CARRERS (23) D'OFICIS, 'B' (4) - Imatgies. Els dictats de la natura

Encetem aquesta segona entrada sobre els carrers batejats amb oficis amb una imatge de Valladolid. Ja sabeu que ens cenyim al nostre domini lingüístic (de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer); l’exemple, però, valia la pena mostrar-lo. Si en la primera entrada, dedicada als oficis de la A, afegíem una auca dels gremis, en aquest cas és una font, la de la Plaza de la Fuente Dorada, que ens serveix com a catàleg d’oficis. L’aiguadora té al seu darrere un llistat d’oficis: aguadores, especieros, calceteros, pasamaneros, cuchilleros, hostieros, jaboneros, cordoneros, caldereros, guadamacileros, zapatilleros i tejeros; el ferrer de l’enclusa amaga els següents: herreros, chisperos, alfareros, espaderos, lanceros, vidrieros, alojeros, joyeros, panaderos, torneros, ebanistas i pretineros; en una tercera cara, a les espatles d’un cavaller: olleros, zapateros, cereros, relojeros, sastres, curtidores i lenceros; la darrera cara, amb un traginer de sacs, veiem: boteros, agujeteros, plateros, harineros, esparteros, cordeleros, cerrajeros, zurradores, roperos, rejeros, lorigueros i herradores. Més de 40 oficis, molts d’ells guardats en la toponímia urbana: calle Ebanistería, Lencería, Platería, Guadamacileros, de los Tintes són alguns exemples del nucli antic de Valladolid.

Continuem, ara sí, el nostre repàs a carrers del nostre àmbit lingüístic amb algun ofici o gremi que comence amb la lletra B: ballesters, barquer, blanquers, bombers, boneters, bosseria, boters, botiguers, botons, brocaters i brodadors.

Recordem que, de vegades, els oficis s’expressen a través d’algun element pertanyent al seu camp semàntic (barquer i barques, bosser i bosseria…)

Agraïm la col·laboració, ja habitual, de l’amic Antoni Garcia Osuna (AGO).

BALLESTERS

ARMERIA-2

Carrer dels Ballesters, València

DCVB Fabricant de ballestes; cast. ballestero. A honor e gloria del gloriós Sent Machari sots invocació del qual los prohòmens fusters picapedres mestre de cases ballesters et forners de Villafrancha… un altar han construit, doc. a. 1388 (Col. Bol. xl, 318).

Sembla que, a més del guerrer armat amb ballesta, la falzia i diverses espècies de plantes, l’accepció referida a l’ofici siga la del carrer dels Ballesters de València, que ens recorda l’indret on hi havia els tallers de construcció, primer de ballestes i, més tard, d’arcabussos i escopetes, evolució de l’armeria.

Altrament, cal recordar que Ballester és un cognom ben estés i conegut i que, en alguns casos caldrà pensar en l’opció del llinatge. A Palma, mateix, hi ha una travessa d’en Ballester.

BARQUER

ALTRES-5

Carrer del Barquer, Alcossebre

DCVB Conductor d’una barca petita de transport per trajecte curt; cast. barquero. Negun barcher o altre qui aport pedra o pedres en barches a la dita ciutat, doc. a. 1341 (BABL, xi, 424). Axí com de la barca qui està per passage de algun riu, que passa hom despuys pagat lo barquer, Curial, iii, 13.

Caldria saber l’etiologia del carrer d’Alcossebre (Alcalà de Xivert) que sembla lligada a la pesca, activitat ja desapareguda, o al transport; no lluny, a la mateixa costa hi ha la punta del Carregador.

Carrer de les Barques, València. Foto d’Antoni Garcia Osuna

Del carrer de les Barques, l’amic, i bon coneixedor de València, Antoni Garcia Osuna ens ha fet arribar aquesta fotografia i l’explicació adient
“El carrer de les Barques formava part, junt als actuals de Pasqual i Genís, Correus i Llúria, de l’antic barri de pescadors fins a ben entrada l’època moderna; tant era així, que l’actual passeig de Russafa era anomenat de la confraria dels Pescadors.

Carrer de les Barques, Cabanes

El carrer de les Barques, també ha rebut el nom del Vall Cubert, ocupava aleshores un lloc emprat pels mestres d’aixa i els calafats per a la construcció d’embarcacions de poc de calat fácilment transportables al proper riu Túria o bé, tot seguint la séquia del Vall, y no me arribar a les séquies marjaleres del Petxinar i del Tremolar ja a tocar l’Albufera.”
També a Cabanes, al barri mariner de Torrelassal, trobem un carrer de les Barques, possiblement lligat al passat mariner d’aquesta contrada.

BLANQUERS

PELL-4

Carrer dels Blanquers, Palma

DCVB Qui té per ofici assaonar les pells (Olot, Igualada); cast. curtidor. Uengren los blancquers, Jaume I, Cròn. 300. Quel offici o mester dels dits promens blanquers puxen ordenar fer o tenir confraria e almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 397).

En l’anterior entrada sobre els oficis,

Carrer dels Blanquers, Palma

en parlar dels adobers, aluders i assaonadors, ja vam exposar la proximitat significativa que es donava sovint entre diversos treballs fets a la pell. Aquest carrer de Blanquers es troba situat a la Calatrava (barri mallorquí on es treballava la pell). Ens ho explica molt bé Miquel Lillo al seu blog ‘gremis oficis i carrers’, on evidencia aquesta similitud:

Els blanquers eren menestrals que es dedicaven a amanir, assaonar i adobar les pells , és a dir que feien les operacions preliminars per adobar les pells. Treien els pèls i la llana de les pells amb un raspall fins a deixar-les blanques. Adobava les pells amb tanins vegetals (roldor, sumac i escorces) després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils (pèls, etc) fins a obtenir pells “en blanc” Les blanqueries s’establien sempre als afores de la ciutat per la pestilent olor dels cuirs i sempre propers al corrent de les aigües d’algun riu o sèquia per a la seua utilització (en aquest cas usaven el cabdal de la important sèquia de Rovella). Amb aquesta idea es va obrir un portell en la muralla per a poder eixir a llavar les pells. El seu gremi ostentava com a emblema tradicional “el lleó dels blanquers” que apareixia en el seu estendard.

La lletra negreta és nostra i la volem referir a les ‘adoberies’, oficis-A

També Paterna compta amb un carrer dels Blanquers, tal i com ens mostra Garcia Osuna en aquestes dues fotos i adient explicació.

“zona urbana nova nascuda molt a prop dels molins situats a la vora de la séquia de Montcada i que, fins no fa molts anys, serviren per adobar pells.”

Carrer de la Blanqueria, València.

I a València, amb el nom de l’espai on es treballava la pell, A. Garcia Osuna ens tramet aquesta imatge on es pot vore la Tarasca de Santa Marta la vespra del Corpus. A més, ens fa saber que el seu nom popular era carrer de les Blanqueries. I, a través del llibre de Carboneres, que ja vam esmentar, sabem que ja apareix al 1528 i que València comptava també amb una plaça dels Blanquers, avui coneguda com dels Porxets, vora el carrer dels Flassaders.
Afegim avui (28-10-2018) un altre carrer Blanquers, a Lleida, relativament prop del riu Segre.

I encara a Barcelona , el 20-4-2019, hem pogut retratar aquest carrer de la Blanqueria, no lluny del carrer dels Carders i Assaonadors, oficis tots relacionats amb la pell, a la zona del del Born.

BOMBERS

SERVEIS-1

Carrer dels Bombers, Pobla de Farnals foto AGO

DCVB BOMBER m. || 1. Qui té per missió manejar les bombes per apagar els incendis; cast. bombero.
|| 2. Miner encarregat de treure aigua de sota terra (Mall.).

La segona accepció ens recorda les bombes d’aigua i també, en la toponímia, com molts pous han passat a ser ‘motors’ o ‘bombes’. De fet, a Cinctorres, hi ha la partida de les Bombes relacionada amb la hidronímia.

El carrer dels Bombers de la Pobla Farnals es troba ubicat en un polígon industrial que ha pres el camp semàntic dels oficis com a motiu de bateig del seus carrers: bombers, collidors, fusters, artesans, ferrers, confiters i llauradors.

També l’exemple de Paterna, que ens ha tramés Antoni, es troba dins un polígon, Parc Empresarial “Tàctica”; carrer dels Bombers, veí de carrers dedicats a fusters, corretgers, ollers, botiguers… Igualment, Nules i Cullera hi dediquen sengles carrers.

BONETERS

TÈXTIL-4

Carrer Gremi de Boneters, al polígon de Son Castelló (Palma)

DCVB

BONETER, -ERA m. i f.

Qui té per ofici fer bonets; cast. bonetero. Que ningun boneter no puga parar botigua si donchs no haurá practicat lo dit offici per espay de quatre anys,doc. a. 1483 (Boll. Lul. vii, 237).

BONET m.

|| 1. ant. Barret baix, cilíndric o troncocònic; cast. bonete. Si vas per cort o per espital o per hostal en capeyl blanc sens capeyl de bonet, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). Lo cors del dit Senyor Rey… ab la sua spasa cincta sperons deurats e un bonet e una corona en lo cap, Carbonell Ex. Joan II, c. 90. Al cap [portaua] un bonet de grana ab un fermall de molt gran stima, Tirant, c. 90. Que los bonets qujs faràn per qualsevol boneter, segons la fayso mesura e sort dels dits bonets, tinguen llur cumpliment de pintes de tinta e de obratge al dit bonet necessari, Ordinacions de la confraria dels boneters, Mall. a. 1483 (BSAL, vii, 236).

|| 2. Barret baix, de base rodona i damunt quadradenc amb quatre becs, propi dels clergues; cast. bonete.

BIRRET m.

Barret de doctor o de prelat; cast. birrete. Hun doctor quan lig, sedet in cathedra, ab lo birret, St. Vicenç Ferrer (Ribelles Bibliogr. 320). Feya un any que tenia lo birreto, Lumen Domus 251 (Aguiló Dicc.). El mestre la volia revestida de toga, mussa i el birret de doctor de Montpeller, Vidal Mem. 80.

Etim.: pres del llatí bĭrretum, ‘barret’.

Afegim ‘birret’ pel fet que s’hi troben relacionats.

En l’entrada que vam dedicar als gremis de Son Castelló, ja apareixia aquest carrer que només a Palma hem trobat. Sembla, però, que en el passat sí que existia un carrer de Boneters o Boneteria a Palma i diversos exemples a València. D’una banda, al “Calendario de La Almudaina” de 1928, opuscle que ens ha facilitat l’amic Ferran Guardiola, dins l’apartat Nombres de las calles y plazas de Palma trobem Birreteria, amb entrada a P.Rosario i eixida a Soledad. Gabriel Bibiloni, a Els carrers de Palma (2012), en dirigeix a l’entrada Constitució, carrer de la, on apareix carrer de la Barreteria i calle de Boneteros: “El seu nom era degut al fet que hi tenien les botigues diversos barreters, és a dir, els fabricants de barrets i altres cobricaps. A Mallorca barret significa tradicionalmet la peça de roba o altra matèrias que s’adapta al cap per a cobrir-lo i no té ventalla. A la llista per a la retolació de 1797 trobam carrer de la Barreteria [.] la comissió retoladora de 1862 va proposar per aquest carrer el nom de calle de Vallseca i la de 1863, calle de Boneteros. Va ser titulat calle de la Birreteria. Desaparegué durant la dècada de 1950″

Tot i trobar-se fora del nostre domini i dels objectius d’aquest treballet, paga la pena mostrar aquest exemple de Madrid, calle del Bonetillo, pel fet que, com en altres carrers de la part antiga, acompanya el topònim amb un dibuix ben aclaridor.

No sols a Palma trobem exemples; a València tornem a vore la proximitat semàntica de barrets i bonets, i d’altres oficis de la B que avui desconeixem, com els bruneters i els buidadors.

Carboneres encara ens dóna fe de l’existència d’altres carrers o places ja desaparegudes: Barreteria o Barreters (1508), també coneguda com de la Boneteria o Boneters (1560) i encara dels Brunaters; Buydadors (1532)i, encara, plaça de la Boneteria o dels Capuchers-Capugers. (AGO)

Dels buidadors, el DCVB ens diu

Especialment: a) ant. Qui tenia per ofici la fabricació de canons i campanes; cast. fundidor. Mestre Pere Paris, buidador, s’es ofert de buidar una pesa de artilleria, doc. a. 1544 (Hist. Sóller, ii, 14)

BOSSERIA

PELL-5

Carrer de la Bosseria, València. AGO

DCVB

BOSSERIA f.
|| 1. Obrador on es fabriquen bosses; cast. bolseria.
|| 2. Carrer o barri on hi havia els obradors dels bossers; cast. bolsería. Passant per la bosseria e per lo mercat, doc. a. 1355 (arx. mun. de Val.). Per Morenetas e Bosseria feya sa via, Spill 2647.

A Llabrés / Vallespir (1981) dins l’apartat “De la pell i el cuiro”apareix BOSSER com un dels seu oficis i, com passa a València, no es limiten a la confecció de bosses de cuiro o roba.

“Fabricava bosses de pell i també de roba. També se’ls donava el nom de TIRATERS, perquè elaboraven Tiretes o corretgetes molt primes. Feien també Guants i per tant també se’ls designava amb el nom de GUANTERS i fins i tot PASSAMANERS, per fabricar Passamans”

vetes o galons de fil per adornar els arrambadors d’escales que també es feien de pell.”

Plaça del Tros Alt, capdamunt del carrer de la Bosseria

“En aquest carrer es congregaren històricament, tallers i botigues de passamaneria, guanters i cordoners, oficis que també feien bosses, de cuiro o de pell i butxaques de seda, fil, pell o cuiro. Hom incloïa també davall la denominació de bosser els guanters i els aluders.” (J. Miquel Lillo)

Carrer de la Bosseria, Palma

Carrer de la Bosseria, a Palma, entre el carrer de Colom i el carrer Sindicat. Dins el nostre domini lingüístic només trobem aquest i el de València.“El nom és documentat en el segle XV. En el nomenclàtor de 1797 consta com a C.de la Bosseria, però també està documentat carrer de Sant Cristòfol de la Bosseria. El 1862 fou traduït per calle de la Bolsería, i el 24 d0octubre de 1990 recuperà el nom en català” (G.Bibiloni, 2012)

BOTERS

FUSTA-2 I PELL-6

DCVB

1. BOTER m.

|| 1. Qui té per ofici fer bótes de fusta; cast. botero, tonelero. A. Biganyo boter,doc. a. 1391 (Ardits, i, 23). A nen Miret boter, per ligar dotze cercols a una bota… 5 sous, doc. any 1558 (Miret Templers 582).

|| 2. Qui té per ofici fer bots i bótes de cuiro; cast. botero, odrero.
Quan parlàvem de sardines de bota al carrer dels Arengaders de Vilanova i la Geltrú, pensàvem en aquestes botes (ara ja sense diacrític) de fusta. Potser el nom el prenguera d’aquelles grans botes on venien les arengades, botes semblants a les botes de vi…, als tonells, als barrils. Veiem què en diu el Diccionari de l’AVL:

bóta [bóta]

1.	f. FUST. Caixa de fusta de base redona i de voreres relativament baixes, que s’utilitza per a posar peix salat. Una bóta de sardines.

f. FUST. Recipient destinat a contindre líquids, generalment begudes alcohòliques, de dimensions variables, més llarg que ample, i de secció transversal circular o oval més gran en el centre que en els extrems, amb les bases constituïdes per dos peces circulars de fusta i la superfície lateral formada per dogues encorbades i acoblades subjectes amb cércols de fusta o de ferro. Una bóta de sis càrregues. Un celler ple de bótes de vi.

3.	f. Recipient de cuiro amb un broc de plàstic o d’una altra matèria dura, que servix per a dur vi o altre líquid i beure al gallet.

No hi apareix, però, l’altra bota de pell per al vi, el ‘boto’, que sí que admet el DCVB

BOTO m.

Bot de pell per tenir vi o oli (Maestrat); cast. pellejo, odre. Buidant-hi botos de quatre cànters, Salvador FB 18.

Fon.: bóto (Morella, Benassal).

Etim.: de bot, amb terminació presa per influència castellana o per acréixer l’expressió masculinitzadora respecte de bóta.

Carrer Boters, Sant Cugat Sesgarrigues

Dibuix del DCVB

Tornem a l’ofici, el boter. Llabrés / Vallespir (1984) hi dediquen un capítol dins l’apartat dels MENESTRALS DE LA FUSTA on entrevisten un ‘Mestre boter’ de Porreres (Mallorca), poble de vinaters. A més de la construcció de botes hi feien cubells i portadores, que també coneixen, almenys, els pobles del Maestrat i els Ports.

“Es primers serveixen per a tenir-hi líquids i són més amples de dalt que de baix amb sos costats de costelles o dogues, que se subjecten amb cércols de ferro. Antigament entre noltros s’empraven molt per a rentar-hi sa roba. Ses portadores, en canvi, són més altes i estretes, tene sa boca i es cul molt ovalats. Es fons de sa portadora sempre el marcam a l’ui, duen dotze dogues per banda i dues anses, una a cada banda de sa part més estreta, oposades una a s’altra. Per davall aquestes anses s’hi passen els cimals, per encarregar-les-se entre dos damunt ses espatles. Duen quatre cércols de ferro, passats a la mala. Sa portadora serveix per a dur raïm damunt es carro, que el transporta an es cup. Una portadora me du més feina que una bóta.”

Carrer dels Boters, Barcelona

Carrer dels Boters, València

Pel que fa als carrers trobats, el primer, carrer Boters, correspon a Sant Cugat Sesgarrigues, topònim que conserva l’article salat sesgarrigues, de les garrigues; no lluny hi ha Sant Martí Sarroca i Sant Esteves Sesrovires, tots tres propers a les zones vinícoles del Penedès i l’Anoia; el bagot de raïm de la maniseta ens en parla. El carrer dels Boters de Barcelona, tal i com ens n’informa el Nomeclàtor dels carrers, “Hi tenia la casa gremial el gremi dels boters l’any 1448. Les primeres ordenances del gremi daten de 1441”.

Carrer Gremi Boters, Palma

El carrer dels Boters del Grau de València ens l’ha servit Antoni Garcia, tot informant-nos que fins fa ben poc era calle de Toneleros. Sobre el carrer Gremi Boters de Palma podeu recordar l’entrada del polígon Son Castelló i els gremis a Palma no té, actualment, cap carrer dels Boters però, com el carrer dels Boters de València, va tindre una proposta el 1863 com a calle de Toneleros. A la retolació de 1797 (Bibiloni, 2012) fou titulat carrer de la Boteria, traduït el 1862 per calle de la Boteria i recuperat en català el 1990.

Carrer de la Boteria, Palma

Carrer de la Boteria, Palma

Després d’aquesta entrada no direu que no teniu ganes de ‘votar’, ni que només siga per no agarrar un boto o disgust.

BOTIGUERS

COMERÇ-1

Carrer Botiguers, Alboraia

Si bé les definicions que veurem responen a qualsevol tipus de producte, tender ha anat guanyant el terreny al ‘botiguer de comestibles’. Resta encara la idea lligada al venedor de vetes i fils o a la botiga de roba, però els comestibles es queden a la tenda, si no al súper, al Consum…

DCVB

Carre Botiguers, Alboraia

BOTIGUER, -ERA m. i f.
|| 1. Propietari o encarregat d’una botiga; cast. tendero. Tots botigués agen a tenir lurs botigues tancades, doc. a. 1434 (BABL, xi, 332). La Beatriu, articlejant com un botiguer, li encaría sa bondat, Pons Auca 252.
BOTIGA
| 3. Casa o habitació on es venen moltes coses; cast. tienda. «Botiga de comestibles», «botiga de robes», «botiga de vetes i fils», etc. «Botiga de grans i despulles»: és allà on venen no sols cereals sinó també el que resulta de la tamisació de la farina (Vendrell). Han a comprar | capell de cap, | camisa, drap | de la botiga, Spill 6943. Entre la botiga d’una marmanyera y un magatzèm de cuyros, Pons Auca 10

botiga [botíɣa]

1.	f. Establiment on es ven a la menuda. Tota la vida han tingut botiga. Han obert una botiga de roba. Una botiga de comestibles.

El carrer Botiguers d’Alboraia ens l’ha tramés AGO i es troba al polígon industrial Camí de la Mar. I a Paterna, també apareix un altre al polígon industrial Fuente del Jarro.

BOTONS

Carrer dels Botons, Palma

En vore la interpretació d’aquesta perruqueria haig de parlar dels botons com a botons, rebotons! Potser hem de desestimar qualque diminutiu de bota, com ara carratell, i tampoc ens serveix el bot, ‘boto’ als Ports i al Maestrat, que és bota de pell per al vi; tampoc la peça on conflueixen els rajos d’una roda de carro (recollit pel DCVB a Castelló i València)…

2. BOTÓ m.

Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els raigs (Cast., Val.); cast. cubo. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, Ruyra Parada 98.

Carrer dels Botons, davant la plaça de Sant Jeroni

I, tot i que puga agarrar un boto…, un ruc, un gran cabreig amb plor inclòs, haurem d’admetre que, d’aquest carrer dels Botons, no en sabem el sentit; tampoc Bibiloni-2012 ens en dóna clarícia.

Carrer de Ciutat Vella que va del carrer del temple a la plaça de Sant Jeroni. Poca cosa sabem de l’antiguitat del nom d’aquest carrer i del fet en què es fonamenta. A la retolació de 1797 es titulà carrer dels Botons. Traduït al castellà el 1862 (calle de Botones), recupera el nom català el dia 1 d’octubre de 1990.(.) Alguns historiadors pensen que en aquest carrer hi hagué la casa dels cartògrafs Cresques.

Plaça de Sant Jeroni, amb el Seminari Major de Mallorca. Al fons cases cantoneres del carrer dels Botons

Altrament, paga la pena copiar l’accepció 4 del DCVB del botó per la varietat de botons amb què ens il·lustra l’entrada:

|| 4. Peça petita de metall, d’os, de fusta o d’altra matèria dura, de forma generalment circular planera o bombada, que va cosida a una peça de vestit i passa per un trau que hi ha a una altra peça o a una altra part de la mateixa per tal de mantenir subjectes ambdues peces o parts; cast. botón. Dos coxins blanchs ab botons d’aur vetats, item dos coxins vetats ab botons de seda, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). Per una dotzena de botons de seda 3 sous, doc. segle XVI (Miret Templers 580).

Carrer dels Botons, amb noves cases

A la pagesia de Mallorca hi ha moltes denominacions especials dels botons, segons llur matèria i adorn: a) Botons de catxofeta: eren botons d’or que imitaven la forma d’una carxofa (Llucmajor). b) Botons de cerres: tenen l’ànima de fusta forrada de cerres de cavall, i serveixen per botonades de dol (Manacor, Llucmajor, Santa Margalida). c) Botons de copinyes: tenen la forma d’una petita copinya i serveixen per vestits de dol (Manacor). d) Botons de fioleta: són d’or, en forma de capulla, i damunt tenen una bolleta o coroneta (Manacor, Sta. Margalida). e) Botons de flor d’ametler: són d’or, amb una tira de piquets al voltant i una pedra morada enmig (Manacor, Sta. Margalida). f) Botons de gra d’ordi: són d’argent, sense cap pedra, i tenen la forma de gra d’ordi (Manacor). g) Botons de maceta, o de macetes: tenen les pedres vermelles o morades (Palma, Manacor). Estojats dins s’arquilleta | ey ha es botons de masseta | y es vint pams de cordoncillo, Aguiló Poes. 108. h) Botons de mirallet, o de pedra de mirall: són d’argent, llisos, adornats amb un vidre (Palma, Manacor). Ximberga y guardapits de vellut… ab botons de mirayet de ca l’Alemany, Penya Mos. iii, 87. i) Botons de pedra a l’oli: són de plata i tenen una «pedra» consistent en un vidre que davall té un paper vermell (Manacor). j) Botons de pedra de Vic: tenen enmig una pedra blanca i pels costats pedres morades. l) Botons de pic de martell: són d’or, rodonets, amb un obradet i sense perles ni pedres. m) Botons de porcellana: són de plata i tenen una pedra de colorins. n) Botons d’en roseta de plata: són de plata per davall, de conxa per damunt, i tenen la conxa coberta d’una capa de plata. Els que tenen coberta d’una capa d’or es diuen botons d’en roseta d’or. o) Botons de ventolina: són d’or, plans, amb una pedra grosseta de ventolina, i pels costats fan un rimadet.
Rebotons! No em direu que no paga la pena recordar aquesta obra magna de la lexicografia europea

BROCATERS

TÈXTIL-5

Carrer dels Brocaters, Barcelona

En vore la fotografia i la botiga, potser estaríem davant d’uns dels pocs casos on encara hi ha comerços relacionats amb el nom del carrer. El nomenclàtor de Barcelona ens diu:

S’hi establiren els brocaters, els que fan brocats, que es regien per una ordenança de les darreries del segle XIV. Primitivament el nom era carrer de Broquerers, artesans que feien broquers (escuts petits, bombats pel mig, ordinàriament de fusta folrada de pell).

Descobrim, ves per on, un altre ofici, el de broquerer. Pel que fa als brocaters i brocats, veiem què diu el DCVB

BROCATER m.

Qui tix roba de brocat. Un Milicià brocater de prop St. Francesch, doc. a. 1782 (BSAL, xxiii, 364).

BROCAT, -ADA

Teixit de seda amb or o argent; cast. brocado. Una altra alcandora de hom del dit drap orlada d’aur et brocada entorn les faldes e al collar e a les manegues,doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). Una toualola… ab listas blaues brochades d’aur, doc. a. 1436 (Miret Templers 570).a) m. (substantivat) Roba de seda teixida amb or o argent. Molt be abillat de roba de brocat, Tirant, c. 26. Un pali de brocat sobre brocat carmesí, doc. Val., a. 1466 (Est. Univ. xiii, 413). Una peça de brocat pauonatzo sembrat de magranes de rixo,… Vnaltra peça de brocat negre ras a la damasquina…, cinch palms escassets de brocat blanch rizo sobre rizo… sis palms escassets de brocat damasqui blanch, inv. de les robes duites d’Itàlia pel duc de Gandia, a. 1493 (Archivo, vii, 103).

Etim.: derivat per broca. Prengué son nom de les broques sobre les quals anava enrotllat el fil metàl·lic amb què es fabricava. Sembla, però, que brocat, usat com a substantiu, ens ha vingut per conducte de l’italià broccato, segons Corominas DECast, i, 524.

BRODADORS
TÈXTIL-6

Llabrés / Vallespir 1981

El fet que el dibuix de la brodadora siga més petit que el del brodador respon a la realitat sobre el gremi de Brodadors, motiu dels diversos carrers que trobem amb el nom d’aquest ofici específic. Pensava, però, que, com veiem en la definició del DCVB era un ofici d’ambdós sexes.

Llabrés / Vallespir 1981

BRODADOR, -ORA m. i f.

Qui es dedica a brodar; cast. bordador, bordadora. Vos portau la camisa ben trepada, que no sé brodador al món que millor la sabés trepar, Tirant, c. 145. Fem comanar an Gil Sagra brodador algunes vestidures, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 571).
Al llibre Els nostres arts i oficis d’antany (Llabrés / Vallespir), que tant fem servir, hi ha una entrada per a ‘brodador’ i una altra per a ‘brodadora’.

Carrer dels Brodadors, València

“…una de les més exquisides manifestacions artístiques del nostre passat, de lèpoca tardo-medieval, que tantes de planes de glòria ompliren per a la nostra terra. Ens referim als BROCADORS D’OR, anomenats també BRODADORS D’OR o simplement BRODADORS.
L’amplia documentació, que hem pogut consultar, ens parla sempre i exclusivament de BRODADORS, mai de BRODADORES, deduint d’ací que aquest ofici estigué aleshores en mans masculines, no obstant els nombrosos testimonis de la tradició, que ens parlen de dames i de senyores de la noblesa, de reines i de princeses belles, com trobam sovint a les esmentades Rondaies Mallorquines.

Carrer dels Brodadors, València

Els BRODADORS formaren Gremi conjuntament amb els PINTORS a primeries del s. XVI, prenint el nom social de Col·legi de Brodadors i Pintors (..) Més tard, l’any 1578, els ESCULTORS vingueren a engrossar les files del Gremi”

Carrer del Cobertís dels Brodadors, València (AGO)

Açò a Mallorca, perquè a València, on hem trobat els carrers, estaven incorporats al Gremi d’Armers
“Els integrants d’aquest gremi es dedicaven a fer brodats i adornaments i que tenien com a objecte, sobretot, les cadires de muntar. De fet un dels trams del carrer Corretgeria va rebre el nom de la Selleria, ja que allí era on es fabricaven. La finalitat de l’agrupació d’oficis relacionats en la barriada era possibilitar que els cavallers pogueren ser enterament armats en aquesta zona. Estigueren units amb els armers. És per açò pel que el Gremi d’armers es va constituir per set oficis: brodadors, sellers, freners, espasers, ganiveters, dauradors i guarnidors.” (Miquel Lillo)

L’antiga retolació amb CUBERTIZO

A València, a més del carrer dels Brodadors, situat a l’ombra del Miquelet, hi ha també un ‘cobertís’, carrer del Cobertís dels Brodadors, el qual, tal i com ens conta Antoni Garcia Osuna:
Podem observar encara al plànol del pare Tosca com l’edificació -avui en dia és només un solar- que cobreix el carreró d’uns quinze metres que connecta el carrer dels Brodadors amb la Pujada del Toledano.
Potser ‘cobertís’ fora un genèric que, en la parla popular, anul·lara ‘carrer’, i la gent diguera només al cobertís de Brodadors. Sobre els genèrics al carrer trobareu diferents entrades a Imatgies. En la primera hi ha ‘cobert’ com a genèric

Aquest exemple de Madrid, trobat ja a l’octubre, com el de calle del Bonetillo, ens il·lustra perfectament sobre la feina i també d’allò que comentàvem, es tracta d’un ofici d’hòmens: calle de Bordadores

I fins ací, la B. Esperem poder ampliar-ho amb les vostres aportacions.

ÍNDEX D’OFICIS (fins ara)
A
Abaixadors
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
Assaonadors

Ballester

Barquer, Barques

Blanquers, Blanqueria

Bombers

Boneters

Bosseria

Boters, Boteria

Botiguers

Botons

Brocaters

Brodadors

En properes entrades veurem aquells carrers d’oficis que comencen per la lletra C. Us adjunte el llistat dels que he pogut recollir fins ara, amb el poble o ciutat on han estat trobats, per si hi voleu col·laborar amb les vostres fotografies i comentaris.

Cabillers (València), Caçadors (Sant Jaume d’Enveja), Cadirers (Val.), Caixers (Val.), Calderers (Girona i Val.), Campaner (Benicarló, Palma), Candelers (Palma), Canonge (Valldemossa), Cantereria (Bocairent), Canterers (Miravet), Canvis Vells (Barcelona), Capellans (Tortosa), Capelleria (Val.), Capellers (Palma), Caputxes (Bar.), Cardaire (Terrassa), Carnisseria (Alginet, Juneda, Palma, Reus, Valldemossa) Cavallers (l’Alcora, Benafigos, Castelló, Cocentaina, Lleida, Llucena, Rossell, Sagunt, Sant Llorenç de Morunys, Sant Sadurní, València), Cerers (Balaguer), Clergues (Xàtiva), Comare (Oliva), Consellers (Vilafranca del Penedès), Contramestre (Sentmenat), Cordellats (Val.), Corders (Bar., Palma), Corderia (Palma), Corretger (Bar.), Corretgeria (Albaida, Val.), Correu Vell (Val.), Cuirateries (Tarragona), Curtidors (Torreblanca).

CARRERS (23) D’OFICIS, ‘B’ (4)

Jesús Bernat Agut

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Jesús Bernat Agut

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Articles Relacionats