Aquesta tasca ens convida sovint a retratar d’altres plaques que no corresponen als lingüistes, 870 carrers, carrerons, rondes, passejos, places, avingudes… que podeu localitzar al mapa https://goo.gl/HGm4mc i que és una part del treball que, juntament amb l’Àngela Buj Alfara, hem portat endavant des de 2016.
Si bé sabem que la toponímia és notari del paisatge que bateja, la toponímia urbana no n’és una excepció i, tot i que un percentatge ben alt correspon -sobretot en ciutats i pobles grans- al criteri arbitrari i no al referent físic, sovint trobem denominacions lligades a l’indret d’una manera directa. Podeu veure-ho en les diferents entrades (25) dedicades als carrers.La cosa és que, dijous per la vesprada, vaig acudir a S’Arenal, terme de Llucmajor, per fotografiar la placa i carrer de Marian Aguiló; ben prop hi havia una carrer del Cedre i un altre del Baladre, tots dos portadors didàctics de la flora que podríem afegir a entrades anteriors sobre ‘fitonímia’
Més tard, ja al terme de Santanyí, en la urbanització de la cala homònima i a la vora d’un carrer sense placa, que creia d’Aguiló, hi havia el carrer de l’Estepa Blanca (fitònim) i un carrer del Segadors que guardaré per als oficis. En acudir al carrer d’en Ramon Llull de S’Alqueria Blanca vaig topar amb la placeta de ses Rocasses i vaig recordar que a tot el domini podem trobar especificatius marcats per algun sufix, en aquest cas un augmentatiu que sembla haver-ne perdut l’ús: –as, -assa, com els exemples que ja hem recollit d’Alginet (carrer Trullàs), de Culla (carrer de la Badiassa), de Palma (carrer de les Corralasses) i de Quatretonda (carrer de la Poassa). Veiem afegit, doncs, el valor filològic d’alguns mots o d’alguns trets en desús.
El mateix exemple, la placeta de les Rocasses, l’hauríem d’incloure també en aquella entrada dedicada als carrers i l’oronímia, com ara el carrer des Puget de santa Eugènia, que vaig visitar l’endemà en recollir un carrer d’en Ramon Llull. I heus ací que aquell puig menut, aquell tossalet, era, a més de portador d’un sufix diminutiu habitual, un indret magnífic des d’on observar un bon tros del Pla de Mallorca (per cert, la primera proposta de comarcalització de l’illa, segons el que hem vist a la xarxa, és del professor Vicenç Rosselló, del 1964)
I de Santa Eugènia vaig viatjar a Algaida. Mitger a la carretera de Manacor hi ha el barri de Sa Tanqueta, on trobàrem el carrer de Ramon Llull. Vaig preguntar a uns veïns sobre el sentit del topònim, tot recordant els ‘tancats’ del Maestrat, voltats de paret de pedra seca, o les ‘tanques’ d’Almassora, bardisses vegetals, sovint de xiprers.
No ens van saber donar raó sinó aquella tantes voltes sentida “Sempre ho hem dit així”. I, com que suposava que hi havia un carrer de Mossèn Alcover que no trobàvem, em vaig arrimar a l’ajuntament i vaig visitar el nucli del poble. El carrer dels Cavallers, que hem trobat a tantes poblacions, ens porta a la qüestió dels oficis i dels estaments… On l’encabim? De moment, el cavaller anava en bicicleta i es dirigia cap a sa Plaça, com la resta del grup que sabia que hi feien mercat. 
I és que ‘plaça’ i ‘mercat’ sovint volen dir el mateix i també nosaltres diem que ‘comprem a la plaça’, ‘dimarts i divendres són dies de plaça, a Almassora’… I heus ací que divendres també és dia de mercat, a Algaida, i les paradetes són a sa Plaça. I aquesta no és cap plaça del Mercat, ni plaça de la Vila, ni plaça Major… És sa Plaça, amb el genèric tot sol, perquè hi ha una altra, però és sa Placeta, i el diminutiu ja és distintiu. La gent del Baix Aragó diuen Mora a un poble i Rubielos al veí.
Els que hi anem alguna vegada, com que hi ha una altra Móra per l’Ebre i un Rubielos de la Cérida, ens emboliquem amb els noms oficials de Rubielos de Mora i Mora de Rubielos, sense saber ben bé quin és cadascun. L’especificatiu hi cal quan actua com a diferenciador; l’àmbit d’ús, ací espai, determina si el genèric tot sol és prou. 
I capficats amb la troballa vam caminar cap a l’església per vore si hi havia cap plaça o placeta de l’Església. Res, un seguit de carrers s’hi apleguen. D’una banda el carrer del Rei i el carrer del Bisbe ens recorden, amb el carrer dels Cavallers, els estaments de què parlàvem. Potser també els afegim als oficis? Ens sobta, però, un carrer de la Victòria. 
El bar-restaurant és Es Repic, potser pel campanar de la vora o per raons més gastronòmiques, ves a saber. La cosa és que cal averiguar bé el significat d’aquesta ‘victòria’, que no creiem de l’Algaida C.F. Cal anar en compte, però, i no fer interpretacions de guerres passades, la més recent o aquella dels Agermanats; qui sap si hi ha una mare de Déu de la Victòria o es tracta d’algun personatge popular! Els noms dels carrers, ja ho déiem, estan carregats d’història.(nota final)
Encara vam ser a temps de visitar un altre poblet del mateix municipi d’Algaida, un dels llocs més emblemàtics de Ramon Llull, Randa. Aquest indret, com l’ermita de Cura, que trobem dalt del tossal veí, mereixen un capítol a part. Ja en vam parlar una mica en l’entrada sobre Miramar
Sí que volem, però, esmentar uns detalls del lloc lligats als noms. D’una banda el carrer de la Iglésia, com ho diuen i ho diem nosaltres. La retolació dels molts carrers de l’Església l’hem trobada amb accent greu i agut, sense accent, sense apostrofar… Ens faltava aquesta mostra oral. I per a oralitat, i mostra dialectal fonètica, el veí hotel i restaurant Es Recó de Randa.
Altrament, sí que ens dol l’accent de Ramón en aquest lloc tan significatiu per al Boig Il·luminat.Tanquem aquesta entrada amb l’aigua, que tot ho renta. Ben prop d’aquest carrer d’en Ramón Llull hi ha uns llavadors preciosos, amb abeurador i dues basses. Com recordareu, vam dedicar una entrada a les variants d’aquest serveis públics
Hi havia unes dones al carrer, ornant-lo amb gallardets festius, i, encuriosits per si en deien llavador, safareig, rentador o llavaner, ens hi vam acostar i els ho vam preguntar: ‘els llavadossos’ en deien, com aquells ‘corredossos’, que eren ‘corredors’, a Caldes de Montbui…
Com els nostres dijoussos, un plural analògic en diuen.
I bé, no em direu que les plaques dels carrers no són tota una lliçó d’història, d’etnografia, de lingüística… Una aula oberta que trobem a cada cantó, un dictat dels carrers.
I si heu arribat fins ací ben bé us mereixeu una imatge de la badia de Palma dijous al matí.
I si heu arribat fins ací ben bé us mereixeu una imatge de la badia de Palma dijous al matí.
I ja us déiem que calia anar en compte amb les interpretacions dels carrers. L’amic i professor Vicenç Rosselló va tindre a bé averiguar la significació del carrer de la Victòria, i hem pogut saber que no és cap victòria franquista, perquè ja existia al 1863 (quan es posen les rajoletes) i potser ja hi fóra la 1835. L’estudiosa dels carrers d’Algaida, Catalina Mas, li suposa un origen eclesiàstic (sense necessitat de tractar-se de cap mare de Déu) com ara Amargura, Esperança… que també han batejat carrers.
Del carrer de l’Amargura ja en parlàvem fa temps, a la primera entrada sobre carrers.
Quina meravella de blog! Gràcies
Moltíssimes gràcies! Un plaer que us agrade
Molt interessant. Salutacions Jesús, no deixes d'escriure
Com si haguérem anat, sense moure'ns del Maestrat.
Que n'eres, d'agraïda! Gràcies
Quin plaer llegir-te i aprendre Jesús!!