"LINGÜISTES PEL CARRER" A VINARÒS............ TROSSET DE CEL

Vinaròs, trosset de cel. Amb aquestes quatre senzilles, però
emblemàtiques, paraules, els vinarossencs, i les vinarossenques també, ens
sentim acomboiats de pensar que el nostre poble és un lloc evocador del locus amoenus. Si bé s’han fet moltes destrosses
urbanístiques al llarg de la costa, alguns raconets resten encara verges ─pensem en Sòl de Riu─ i
arrepleguen una sèrie de topònims que, des de l’onomàstica, se’ns classifiquen
i se’ns mostren com testimonis vius de les raïls que perviuen en el passat i en
els orígens de Vinaròs.

Orígens també retrobats en l’exposició etnogràfica de la Casa Membrillera, a on es localitzen, s’exposen i repassen diverses
dedicacions dels vinarossencs a l’agricultura, a la pesca, a la indústria…
Entre l’exposició de ferramentes del camp hi ha també uns cartells explicatius
de cultius com lo blat, la vinya…, arts de pesca, alts
fumerals i ximeneres que elevaven el fum de la fàbrica d’aigua oxigenada Foret
o bé endolcien les tardes vinarossenques de cine amb xocolate Serret. Tot un ensumar de records i
aromes que confegeix el Vinaròs viscut per uns i recordat per altres.

Vinaròs des d’Alcanar

Entre els
mil colors que podem trobar a l’edifici del Mercat, arrecerats més avall en el
blau de la mar i solcats a l’altre flanc per les notes de concerts arpegiats a
l’auditori, Vinaròs té un altre bé cultural que és la biblioteca. L’actual
biblioteca de Vinaròs es troba al carrer del Pilar i hi podem accedir
còmodament des de l’Hort dels Escribano, espai que ha recuperat la ciutat per a
passejades, jocs, xarrades i fer una miqueta més poble, comunitat, amb un punt
de trobada de frescor dins de la ciutat. L’anterior ubicació de la biblioteca va
ser a l’avinguda Llibertat, i era una biblioteca interessant, acollidora i
sorprenent, sorprenent per a qui en els primers anys d’estudis universitaris
tenia obres de referència dins del món de la filologia.

http://canal56.com/2017/06/vinaros-inauguracio-de-lexposicio-llinguistes-pel-carrer-a-la-biblioteca-municipal-01-06-2017/

Vinaròs

Benicarló

Vinaròs tenia el Diccionari català-valencià-balear de Mn.
Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll. Tenia també el Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana, de
Joan Coromines, i per a una incipient estudiant de filologia allò era un oasi
de paraules i de saviesa. Vinaròs amb les
Soterranyes, los Cossis, los Ameradors, los Boverals, la Barbiguera,
lo Campàs, los Dos Vilars… quedava
al descobert i explicat en aquestes obres de lingüistes d’abast més que romànic
i que nosaltres encara no copsàvem del tot aleshores. Però, vet aquí, que anys
més tard, concretament ahir 1 de juny, tindríem el goig de ser una espurneta
d’eixa llavoreta que fa créixer tota biblioteca i vam ser nosaltres qui, amb
Lingüistes pel carrer, ens vam aproximar a mostrar una realitat toponímica, del
nomenclàtor urbà, a Vinaròs. Vinaròs compta amb el carrer Ramon Llull, un dels
perpendiculars a l’avinguda del País Valencià i pròxim a l’Arxipreste Bono.

Els carrers de Ramon Llull més propers

Ulldecona

Aquest carrer ens recorda el foll
il·luminat, el savi que va tirar pel dret en la dignificació de la nostra
llengua i quan tothom creava en llatí, ell, des del seu poliglotisme, va creure
oportú fer-ho també en català, i no en tenia prou que, com sabem, també ho feia
en àrab, llatí i occità. En reconeixement a aquest despertar primerenc, a
valorar aquests inicis filològics, i també en coincidència de ser el 2016 l’any
Llull, vam creure oportú d’incloure Llull entre els lingüistes que cercàvem en
els vials dels nostres pobles.

Pròxim a ell trobem també, a Benicarló, la plaça Ramon Llull, carrer repetit a Tortosa i a Ulldecona, i
amb altres lingüistes de l’exposició complementem pobles veïns com Traiguera,
amb Pere Labèrnia o Alcover-Moll ─compartint placa─, a la Sénia.

Una miqueta més avall, haurem d’anar fins a Orpesa, per a
retrobar Ramon Llull, passant ans per
Carles Salvador a Torreblanca.

Santa Bàrbara

A l’entrada de la biblioteca trobareu altres homenots que ens han permès avançar en el camí del coneixement i difusió de la nostra llengua com Pompeu Fabra, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Joan Coromines, Manuel Milà i Fontanals, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Ferrer Pastor, Marià Aguiló, Gabriel Ferrater…, i fins a 54 que vos mostrem en els plafons inicials.

Cerqueu,
capbusseu-vos com nosaltres, aquells lingüistes que són en el vostre poble,
però potser no ho sabíeu, mireu aquella ciutat que els té reconeguts en cinc
carrers, en nou, en tretze. I, amb goig, no deixeu de visitar la biblioteca,
lloc d’ensomnis, enfilalls de lletretes que tot un seguit de mons ens obrin cap
a dins i enfora. I si ens voleu trobar, fins al 16 serem allà. Àngela Buj Alfara