Fa uns dies vaig visitar aquell racó de Cadis tan plujós, la serra de Grazalema. La bellesa dels seus pobles ha atret turisme d’orígens ben diversos i l’acte de fotografiar omple els carrers i les proximitats dels monuments, castells i… alguna carretera. En aquesta ocasió mostrem dos anècdotes del poble de Zahara de la Sierra.
En arrimar-nos al poble vam creuar l’embassament de Zahara, llac artifical que embelleix, encara més, el poble de la serra. Vam aturar el cotxe per traure alguna imatge del poble. I heus ací que uns joves havien transformat la carretera en plató. Patíem per la seguretat, però ens vam adonar que ho tenien controlat.
Era un tram poc transitat i un dels participants vigilava la revolta per si s’arrimava algun cotxe. No vam poder evitar continuar la sèrie de fotògrafs fotografiats; això sí, els vam demanar permís per publicar-ho al blog. Somrients, van acceptar i en van prendre nota. No sé d’on eren, però crec que no eren anglesos perquè vaig entendre el seu anglès.
A l’endemà vaig pujar al castell. La vista era magnífica: al fons es veia el poble d’Algodonales i, al capdavall del llac, la presa, damunt la qual havia fotografiat els joves fotògrafs.
Pel camí vaig coincidir amb un xicot de trets orientals.
En arribar al capdamunt del castell, amb la càmera i pal provava de fer-se un autorretrat damunt mateix del mur.
Pensar la caiguda que tenia darrere esglaiava. Va ser ell qui, amb un somriure, em va tranquil·litzar.
Mentre baixàvem vaig saber que era coreà, del sud. Difícil no esmentar-li la nova relació amb el nord (somriure) o Kim Ki Duk i recordar alguna de les seues pel·lícules.
Curiosament, també ell era Kim, de cognom.
Encara vaig tindre ocasió de fer-li alguna foto més, mentre Ji Hon Kim assegurava la seua presència a la targeta de memòria i un voltor, des de ben amunt, captava en picat la imatge.
