Dins la XXIII Fira de Mostres de Productes i Cultura Mediterrània, celebrada aquest cap de setmana a Sella (la Marina Baixa), i convidats per l’agrupació cultural Tastaolletes, Lingüistes pel carrer va trobar una autèntica casa de vila, l’Estacat, des d’on compartia la festa amb una programació ben diversa i interessant. Maria Asensi i David Garcia ens van rebre per fer-nos sentir, des del primer moment, al nostre poble.
L’alcaldessa, Mila Llinares (de mare, Fenollar com el de Penàguila), un diputat d’Alacant i Aitana Garcia, representant de la Comissió de Festes, obrien pas amb la banda al darrere.
Trombons i trompetes, tabals i tabalets, clarinets i oboès, dolçaines (on era David) i una dolça flauta travessera tancaven el pas musical previ a la inauguració de la Fira. 
Ja a l’Estacat vam contar una miqueta de la faena feta i el sentit de l’exposició.
També va merèixer algun comentari el nom de la casa que acollia els lingüistes, com dèiem “t’has estacat” en alguna intervenció desafortunada i com aquest sentit que coneixíem es quedava xafat sota el pes de la pota. Xarràvem sobre si el “posar la pota” era una traducció simultània de “meter la pata” i si cada vegada que la posàvem ens estacàvem.
L’auditori es va mostrar molt interessat i agraït, adonant-se i comentant el capdavanter Pompeu Fabra en el rànquing de carrers dedicats, en la presència important de lingüistes valencians, en la conveniència de la difusió i vindicació d’uns i altres i en la importància d’aproximar mostres culturals en pobles menuts, perquè per a fer grans coses no tot ha de passar necessàriament per les grans ciutats. Vam veure de l’entusiasme dels organitzadors i com des d’aquest coneixement local (carboneres, ametles, danses, música) s’eixampla l’universal.
Promoure les particularitats no és un acte de mirar-se el melic sinó de valoració i reconeixement als habitants que han donat vida al poble. Pobles menuts inventen propostes que els fan grans, que els mantenen vius i que projecten les raïls amb una diversitat de gustos culturals que trobem ací i allà, i com uns tastaolletes ens inviten a tastar.Pel poble, com heu vist al plànol, hi havia diverses exposicions i vam recórrer el nucli des de la plaça cap amunt. Hi vam trobar alguns carrers amb retolacions ben interessants, com aquest “carrer del Trinquet” amb el desig de recuperació de la pilota a tot el país.
Ja havíem vist un “carrer de Més Avall” que ens recordava tants carrers de Dalt, de Baix, del Mig, d’Amunt… i que ben bé hauríem d’incloure a l’entrada Carrers (19) Situació i orientació (II)I també un “carrer les Voltes” que té un homònim a Bocairent.
I, des de Santa Bàrbera, vam trobar un bell mirador amb retolacions dels tossals veïns. I el Puig Campana ens xiulava pel badall.Ja diumenge, mentre recollíem l’exposició i enrotllàvem els cartells, creieu-nos si us diem que vam sentir dialogar Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor sobre l’encert del lloc de l’exposició i els elements que penjaven dels cabirons… Si la “dacsa” també era “panís” i “blat de moro”. Va ser quan vam sentir Alcover recordar “blat d’indi” i “moresc”. Enric Valor es va fixar en les variants d’aquell “canteret”, “canterella”, “petxerull”, “marraixa”… Ací trobareu un munt de fotografies de totes les activitats de Sella
https://www.facebook.com/pg/Ajuntament-Sella-1377176592589782/photos/?tab=album&album_id=1531864617120978
Molt bé, Jesús, tu no pares mai.
A la ciutat de València n'hi noms de carrers amb noms deficients, Carrer de la Mare vella (abans Maravilla), hauria de ser "Carrer de la "séquia Mare Vella", Ja que la séquia Mare sol ser un desaigüe d'aigües Negres.També a Xàtiva, encara que desapareguda.
Carrer de dalt i de baix, s'hauria de completar amb "carrer de dalt i de Baix de l'Alfondec u Hostal del Rei en la pròpia Moreria de València, prop de la Plaça de Sant Jaume i l'antiga església de Sant Miquel, ara de la Mare de Deu del Puig, regentada pels mercedaris, vora el mercat de mossén Sorell. Algú li ho pot dir a l'alcalde Ribó, oa qui s'ocupe d'això a l'Ajuntament de València. Salutacions.
Gràcies, Agustí. Li passarem la informació, ben interessant
Completament d'acord però cal investigar. L'actual parròquia de la mare de Déu del Puig pertany a la capella de l'assolada Misericòrida. La històrica de St.Miquel, anà a terra en finalitzar la guerra civil, axi com la de St.Bertomeu. St.Andreu i Sta.Caterina es van salvar degut a l'enérgica protesta d'Elies Tormo natural d'Albaida. De la saquetjada ciutat de València hi ha molt que contar. Saluts i salut del germà de pàtria Rafel Sena
Molt bona l'exposició sobre els nostres lligüistes que vau mostrar a Prada de Conflent. Personalment no hi vaig trobar cap error. Ja que també indicaveu a Enric Valor, M.Sanchis Guarner, C.Ros i en especial al Canonge Alcover, que té un dedicat al districte del Saler, junt a l'Albufera. El meu estudi sobre els vials de València està pendent de publicació, en la nostra llengua, per part de l'Ajuntament. Espere quan surta al carrer faran les rectificacions corresponents…Snt molt no poder estar a Sella pel festival. Una abrçada Jesús. Rafel Sena