 |
| fotografies de Josep Meseguer-Carbó |
Ja no recorde on, però alguna vegada hem llegit o sentit que el professor Vicenç M. Rosselló es defineix com un “geògraf empeltat d’humanista”. I cada vegada que sabem d’ell, que n’escoltem alguna conferència o gaudim de la seua conversa, ens trobem un savi humanista, sense empelts. I no tracte ací de descobrir el que tots els que el coneixen saben del reconegut geògraf, mestre de geògrafs i toponimistes. Volem, això sí, destacar-ne la forma multidisciplinar amb què planteja, aborda i resol cadascun dels seus estudis.
El dia de Sant Donís, dissabte 9 d’octubre, va ser ben profitós per a la nostra cultura. Si a Catí presentaven el segon volum del Vocabulari de Catí, a Xert, se celebrava la XVª Jornada d’Estudi del Maestrat, a l’abric de l’Església Vella. I heus ací que la xertolina Francesca Segura havia convidat el seu mestre i col·lega perquè ens parlara d’un fragment d’un dels seus estudis actuals, que tracta sobre les viles valencianes de planificació medieval. I el títol n’era “Quatre viles planificades medievals”, tot referint-se a les veïnes Vinaròs, Benicarló, Sant Mateu i Catí. 
No desfaré, ara, el que apareixerà publicat a les Actes de la Jornada; em permet destacar-ne, però, els punts de vista de l’anàlisi de cada vila feta a partir de la geografia, també la física, de la història, de l’urbanisme, de les notes filològiques, dels costums, de les noves tecnologies… del saber, en fi, humanístic d’aquest gran i incansable mestre de la investigació contínua i diària. Humanista pel plantejament de cada treball, pels seus coneixements i pel profund compromís amb la terra que tant s’estima. I el seu quefer diari és, sens dubte, la lliçó d’un humanista.
