Avui ha estat un d’eixos dies en què, una miqueta abans d’eixir el sol, s’enroja el cel i sembla que hi haja un forn amanit per fer bullir el mar…
A més dels dies de ponent, també els de mestral i gregal ens recorden Ausiàs
A més dels dies de ponent, també els de mestral i gregal ens recorden Ausiàs
I un estol de corbes marines s’hi enfilen per retrobar l’esmorzar
Avui, com fa deu anys, com fa mil i un milió, es repeteix la visió de la mar; sembla que ja l’hages vista igualeta, que no deixa de repetir la seqüència… De la foscor mou la claror i de la ratlla, d’allà on brama la tonyina, eix el sol…, però bé saps que no hi ha cap matí repetit.
