Les comarques centrals del nostre domini lingüístic, aquelles que estan a cavall del País Valencià, Aragó i el Principat, aquelles que recull el Centre d’Estudis Lingüístics que, juntament amb la Societat d’Onomàstica, porta endavant aquesta realitat que és “Lingüistes pel carrer”, acullen per sisena vegada l’exposició.
Abans, Tortosa, Rossell, Vinaròs, Benassal i Alcanar havien aixoplugat aquests ja 56 lingüistes que amb 870 carrers s’escampen des de l’Alguer (carrer de Josep Sanna) a Vilafranca (carrer de Carles Salvador) i des de Perpinyà (carrer de Ramon Llull) a Guardamar (carrer de Manuel Sanchis Guarner).
Rossell Joan Coromines LxC i Rossell
Vinaròs Lingüistes per carrer a Vinarós
Benassal LxC A la fundació Carles Salvador
Paradoxalment, i com veiem al mapa adjunt, en aquestes comarques centrals no trobem la densitat de carrers de lingüistes que es produeix una mica més al nord (el Tarragonès) o al sud (la Plana Alta i Plana Baixa). Ulldecona, gairebé en el centre geogràfic del nostre estudi, a 384 quilòmetres de Perpinyà i 368 de Guardamar, ens ha acullit en un espai magnífic, la casa de la Cultura, antiga església del Roser, davant mateix de l’antic Convent de Sant Domènec, actualment la casa de la Vila.
“la Casa de la Cultura, edifici modern que s’ha restaurat respectant l’antiga església del Roser de planta rectangular de cinc trams i absis quadrat, amb capelles laterals entre contraforts a la nau; el tram de la nau que toca a l’absis vol simular un creuer. Sobre l’antic cor i estenent-se cap al centre de l’església s’hi ha situat la biblioteca. La coberta és de creueria i s’ha rematat el pseudocreuer amb una interessant cúpula esfèrica de metall. La porta és dovellada d’arc de mig punt i el campanar és poc alt i de secció quadrada. L’exterior s’ha completat amb pilars i llindes a manera de falsos contraforts i un petit jardí.” (Wikipèdia)
Ulldecona és una vila de saó de lingüistes. De lingüistes que vancontribuir a la tasca del diccionari Alcover-Moll. Ans de seguir per este
caminet de paraules, volem anomenar dos carrers més de la població que
indirectament també ens porten a la llengua, a l’ús literari, periodístic,
assagístic i a l’específic apartat de la literatura oral. Ens referim en un cas
a Montserrat Roig Fransitorra, escriptora, com sabem, d’una gran rellevància i
compromís.
L’origen familiar de la qual prové d’Ulldecona i a la població se li
ha dedicat un carrer. El segon a
anomenar, cronològicament anterior a Montserrat Roig és Joan Moreira Ramos, d’una
minuciosa obra de recopilació del folclore tortosí. Una obra ben coneguda en
estes terres com Del folklore tortosí. Costums, ballets,
pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa (Impremta Querol, Tortosa, 1934), és de Moreira, el
qual compaginà esta tasca amb la seua dedicació a la música, i a Tortosa fundà
l’Orfeó Tortosí, l’any 1905, a Roquetes la Unión Coral Roquetense (1917) i a
Ulldecona l’Orfeó Montsià (1922). L’Orfeó és a la vila una entitat cultural de
primer orde, amb una gran tradició i continuïtat en la vida cultural
d’Ulldecona.
ha dedicat un carrer. El segon a
anomenar, cronològicament anterior a Montserrat Roig és Joan Moreira Ramos, d’una
minuciosa obra de recopilació del folclore tortosí. Una obra ben coneguda en
estes terres com Del folklore tortosí. Costums, ballets,
pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa (Impremta Querol, Tortosa, 1934), és de Moreira, el
qual compaginà esta tasca amb la seua dedicació a la música, i a Tortosa fundà
l’Orfeó Tortosí, l’any 1905, a Roquetes la Unión Coral Roquetense (1917) i a
Ulldecona l’Orfeó Montsià (1922). L’Orfeó és a la vila una entitat cultural de
primer orde, amb una gran tradició i continuïtat en la vida cultural
d’Ulldecona.
La tasca musical del Mestre Moreira es veu recordada amb un carrer
també dedicat amb el mateix nom. I si alguna qüestió més cal recordar de les
lletres ulldeconines és la fundació de la Biblioteca Popular, una d’aquelles
primerenques que creà la Mancomunitat. I com dèiem al principi, no només cal
parlar de la saó lingüística en parlar d’Ulldecona sinó de la llavor cultural
que ha representat des de sempre la població. Entroncant amb el Moreira
folclorista, Ulldecona compta també amb reculls de literatura oral fets per la
mestra Maria Joana Minguet Itarte, la qual ha compilat i editat per iniciativa
pròpia obres com Allà baix a l’era o Hi havia una vegada. Tresors de
literatura oral que caldria amanir ben bé a tots els pobles, com ella diu «Són nostres
però se’n van al record». I el
record també volem marcar-lo nosaltres tornant a l’inici referent dels
lingüistes, fill d’adopció ho fou Mn. Tomàs Bellpuig O’Callaghan, format al
Seminari Diocesà de Tortosa, participà en la crida de la Lletra de Convit que
feu Mn. Alcover i recollí paraules de la veïna vila de Freginals, relatives
sobretot a l’agricultura. La raó fou que la família tenia un mas allà i
Bellpuig hi passava temporades meravellant-se escoltant el raig lingüístic dels
masovers. Juntament amb el gandesà Mn. Joan Bta. Manyà Alcoverro, el benassalenc Mn. Joaquim Garcia Girona i Francesc Mestre
i Noé formaven un elenc d’intel·lectuals, la majoria eclesiàstics, compromesos
amb la llengua. Mn. Tomàs Bellpuig també elaborà un llibret difonent les Normes
de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenat L’art
d’escriure bé.
també dedicat amb el mateix nom. I si alguna qüestió més cal recordar de les
lletres ulldeconines és la fundació de la Biblioteca Popular, una d’aquelles
primerenques que creà la Mancomunitat. I com dèiem al principi, no només cal
parlar de la saó lingüística en parlar d’Ulldecona sinó de la llavor cultural
que ha representat des de sempre la població. Entroncant amb el Moreira
folclorista, Ulldecona compta també amb reculls de literatura oral fets per la
mestra Maria Joana Minguet Itarte, la qual ha compilat i editat per iniciativa
pròpia obres com Allà baix a l’era o Hi havia una vegada. Tresors de
literatura oral que caldria amanir ben bé a tots els pobles, com ella diu «Són nostres
però se’n van al record». I el
record també volem marcar-lo nosaltres tornant a l’inici referent dels
lingüistes, fill d’adopció ho fou Mn. Tomàs Bellpuig O’Callaghan, format al
Seminari Diocesà de Tortosa, participà en la crida de la Lletra de Convit que
feu Mn. Alcover i recollí paraules de la veïna vila de Freginals, relatives
sobretot a l’agricultura. La raó fou que la família tenia un mas allà i
Bellpuig hi passava temporades meravellant-se escoltant el raig lingüístic dels
masovers. Juntament amb el gandesà Mn. Joan Bta. Manyà Alcoverro, el benassalenc Mn. Joaquim Garcia Girona i Francesc Mestre
i Noé formaven un elenc d’intel·lectuals, la majoria eclesiàstics, compromesos
amb la llengua. Mn. Tomàs Bellpuig també elaborà un llibret difonent les Normes
de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenat L’art
d’escriure bé.
Una d’estes paraules
incorporades al DCVB a través de Bellpuig és picaport que en l’accepció 3 en què es recull
“3. Trena de cabells caragolada en forma de 8, plegada i lligada en posició
vertical damunt la coroneta (Plana de Vic, Tortosa, Freginals).”
vertical damunt la coroneta (Plana de Vic, Tortosa, Freginals).”
En llegir-ho, no
podem sinó pensar en Ulldecona i en el pentinat de l’abillament de les dones
quan ballen la Jota Vella, el Xim Xim, a Ulldecona a les Festes Majors.
podem sinó pensar en Ulldecona i en el pentinat de l’abillament de les dones
quan ballen la Jota Vella, el Xim Xim, a Ulldecona a les Festes Majors.
I no volem acabar
sense donar algunes referències d’estudis que han servit per a enxamplar l’interès
i divulgació dels personatges anomenats. Estudis que han contribuït a fer més
present i evidenciar la tasca cultural també feta des d’estes terres centrals
de la llengua:
sense donar algunes referències d’estudis que han servit per a enxamplar l’interès
i divulgació dels personatges anomenats. Estudis que han contribuït a fer més
present i evidenciar la tasca cultural també feta des d’estes terres centrals
de la llengua:
Aragonés Salvat, Albert (2008) «El parlar de Freginals al
Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig», beCEroLes III, CEL: Alcanar, p. 13-32.
Massip i Bonet, M.
Àngels (1989) Aproximació descriptiva al
parlar tortosí, Tarragona: Diputació de Tarragona.
Àngels (1989) Aproximació descriptiva al
parlar tortosí, Tarragona: Diputació de Tarragona.
[l’autora basa part
de l’estudi en l’anàlisi dialectal de textos inèdits de Joan Moreira]
de l’estudi en l’anàlisi dialectal de textos inèdits de Joan Moreira]
Joan F. Vidal Arasa i Albert Aragonés Salvat (2015) Quan lo pare no té pa: Recull de cançons i tocades
populars de la ciutat de Tortosa, 1908 Joan Moreira ), Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili https://issuu.com/publicacions-urv/docs/9788484244028
populars de la ciutat de Tortosa, 1908 Joan Moreira ), Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili https://issuu.com/publicacions-urv/docs/9788484244028
Magnífica exposició. Enhorabona
Heu arribat al melic de la llengua, Jesús.