Els propers dies 13, 14 i 15 d’abril, Manresa celebra el Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:
– Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
– Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
-Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.-Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.
Amb les seues consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.
Jornada de cultura i recerca local. Institut Ramon Muntaner
Afegim les anterior edicions:
I Recercat (Esparreguera, 21/05/2005)
II Recercat (Amposta, 6/05/2006)
III Recercat (Lleida, 21/04/2007)
IV Recercat (Perpinyà, 17/05/2008)
V Recercat (Figueres, 16-17/05/2009)
VI Recercat (Badalona, 22-23/05/2010)
VII Recercat (Escaldes-Engordany, 14-15 maig 2011)
VIII Recercat (Tarragona, 12-13/05/2012)
IX Recercat (Ripoll, 27-28/04/2013)
X Recercat (Barcelona, 10-11/05/2014)
XI Recercat (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de maig de 2015)
XII Recercat (Vic, 29, 30 d’abril i 1 de maig de 2016)
XIII Recercat (Reus, 28, 29 i 30 d’abril de 2017)
XIV Edició- Manresa 13, 14 i 15 d’abril
ELS CARRERS DELS NOSTRES LINGÜISTES AL BAGES
Callús: carrer de Pompeu Fabra
Cardona: passatge de Joan Coromines i carrer de Pompeu Fabra
Manresa: carrer de Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Navarcles: carrer de Pompeu Fabra
Sallent: avinguda de Pompeu Fabra i carrer de Milà i Fontanals
Sant Fruitós de Bages: carrer Pompeu Fabra i carrer d’en Ramon Llull
Sant Joan de Vilatorrada: carrer Pompeu Fabra
Sant Vicenç de Castellet: carrer de Pompeu Fabra
Santpedor: carrer Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Súria: passatge de Pompeu Fabra i carrer de Pompeu Fabra
Aquest cop els nostres lingüistes han viatjat fins a la capital del Bages (i el nostre col·lega no s’està de dir “vages on vages”, tot emulant el present, subjuntiu, viatger) i no per a administrar cops en un poble de bona gent com Callús o Sant Joan de Vilatorrada, sinó per a mostrar la veu suau i acollidora de la llengua en l’obra dels lingüistes. 
Passejar pels carrers d’Avinyó, Sant Fruitós, Sallent, Sant Vicenç, Santpedor, Cardona o Súria ens ompli de noms com Pompeu Fabra Poch, Manuel Milà i Fontanals, Ramon Llull o Joan Coromines Vigneaux. 
En els paisatges que ens guien fins allí, els ulls s’ameren de groc. En els camps, els citrons destaquen sobre un verd tendre de pluja que vol, amb el clam dels camps, oferir una primavera d’entesa i fertilitat. 
L’última vegada que vam ser a Manresa hi calava un gèlid fred, amb rosada i punts de gel a la carretera, ara hem vist una Manresa estesa de canvi primaveral i ens han acompanyat també les flors arquitectòniques de l’edifici que acull l’exposició. 
Hem descobert una Manresa artística i llegidora en les diverses sales de la Biblioteca del Casino i la seua gent ens ha obert les portes per a poder, entre tots, divulgar i eixamplar les llegidores obres sobre la llengua, sobre el català. Quan retratàvem els carrers de Súria, curiosament, més d’una travessia que al carrer hi confluïa, també el nom de Fabra hi tornàvem a trobar. 
També pensàvem, anant cap allà, en la història d’aquell pescador de Súria, que un dia en una classe d’adults vam treballar. En un dels barris de la ciutat imperial, de Tarraco ens toca parlar, hi havia un llibre que explicava aquell pescador que, sense mar, pescava i era una història que va arribar a engrescar a més d’un que s’hi va trobar. 
Alumnes d’Astúries, d’Andalusia que sabedors que en una altra llengua podien pensar, sense dubtar, a classes de llengua es van apuntar. I a la mestra sempre li havia restat el nom al cap, «Súria, on deu estar?». I, vet aquí, que amb Fabra la vam descobrir.
Molt bona la pel·lícula "d'ulls clucs"
Moltes jubilacions esdevenen etapes que passem i gent que deixem pel camí.