Dins el Congrés Joan Coromines i el País Valencià que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana a Benicarló, Vinaròs i Rossell, en aquest poble on Coromines veia una terra més ‘rossenca’ que l’evident tonalitat de Canet lo Roig, vam tindre l’ocasió d’exposar la mostra “Lingüistes pel carrer”, alhora que disfrutàvem, gaudíem, fruíem i xalàvem amb el nivell i contingut d’unes ponències amarades d’estima per la nostra llengua. El poble va recobrar, amb sentit i sentiment, el títol que ja tenia a l’edat mitjana, universitat de Rossell.
Sens dubte, de l’èxit de la jornada van ser responsables tres grans amfitrions: José Enrique Gargallo, Miquel Àngel Pradilla i lo sinyo batle, Evaristo Martí, que ens va convidar a sentir-nos ‘com a casa’, també a l’hora de dinar. Completaven el comité organitzador Maria Josep Arayo, Josep Messeguer-Carbó i Vicent Pitarch.
Va encetar el torn de les ponències Vicent-Josep Pérez i Navarro, vingut de ben avall (Crevillent) per reivindicar la tasca del gran filòleg amb “En Joan Coromines i el sud del País Valencià: una llavor a una terra en saó” on vam poder escoltar que, a més del conegut treball de camp en aquells pobles de migjorn, va reproduir el lèxic que trobaríem en textos tan lligats a la terra com L’oncle Canyís de Joaquim Amo.
La fotografia ens mostra, també, el títol de la ponència de Brauli Montoya, ben amena i carregada de didactisme visual sobre els pobles d’Elda, Novelda i Monfort i sobre un Vinalopó que tots coneixen com la Rambla, però que ha estat capaç, des de l’artificialitat, de batejar diverses comarques a més del riu que no aboca a la mar.
Maite Mollà va centrar la seua exposició sobre “la toponímia de la Canal de Navarrés en l’obra de Joan Coromines”, comarca ‘xurra’ que ha retrobat en aquest gentilici un motiu d’orgull on abans hi havia prejudici. Una vegada més vam poder copsar com les zones de frontera són espais d’acollida de les dues bandes. Altrament, va resultar interessant la controvèrsia sobre la toponímia bilingüe, sovint imposada per l’administració.
Després del reconeixement inapelable de la valencianitat de l’obra de Coromines, el professor Josep Martines, amb la ponència “El Diccionari Etimològic de Joan Coromines, el català dels valencians i la història del lèxic: un tast” ens convidà a mirar cap al futur i proposar-nos diversos objectius que calia abordar per seguir eixamplant la immensa tasca del gran lingüista.
Joan Anton Verge, coautor amb Miquel Àngel Pradilla del fullet de Toponímia dels Pobles Valencians corresponent a Rossell, va fer un repàs a la toponímia major del Baix Maestrat i aquella més interessant del poble que tan bé ens havia acollit.
Ja per la vesprada, una poètica presentació de José Enrique Gargallo va obrir la ponència ‘emocionada’ del professor José Antonio Pascual, col·laborador de Joan Coromines en el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispànico. La seua ponència “Corominas y su enseñanza de la diversificación del castellano, a través de su diccionario” va ser un homenatge continuat al seu mestre, alhora que mostrava la gran influència de la llengua catalana sobre el castellà en qüestions que hom podia creure provinents de l’italià.
El professor lleonés havia de marxar i l’amistat de J.E. Gargallo encara li va permetre llançar una amoreta a aquell que havia fet vindre al seu molí, al Molí Vell. El professor Joan Veny, tot un referent de la romanística i de la Dialectologia Catalana, va impartir una altra lliçó amb la ponència “Sobre algunes interferències lèxiques en valencià”.
Com té per costum ens regalà uns fullets amb mapetes per poder seguir els seus mots alhora que ens interessàvem per allò que proposaria una mica després. Retama i raspa / rapa eren els mots triats per a l’ocasió i la quantitat d’informació abocada sobre les dues paraules va fer pregona la seua saviesa. Per últim, com a accidental batle i rector d’aquesta universitat de Rossell, va clausurar els actes acadèmics. 
I tots ens volíem fer la foto amb l’autor d’aquell manual que ens havia fet estimar Els parlars d’aquesta llengua nostra. Àngela Buj Alfara ho va aconseguir com a reconeguda dialectòloga del Montsià i Jesús Bernat Agut tenia l’excusa d’haver compartit ‘micro’ amb en Joan Veny en aquella jornada feta a València sobre “Terres, pedres i paraules, el valor i l’aprofitament del vocabulari en el discurs tecnicocientífic” on el filòleg de Campos va unir terra, pedra i paraula
“Lingüistes pel carrer” va compartir la jornada rossellana, amb els 14 plafons de l’exposició: Coromines, Fabra, Llull, Valor, Sanchis, Alcover, Moll, Rovira, Salvador, Milà, Aguiló, Ferrer i Ferrater. Tots ells companys de viatge de totes les persones que ens trobàvem a la jornada.
En les nostres lleixes, posts i prestatges guardem les obres d’aquests filòlegs que ens han permès ser formiguetes en l’apassionant món de la filologia. Si bé, directament, no hi havia cap carrer amb nom de lingüista a la vila que ens acollia, ben prop teníem Pere Labèrnia, a Traiguera, o Alcover-Moll compartint la placa a la Sénia. També al Maestrat, continuava Llull en plaça a Benicarló i carrer a Vinaròs.
I ben acomboiats en aquesta nostra cruïlla no podia faltar un dels lingüistes d’aquestes terres amb la visió sempre conjunta i comuna d’aquestes comarques centrals. Hi va ser també Joan S. Beltran, de Tortosa, autor dels dos volums, entre altres, del Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal. Amb ell també vam voler fer-nos un clic.
I bé que sabíem que en Joan Coromines compartia l’estudi dels arxius amb el camí i el treball de camp, no vam poder estar-nos de pujar al veí Bel (avui dins el terme de Rossell) on va ser el 1961.
Des d’un dels seus miradors, allà ben lluny i ajudats pel cartell toponímic, vam poder copsar el tossal del Rei, punt que ja havia assolit el 1932 i des del qual ens deia:
“Cap al nord-oest es veu una vista immensa de muntanyes boscoses i planúries calcinades terres endins d’Aragó; al nord-est es domina una regió salvatge, valls i més valls, serres i més serres, i al fons, les muntanyes encinglerades, des de Caro a Catinell. Però on la vista és d’una bellesa de somnis és cap al migdia, on la costa valenciana es desplega riallera fins a perdre’s de vista en la plana de Castelló” Itineraris Joan Coromines. Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva.
L’interés per l’exposició “Lingüistes pel carrer” ens aboca a esdevindre ‘aficionats per la carretera’. Després d’Elda, Tortosa i Rossell, ara ens acostem a vora mar, a Vinaròs, on la mostra romandrà fins el 16 de juny. Recordeu que si esteu interessats a portar-la al vostre poble, centre cultural o educatiu, us poseu en contacte amb nosaltres a través del correu jbsensegel@gmail.com
