FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A BARCELONA, a.155

…i fer-se un autorretrat des dels Tres Turons, amb Barcelona al fons

Ja fa temps que em delia per mostrar-vos fotògrafs fotografiats a Barcelona, però va passar allò de l’atemptat de les Rambles i vam guardar-ho al calaix de les coses estimades.

Foto de família al Fòrum. 1… i

I ara potser no siga el millor moment… O sí, perquè cal reivindicar tot el que tinga a vore amb un poble que, tot i les garrotades, no ha deixat de construir-se una volguda llibertat.
I més que el 155 ens haguera agradat que alguna vegada se’n recordaren de l’article 3.3. Eixe que diu “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció” i aquell altre, el 145.2, “Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en què les comunitats autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d’acomplir i prestar serveis que els siguin propis”. Seguim després…

Foto de família al Fòrum. 2

En aquesta entrada podrem vore diversos moments en què hem captat algú fent o fent-se una fotografia per Barcelona, amb diferents maneres d’aconseguir un autorretrat.
Si en la foto de portada descobríem una forma prou recent, el selfie amb pal, en les dos següents recordem l’opció ‘automàtica’ que ofereixen la majoria de maquinetes, digitals o analògiques.

Exposició de Vivian Maier a la Fundació Foto Colectània

La imatge de l’esquerra és una mostra de ‘fotògrafa fotografiada per una fotògrafa que jo vaig fotografiar’. La noia em va permetre retratar-la mentre ella feia el mateix amb Vivian Maier, fotògrafa americana portada al cinema que ja ens va servir com a portada de l’entrada ‘cinema i fotografia’
Fins ara hem dedicat unes quantes entrades al facebook sobre fotògrafs fotografiats, 7 publicacions que, amb el temps, reproduirem ací, a Imatgies, perquè diversos amics ens han advertit que els agradava la idea, però que no tenien això del feix…

Kylie Minogue i el fals fotògraf fotografiat

Tornem a Barcelona, on no és estrany trobar algun personatge famós, com ara aquest, del qual en desconeixa la fama. Aquell 23 d’abril de 2009 les alumnes es van burlar perquè no coneixia Kylie Minogue. Resulta que, a la casa Batlló, hi havia una festa de la casa Tous, marca que també desconeixia, “la de l’osset, home!”.
La cosa és que era una festa ‘anys vint’, com veieu en l’altra imatge on semblen desfilar personatges d’aquella “Vida privada” de Segarra.
Ho vam prendre com un homenatge a la Diada de Sant Jordi i del Llibre i vam captar el fotògraf, el qual ens va confessar que la càmera, ves per on, no tenia rodet.

A la Plaça de Catalunya

I tornant als articles oblidats em pregunte: En quina democràcia no es pot veure la televisió, ni sentir la ràdio dels veïns de dalt on s’expressen en una modalitat d’eixes que diu la Constitució? I ja han passat uns quants anys en què no podem veure TV3, televisió que serà intervinguda, tot i que, segons el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha tractat amb més neutralitat que no TVE el passat 1-O.

I si la plaça de Catalunya és un espai de retrobaments i adient a la fotografia del turista, la Casa Milà és un altre punt de Barcelona on sempre trobem mans alçades amb l’objectiu guaitant sobre la Pedrera.

O Els Quatre Gats, restaurant fotografiat per dins i per fora, que ens du a la Barcelona del Modernisme quan aquesta cerveseria-cabaret era lloc habitual de Santiago Rusiñol, de Ramon Casas, d’Enric Granados…, espai de lectures poètiques o d’exposicions del mateix Picasso.

Barcelona és una reivindicació del carrer que tots tenim al magí.
També els parcs i les escultures que els ornen aprofiten com a marc per a la fotografia.
No ens serà difícil trobar-nos, pel carrer, sessions fotogràfiques i cinematogràfiques de qualque boda.

Autorretrats a l’espill dels sostre, al Moll de la Fusta

I quan encara el món no tenia més mòbils que persones, quan encara no hi havia el selfie, l’observació de l’entorn trobava la solució a l’autorretrat.

Com aquestes xiques que s’emmirallen en el sostre espillat del Maremàgnum, allà pel mateix moll de la Fusta on el sol de Salvat-Papasseit s’emmirallà de tota cosa feta.

Després d’un espectacle coral, al Mercat de les Flors

Si destacàvem de Barcelona el fet reivindicatiu de la gent als seus carrers, també el quefer col·lectiu defineix un poble. Les activitats corals, com ara aquesta que es va celebrar al Mercat de les Flors i que mereixia el record que es fixa amb la fotografia.

Castellers a les festes de Gràcia

Quants fotògrafs fotografiats!

Potser aquestes dos imatges repleguen moltes de les coses que hem dit fins ara.

Si Barcelona reivindica el carrer, la plaça és l’àgora de tot un esforç com a poble. Els castellers són l’objectiu de desenes de càmeres i centenars de mòbils…