ALBATEXAS. Una illa de normalitat cinematogràfica... i lingüística (Viure en valencià-2)

Ventura Pons davant la façana d’aquells Albatros que, tot fugint de les gavines, han descobert la seua valencianitat
fotografia nosolocine.net

Una enorme alegria ens vam emportar dilluns passat en poder comprovar que els Albatros, després de set anys d’absència, han tornat rebatejats com Albatexas per obra i gràcia del cineasta Ventura Pons. I la joia és triple perquè, a més de cinema en versió original, el subtitulen en valencià i, a més, a un preu tirat, 3€.
En el títol parlem d’una illa de normalitat cinematogràfica perquè València, i tots els valencians, mereixíem una oferta en versió original més àmplia, almenys com aquella que vam gaudir fins el 2010. Ja en vam parlar a El vol del albatros on acabàvem dient:

“I per això ens dol. Que una ciutat com València, amb Escola Oficial d’Idiomes, haja de tancar un dels dos cines en V.O., unes sales de la Xarxa dels Cinemes Europeus, no deixa de palesar que aquesta crisi, tan europea, també és cultural. Tot emulant aquella frase de Casablanca podríem dir allò de “Sempre ens quedarà Babel”. El temps ho dirà. Els albatros han mamprés el seu vol. No és difícil pensar que entre tantes gavines vulguen buscar un nou hàbitat.”

I ara, per no malbaratar el somni, voldríem seguir insistint que correspon a l’EOI i a les institucions valencianes la promoció i ajut a aquest tipus d’iniciatives, que fan de València una ciutat més oberta, que ajuda un pluringüisme que mira el món al temps que s’estima la pròpia llengua. I és la pròpia llengua el valor afegit dels Albatexas cinemes, una altra illa en aquest impossible diari dels valencianoparlants: “viure en valencià”.

Fa poc més d’un any vam dedicar una entrada d’Imatgies al fet de la impossibilitat per a qualsevol valencianoparlant de poder realitzar les tasques i desitjos diaris en la pròpia llengua

Entre molts temes d’ús diari parlàvem dels mitjans de comunicació en català; encara avui estem sense televisió pròpia i sense TV3. Sembla que hem passat del segle XX al XIX, sembla que molts polítics s’omplen la boca magnificant la Constitució sense adonar-se (i clar que se n’adonen) de l’incompliment continu que hom en fa quan impedeix que dues ‘comunitats’, veïnes d’espai i cultura i amb la mateixa llengua, no tinguen la humaníssima possibilitat de comunicar-se ni intercanviar els seus mitjans; poden, però, veure i escoltar en anglés les notícies de la BBC, d’Al-Jazeera o en francés la TV5 francesa. I mentre, conformats, assistim a l’espectacle de sentir dir Àlbert, Fràncesc, Àrtur… en la TVE, que ben bé podria, altrament, no doblar (un subtitulat seria suficient) les intervencions de polítics valencians, catalans, balears, bascos o gallecs, ni que només fóra perquè molts espanyols conegueren com sonen les altres llengües que enriqueixen el seu patrimoni cultural (almenys així ho diu la Constitució).

I també per això, ens felicitem i donem la benvinguda a aquests nous cinemes. Tal i com ens anuncien en el cartell de la façana:

“Els valencians recuperem els Albatexas: independent, popular, molt accessible, per a gaudir del bon cinema”… i subtitulat en valencià!

http://www.albatexascinemes.eu/