LINGÜISTES PER L’ASSEGADOR A ALACANT, UA

Al Campello. També hi trobem Sanchis i  Fenollar

En el total de 141
pobles de les comarques d’Alacant, localitzem només 30 poblacions amb carrers
dedicats a lingüistes, quantitat que representa el 21,2% del total de tots els
pobles d’Alacant. Els autors representats en són 9 més una institució. Aquest
nomenclàtor apareix en 48 carrers i un parc.  

A Benimarfull, poble natal de Lluís Fullana

Els nou autors reconeguts són: Bernat Fenollar, Francesc Ferrer Pastor,
Lluís Fullana, Ramon Llull, Gregori Maians i Císcar, Joaquim Martí Gadea,
Carles Salvador Gimeno, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor i Vives. Quatre d’aquests lingüistes són originaris de pobles alacantins i troben reconeixement
en les seues poblacions: Bernat Fenollar té un carrer a Penàguila (l’Alcoià), Lluís Fullana té carrer i parc a Benimarfull (el
Comtat), Joaquim Martí Gadea té una plaça a Balones (el Comtat) i Enric Valor i
Vives té una glorieta a Castalla (l’Alcoià). 

A Castalla, l’únic Llull d’aquestes comarques

Altrament, també
apareix la casuística de carrers muts, en el sentit que no es localitza la placa
que els determina. Aquesta casuística l’hem trobada al Campello, amb el cèntric
carrer de Bernat Fenollar; a Crevillent, amb el carrer Manuel Sanchis Guarner;
a Dénia, a la plaça Enric Valor; a Mutxamel, amb tota una avinguda Enric Valor
projectada però encara o urbanitzada o també a la Romana amb el carrer Enric
Valor. 

A Sagra, a més de Sanchis i Valor, Ferrer Pastor

Per tot això, també podríem dir que si bé, en els nomenclàtors estudiats
hi són aquestes vies, la inexistència de les plaques corresponents fa que dels
48 inicials, en realitat, se’n visibilitzen 43. Les poblacions que tenen més carrers
amb aquesta presència d’estudiosos de la llengua són: Muro d’Alcoi (el Comtat),
amb 4 i amb 3 Mutxamel (l’Alacantí), el Campello (l’Alacantí) i Sagra (la
Marina Alta). D’aquestes tres, el Campello té dos carrers de lingüistes i un
dedicat a les Normes de Castelló, fet que comparteix amb  l’Alcúdia de Crespins (la Costera) i la plaça
a Castelló de la Plana (la Plana Alta). 

A Petrer, “filòleg” Sanchis Guarner

En altres ocasions, però, els nostres
lingüistes s’acompanyen d’altres personatges rellevants en el mon de les
lletres i apareixen en tot un camp semàntic d’escriptors, per exemple. La
ubicació, com queda reflectida en l’exposició, se situa des d’un merescut nucli
urbà a una perifèria o polígon industrial més extern. La informació
complementària de les plaques és ben escassa, només un Bernat Fenollar, a Alcoi,
porta el complement de “Poeta 1435-1527”, informació que només trobem en una de
les dos plaques del carrer. També, a Balones se’ns informa que Martí Gadea fou
escriptor i poeta, això sí, escrit en castellà. 

A Penàguila, poble natal de Bernat Fenollar

Manuel Sanchis Guarner, apareix
com a lingüista i historiador i les dates biogràfiques 1911-1981. Petrer aporta
la dedicació a la llengua de Sanchis Guarner amb “Filòleg”, a la placa,  i també com a “Professor” es recull a Muro
d’Alcoi. També, Enric Valor i Vives compta amb “Escriptor” a Castalla i a
Monòver.
 I, finalment, Penàguila ens fa sabedors en una placa la següent
dedicatòria al Poeta Mossen Bernat Fenollar (sic) “PENÁGUILA A LINSIGNE FILL
EN EL V CENTENARI DEL PRIMER LLIBRE IMPRÉS 1474-1974”. Una altra curiositat que
podem afegir és la denominació de Ramon Llull, com Raimon Llull, a Castalla,
alhora que podem dir que és l’únic poble que arreplega el savi de Miramar en
els seus carrers.

A Pedreguer, a més de Valor, Carles Salvador

Els lingüistes
recollits representen la tònica observada al País Valencià de l’aparició
predominant de lingüistes valencians, amb un excepcional Joan Coromines, en dos
altres punts del país (Ontinyent i Bellreguard), i el clàssic Ramon Llull. Hi
són, per tant, en general, absents noms catalans o balears emblemàtics com
Pompeu Fabra o Mn. Antoni M. Alcover.  

A Mutxamel, en una de les urbanitzacions

La interpretació sociolingüística que se’n deriva reflecteix la consideració
social que la llengua rep en aquestes terres meridionals. Amb tot, la
representació dels 48 lingüistes es reparteix entre totes les comarques
alacantines, ja que totes en tenen algun. L’Alacantí en recull 7; la Marina
Alta, 6; l’Alcoià, el Comtat i el Vinalopó Mitjà, 4; la Marina Baixa, 3; el
Baix Vinalopó, 2 i el Baix Segura, 1.

A Balones, poble natal de Martí Gadea

Les poblacions que
representen els Lingüistes pel carrer en aquest territori són:  Alacant (Valor), Alcoi (Fenollar),
Alfàs del Pi (Valor); Balones (Martí Gadea), Banyeres de Mariola (Valor), Benimarfull (Fullana), Benissa (Sanchis, Valor); el
Campello (Normes de Castelló, Fenollar, Sanchis), Callosa d’en Sarrià
(Valor), Castalla (Llull, Valor), Cocentaina (Fullana, Valor), Crevillent (Sanchis); Dénia (Sanchis Guarner); Elx
(Valor);  Finestrat (Valor); Guardamar del Segura (Sanchis); Monòver (Valor),  Muro d’Alcoi (Fenollar, Fullana, Sanchis, Valor), Mutxamel (Fenollar, Maians, Valor); Ondara
(Sanchis, Valor); Pedreguer (Salvador, Valor), Penàguila
(Fenollar), Petrer (Sanchis Guarner, Valor), el Pinós (Sanchis);
la Romana (Valor); Sagra (Ferrer, Sanchis, Valor), Sant
Joan d’Alacant (Sanchis, Valor), Sant Vicent del Raspeig (Valor); Xàbia (Sanchis, Valor), Xixona (Valor).  

A Castalla, poble natal d’Enric Valor

Enric Valor i Vives
és l’autor més present a les vies urbanes de les comarques d’Alacant, amb 22
carrers, possiblement, la seua presència no siga estrictament filològica, sinó
també literària. Seguidament hi és Manuel Sanchis Guarner amb 12 registres. Bernat
Fenollar apareix en 5 carrers. Lluís Fullana apareix en 4 ocasions, incloent-hi
un parc. La resta: Llull, Ferrer Pastor, Maians, Martí Gadea, Salvador i les
Normes de Castelló es resignen a un únic lloc en totes les comarques més
meridionals.