El dia que començava la Universitat Catalana d’Estiu, el 16 d’agost, vam ser a Prada, per a poder tastar l’esperit de Prada, com deia a l’editorial del Diari de Prada d’aquell dia. Avui, dia de cloenda de la universitat, mirem gairebé una setmana enrere i recordem aquells carrers que vam retratar i ja vam exposar recorrent el Vallespir i el Rosselló. En unes poques de les poblacions visitades s’hi podia aplicar la frase de Pedrolo que era a la capçalera del Diari de Prada del 16 d’agost: «Conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres».
Veiem aquesta combinació convivencial en les plaques dels carrers trobats, a Perpinyà podia haver un carrer a una banda i una rue a l’altra; a Prada una rue-carrer i a la gran majoria diríem que els uns eren sota els altres ja que només hi havia rues. I és que, tal com teníem sentida i llegíem a l’espai que compartia l’exposició Lingüistes pel carrer: «Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança en un futur millor» i com malgrat tot i «tanmateix, la remor persisteix».
L’exposició va ser al gimnàs de l’institut Charles Renouvier, filòsof que basà gran part de la seua obra filosofant sobre l’horror de l’home a allò que desconeix, i nosaltres ens preguntem: augmentaria el desassossec humà en saber, a més, que s’amaga intencionadament una cultura i tot el món que l’envolta? El filòsof, de Montpeller, va morir a Prada i té aquesta institució amb el seu nom. Altres grans noms tenen lligat el seu nom a Prada, Fabra hi té la tomba i una ruta i Casals un festival de música. Tornant al Renouvier, ara sí, al lycée, veiem que s’hi pot estudiar com a langue vivante 3 le catalan, no sabem si això vol dir que és una llengua viva de tercera, les que porten la numeració 1 i 2 són l’allemand, l’anglais i l’espagnol i encara l’anglès té també l’estatus de langue vivante renforcée.
En la langue vivante 3, és a dir, en català, ens vam dirigir a un cambrer a Ceret, preguntant-li “parleu català?” i l’home amablement va respondre “una miqueta”. A Ceret, també, la recepcionista del Museu d’Art Modern ens va correspondre el bon dia i tota la conversa. I en anterioritat també a l’oficina de turisme d’Elna, per a informar-nos sobre la Maternitat de l’Elizabeth Eindenbenz.
I en alguna altra ocasió també ens vam fer entendre, però llevat de l’oasi lingüístic que representa la Universitat Catalana d’Estiu, els nostres cabets es capbussaven per les teories i praxis sociolingüístiques de tots conegudes. I la dialectologia ens oferia un article ben plural a Los Masos i a Sant Joan Pla de Corts ens n’anàvem cap a l’obra de L’anell del Papa Luna, de l’autor castellonenc. I, en fi, tota la casuística coneguda du pays catalan i el burret o ruquet i la somereta i el groc de les carpetes, i els 50 anys amb ombres, sí, però les nostres, i llum que ha passat la universitat. I llegim l’article de Miquel Mayol i Raynal «El meu maig del 68» i, sí, se veu que la llavoreta de la universitat va començar ja fa 50 anys i que l’espurna va ser presa per aquella revolució capitalina i uns i altres, diguem-ne alguns van agafar consciència d’on eren i d’on venien i van pensar on volien anar i vet aquí que la UCE va quallar.
I ara ens ho mirem amb una certa perspectiva i diuen que hi ha uns gendarmes que a un pont no-sé-què-fan, uns altres interessats de sobte per la toponímia busquen un Puig-al-cap-damunt-del-món (i us adoneu que entre el puig i el mont no sortim de la terra…) que parla i tot plegat ens ho rumiem i ens ho mirem i ens preguntem per la perspectiva amb què miraran aquestes muntanyes, aquestes estades els qui ens seguiran…
I de cop aterrem novament a l’espai on és l’exposició Lingüistes pel carrer. Som amb altres exposicions com la del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, amb el fotoreclam, en què tu agafes un vers, que ells ja porten convenientment emmarcat, i t’hi fas la foto assenyalant una ciutat del panell. Pots col·locar el ditet a Berlín, a París, a Londres, a Alacant, a Barcelona, a València… I hi ha versos del poeta de Burjassot i molts més. Una idea engrescadora i enjogassada ara que som en temps de photocalls i encara hem d’idear divertimentos per a fer de la normalitat l’excepcionalitat. I també som amb La revolució de les urnes, que tots sabeu de què parlem, amb la Cartografia dels Països Catalans i amb els 50 cartells de totes les edicions universitàries a Prada. I ens fa gràcia que al programa som col·locats juntament amb la missa, hi diu: Exposicions i missa; què voldrà dir, és que encara ens hem d’exposar molt i fugir, és que encara ens queda pregar molt per a exposar-nos?, és que… (completeu-ho vosaltres amb el que…).
I fem i desfem i amb quatre paraules de Miquel Mayol Raynal ens quedem: militància de cada instant. Si voleu, ja ho sabeu, militem cada instant amb la tendresa i amb els ideals dels qui encara somiem…
Alcanar 23-08-2018
Gràcies Doctor Bernat per tanta saviesa expasada amb la mjor senzillesa que ens fa gaudir i augmentar els nostres ceneixements.
Aquesta vegada cal felicitar l'Àngela Buj Alfara pel text
Jo també vaig anar a Prada en 1972 per fer país amb dos amics d'Elx, i els meus fills també han anat després, i més tard amb els amics del tractat d'Almisrà, que son del Camp de Mirra, i també a la ciutat episcopal d'Elna. No hauriem de consentir que hi es perdera la nostra tan estimada llengua. Agustí Ventura de Xàtiva.