 |
| Botiga de Girona que, amb aquesta retolació, combina la funció exhortativa amb una icona ben coneguda i amorosa. |
Temps fa temps encara explicàvem allò de la publicitat i com la funció exhortativa del llenguatge solia ser present d’una manera implícita o, algunes vegades, declaradament explícita.
Amb la dèria de fotografiar les retolacions dels carrers -de vegades amb un objectiu concret, com ara la mateixa toponímia, els carrers amb oficis o “Lingüistes pel carrer”, treball compartit amb Àngela Buj- hem tingut ocasió també de retratar cartells de botigues que mostren algun aspecte lingüístic curiós. L’amic Albert Turull, company de la Societat d’Onomàstica i de la revista Noms, ens parlava no fa massa d’una activitat de l’Instagram, masterofnaming, que ens ha fet traure la pols de la carpeta “cartells curiosos”.
En aquesta entrada ens fixem en aquelles retolacions que exhorten i ordenen al client, tot un repte d’una de les funcions del llenguatge de Karl Bühler i Roman Jakobson, la conativa.
 |
| A Atzeneta del Maestrat trobem aquest rètol que respon a una ordre ben casolana “Ves, Ves pentina’t!” |
 |
| A Bocairent localitzem un crit de consum. No cal esperar que et regalen res, compra’t el que vulgues. |
 |
| Ben encertada aquesta exhortació que obre la fam i convida a entrar-hi. Trobada a Reus. |
 |
| A Vilanova i la Geltrú vam fotografiar aquesta tenda de roba amb una exhortació que ha restringit el seu significat |
 |
| També a Vilanova aquest exemple semblant al “regala’t”. No és el cotxe del rector, és l’autocura |
Fa uns anys, amb l’alumnat vam dedicar algunes entrades a la publicitat. Per si és del vostre interès
Aprofiteu-vos-en!
Me sap mal aixafar-vos la guitarra, però per dissort molts dels cartells per anomenar restaurants i negocis variats i que apareixen en valencià (com als anys 70 del segle XX la invasió dels noms va ser en anglès) no sempre segueixen la normativa, i són triats més perquè la llengua ofereix apòstrofs i guionets (elements decoratius que no ofereix el castellà) que per una defensa identificativa amb la llengua materna. Es constata aquesta idea maligna meva quan només el nom dels negocis és en valencià, ni les cartes ni les retolacions internes dels productes s'ofereixen en la nostra llengua. És en aquest sentit que podria ser que "Ves pentinat" (accent prosòdic agut) siga l'ortografia correcta, ja que no és igual que "Vés, pentina't" (accent pla i que no és la versió ortogràfica del cartell al qual fem al·lusió), però l'oferta d'afegir una cometa volada és llaminera.
Fa temps que mire el got mig ple. I si hi ha la possibilitat de vore un encert m'hi decante. No sé si en els darrers diacrítics desapareix aquest, però m'agrada tant l'ordre, o consell, Ves pentina't!
Veritat és que caldria la coma… Ves, pentina't!
Amb tot, Ves pentinat no deixaria de ser conatiu.
Moltes gràcies per les reflexions, Elvira