LINGÜISTES PEL CARRER, A CASTELLÓ. UNIVERSITAT JAUME I

Foto de Roman Cebrian

Aquest 11 de juliol els Lingüistes pel carrer han estat a la Universitat Jaume I, dins del curs d’estiu organitzat per la Fundació Germà Colon L’assaig: pensament en diàleg i models de llengua 
El vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes ha acollit l’exposició que s’ha presentat en els actes acadèmics de la vesprada i a les 16 hores l’hem explicada a alumnes i ponents del curs. L’acollida de les persones que ens escoltaven ens ha resultat molt gratificant per l’interès demostrat i les preguntes que ens han fet sobre la metodologia i diferents aportacions. 

Foto de Roman Cebrian

Volem agrair, molt especialment, el professor Lluís Gimeno, per la seua disponibilitat i gestions per a portar l’exposició a la universitat. 

Foto de Roman Cebrian

Els aspectes a destacar són la doble denominació “carrer-calle”, genèric totalment comprensible “carrer” en qualsevol placa de via urbana, sense, pensem, la necessitat de la traducció simultània vertical. Val a dir que en el cas dels nostres lingüistes només el genèric ‘carrer’ pateix la traducció. No corren aquesta sort la majoria de les plaques dels carrers de Castelló que, sovint, apleguen al ridícul (Carrer del Ceramista Godofredo Buenosaires, i baix, Calle del Ceramista Godofredo Buenosaires).

Foto de Roman Cebrian

Un altre aspecte és la singularitat d’alguns autors, com el benassalenc Joaquim Garcia Girona, autor de Seidia, o la del Cronista Revest, que només troben carrer a Castelló. El tercer punt és la plaça les Normes de Castelló, localitzada com a plaça només a Castelló, si bé que el carrer Normes de Castelló reapareix al Campello, a l’Alacantí.

El fet de la bilingüització del genèric ha estat excepcional en les poblacions de la nostra recerca i la majoria demostraven la normalitat de “carrer”. Aquesta doble denominació, però, sí que l’hem localitzada, a més de Castelló, en altres poblacions planeres, i es repeteix el “calle-carrer”, a Xilxes, a la Plana Baixa.

Carrers amb lingüistes a la Plana Alta i la Plana Baixa (Muntatge d’Hugo Bernat)

En aquestes mateixes comarques, els pobles que formen la nostra investigació són: Almassora (carrer d’Enric Valor), Benicàssim (carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Carles Salvador, carrer Enric Valor), Borriol (carrer Sanchis Guarner), Orpesa (carrer Ramón Llull sic), Torreblanca (carrer Carles Salvador [sense placa], carrer d’Enric Valor); i a la Plana Baixa, Almenara (avinguda d’Enric Valor [sense placa], carrer En Sanchis Guarner), les Alqueries (carrer Enric Valor), Borriana (plaça Manuel Sanchis Guarner), Nules (carrer Ramon Llull, carrer Acadèmia Valenciana de la Llengua, carrer d’Enric Valor ), Onda (carrer Francesc Ferrer Pastor, carrer Carles Salvador, carrer Sanchis Guarner, calle Enric Valor), la Vall d’Uixó (carrer de Manuel Sanchis Guarner), Vila-real (carrer Josep Nebot, carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Enric Valor i Vives), Xilxes (calle-carrer Sanchis Guarner, calle-carrer Carles Salvador).

Mapa de les dues comarques amb els nostres lingüistes

Observem que les singularitats referides a Castelló de la Plana reapareixen a Vila-real, en el sentit de ser l’única població a on trobem un lingüista, Josep Nebot, i també la dedicació d’una via pública a una institució lingüística com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Nules. D’aquest tipus consideraríem també la plaça i el carrer de les Normes de Castelló ja anomenats i, més al nord, la plaça dels Gramàtics, a Lleida.