 |
| Foto de Xavi Garcia Garcia |
L’adjectiu cívic sembla sorprenent vora el substantiu cartografia, però s’hi avé quan l’estima pel paisatge i tots els elements que el conformen, també la toponímia, es reflecteix en un mapa. I és que la trajectòria del Tossal Cartografies convida a caminar, però també a llegir entre corbes de nivell, a descobrir, quan no redescobrir, els valors d’un mapa ben fet com a retrat fidel d’un paisatge.
I quan la presentació d’un mapa, en aquest cas el de la serra d’Espadà, va a càrrec d’un sempre amatent Vicent Pitarch, el civisme creix i amara cada pas d’aquest projecte d’un patriotisme ben entés, aquell de l’estima per un país, per un paisatge, per la seua gent i per la feina ben feta.
 |
| Foto de Xavi Garcia Garcia |
I Òscar s’ho ha currat, que diria ell. Hi ha posat molts quilòmetres a peu, més de dos mil, ha escoltat molta gent i parla del mapa com d’un fill acaronat per cada racó descobert, per cada font trobada, per l’ombra d’un arbre monumental o per una senda redibuixada.
I el públic, aplegat a Argot aquest dimecres, ens ho escoltàvem amb el convenciment que l’esforç dels 120 dies de treball de camp de l’Òscar, les desenes de persones entrevistades i la cura tecnològica de l’equip del Tossal només podien parir una preciositat.
En aquest fragment veieu com n’és d’amable aquest mapa, com els colors prenen tot el sentit per aclarir la diferència de conceptes, el dibuix dels arbres monumentals, de ben segur batejats, els camins i sendes retrobats… Alguna vegada ho hem dit “No hi ha mapes muts, tot és qüestió de saber llegir entre línies”. Però aquest no és mut, hi ha la llengua, la toponímia fruit del treball de camp i fidel a la gent que l’empra. Els noms de lloc resten com a veritables notaris del paisatge i conformen, en aquesta gran plana que és el mapa, tota una novel·la on capbussar-se.
Felicitem l’Òscar i tot l’equip del Tossal Cartografies per l’estima que, a través dels seus mapes, manifesten envers aquest país nostre.
