El rodatge de la pel·lícula ‘Incerta Glòria’, l’adaptacióde la cèlebre novel·la de Joan Sales, arrenca aquest mes de maig i estarà dirigit per Agustí Villaronga
Amb L’illa de l’holandès, Ferran Torrent ha bastit una història commovedora, d’humor i d’intriga sobre el que realment és important per a les persones. Davant un món cada vegada més deshumanitzat i materialista, els personatges daquesta novel·la reclamen el dret a defensar per tots els mitjans un estil de vida fet a la seua mida.
La novel·la narra una història ambientada a la postguerra a la comarca d’Osona. L’Andreu és un nen que viu, gairebé com a orfe, amb els seus oncles a un mas, mentre la mare és a la fàbrica i el pare empresonat.
Emili Teixidor diu que de Pa negre cal treure’n dues idees: l’actualitat del feixisme, un feixisme acceptat pels mateixos catalans, i que en les grans confrontacions sempre hi ha grans pèrdues, en aquest cas la pèrdua de la mare, que es podria dir la mare pàtria.
València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana,
malgrat haver estat declarat il·legal per un règim que agonitzava, i on
Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou
mil pessetes de l’època en una partida «històrica». Justament en
aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i
és a través de la seua relació –la d’un pare i un fill per voluntat
pròpia– que podem ser afortunats testimonis de la vida d’uns personatges
inefables en un ambient que no ho és menys: els «amarradors»,
«joqueros» i «cremaors» de tota mena que poblen les partides, a més d’un
llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la im-migració,
entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un
home que manté en l’hermetisme el seu passat i la personalitat del qual
exercirà una influència decisiva en el Torrent d’aleshores i en el del
futur.
Es basa essencialment en els episodis de la novel·la de Joanot Martorell (final del segle XV) i té lloc a Constantinoble i referent als amors de l’heroi i de Carmesina, la filla de l’Emperador de l’Imperi Bizantí. Per raons de restriccions cinematogràfiques, la trama de Tirant lo Blanc no és del tot respectada. L’emperador de Constantinople encarrega Tirant lo Blanc d’alliberar l’imperi grec dels turcs, cosa que fa. El desafiament següent serà per a ell de guanyar el tresor més car de la princesa Carmesina: en un món destrossat per la guerra, víctima de les ambicions dels combatents i de la lluita per al poder, el tresor més cobejat és la virginitat de la filla de l’Emperador. Sobre el camp de batalla, Tirant el Blanc és ajudat pels famosos Almogàvers, i en les lluites més secretes de les alcoves del palau imperial, ho és per les dames de la cort, la qual cosa explica el subtítol de la pel·lícula (El complot de les dames).
Pere-Lluc Solans (Santi Millán) és un jove immadur. Un dia de gresca
després de la mort d’un conegut, coneix una noia anomenada Sandra
(Cayetana Guillén Cuervo). Cada vegada s’obsessiona més amb ella, però
està casada…
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }
Manuel Tur i Andreu Ramallo tenen deu anys quan la Guerra Civil arriba a l’illa de Mallorca. La seua primera trobada amb la crueltat de la guerra es produeix en veure com afusellen al pare d’un amic. Deu anys després, es retroben en un sanatori.
Gràcies per la propina(1997) Francesc Bellmunt
Gràcies per la propina (1994) Ferran Torrent
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel·la de Ferran Torrent. De fet, ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la proteica i felliniana València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta història plena d’humor, tendresa i seducció, obtingué el Premi Sant Jordi 1994.
La trama de la novel·la és l’ascensió de Gil Foix i la seva família i parents. Els seus orígens eren menestrals – fuster -, des d’on va arribar a l’alta burgesia, per a després caure de cop amb l’obligació de retornar als seus orígens, acompanyat d’una alienació mental.
A la primera part, la pujada, es narra la transformació econòmica gràcies a la borsa mentre va introduint un munt de personatges definits per la seva forma particular de parlar: Caterina, l’esposa, que no acaba d’adaptar-se a la nova situació; Delfina, la seva filla, que se situarà al marge de la situació; Eladi, nebot de Gil Boix, és un noi cregut i inconscient que és soci del personatge principal; Francesc, el germà de Caterina i pintor; Mònica, la mare de Caterina que representa el seny que fa falta enmig de la follia familiar.
El cielo sube (1991) Marc RechaOceanografia del tedi (1916) Eugeni d’Ors
A l’estiu de 1957, un home anomenat Juan de Dios passa una convalescència en un hotel rural. Tot seguint les indicacions del seu metge, ha de seguir un repòs absolut. Estirat damunt una hamaca, s’ha de conformar a nadar dins l’avorriment. De sobte, però, se n’adona que la immobilitat és quelcom impossible. Un conjunt de sensacions físiques desperten el seu esperit…
Novel·la guanyadora del Premi Pere Quart d’humor i sàtira 1988, és la singular aventura barcelonina de Rachid, un emigrant marroquí que, cansat de viure a París, vol tornar al seu país per convertir-se en atleta. Però quan passa per Barcelona l’atraquen, i només li queda un vestit de mudar que havia heretat del seu pare.
Quan passeja, desolat, per la plaça Sant Jaume, el confonen amb un dels participants estrangers en un congrés internacional i així coneix el primer còctel i la primera recepció. En un divertit joc d’atzars i malentesos, Rachid es converteix en un personatge al costat de les autoritats polítiques del país i, sense proposar-s’ho arriba a aconseguir la màxima influència. Barril ha creat un tipus extraordinari: el grimpador que triomfa sense fer res.
L’equilibri entre l’humor i la qualitat literària fa d’Un submarí a les estovalles una narració fora del corrent.
L’obra tracta l’itinerari vital i interior de Mila, la protagonista, fins que s’arriba a conèixer a ella mateixa. A la manera de les novel·les modernistes, és una història d’autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d’una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional, que intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l’amor, l’instint maternal i el desig de formar part d’alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.
La punyalada (1990) Jorge Grau
La punyalada (1904) Maria Vayreda
El protagonista i narrador, Albert, s’enamora de la filla del moliner d’Albanyà, Coralí. Ibo, un perdulari també cobeja la Coralí, i manté amb l’Albert un duel desigual: des de petits, sempre ha exercit un domini humiliant sobre aquest, i és així com no el considera pas rival. La Coralí, tot i estimar-se l’Albert, vol esperonar la seva timidesa immobilista a través de la gelosia, deixant-se festejar per l’Ibo. El triangle protagonista només provocarà el creuament de forces i la baralla: el caràcter fort de la Coralí xoca amb els homes i oscil·la de l’un a l’altre; mentrestant, l’Albert aconseguirà enfrontar-se amb l’Ibo quan aquest amenaci la Coralí amb forçar-la. Després d’aquesta baralla encarnissada, l’Ibo es retira, malferit, però inicia una cursa com a bandoler per la Garrotxa amb l’objectiu final de tornar reforçat, endur-se la Coralí i derrotar físicament i moralment l’Albert.
Puta misèria (1987) Rafel Arnal i Trinitat Satorre
Felo i Ximo són dos amics que intenten sobreviure sense treball ni recursos. Busquen la manera de guanyar diners amb un camell. No se’ls ocorre altra cosa que segrestar el ric del poble…
I Ferran ens ho diu:
Rafael Arnal, llibreter, llaurador d’horta i de secà, novel.lista, romancer, bloguer, republicà, va posar una de les dos mans que van escriure “Puta misèria”.
Història de desgraciats de l’Horta, esperpentica narració, plena humor xufer que Ventura Pons va fer peli.
Laura, del cielo llega la noche (1987) Gonzalo Herralde
Descobrireu un protagonista una mica desvergonyit, una rossa de «pel·lícula», uns peixos grossos que se la saben molt llarga, uns pinxos de barris baixos, uns quantscadàvers, molts diners pel mig, i acció, sobretot, molta acció. També podeu fer un recorregut turístic per diverses ciutats d’Europa o, si ho preferiu, visitar els indrets més emblemàtics de Barcelona, tot, és clar, de la mà del protagonista, l’Enric Vical, «un brètol capaç de tot per una mica de calés», que intenta, sigui com sigui, que la bòfia no li carregui els morts
Bearn o la sala de las muñecas (1983) Jaime Chavarri
Bearn (1956) Llorenç Villalonga
Abans morir que mesclar la meua sang. El capella Joan Mallol, orfe que desconeix el seu origen, decideix reconstruir la història de la seua família.
La plaça del diamant (1962) Mercé Rodonera
ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en
Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi.
Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la
pastisseria i al seu promès, que s’anomenava Pere, per a casar-se amb en
Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l’Antoni i l’altre la Rita.
En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar
bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa… Després vindrà la guerra i la postguerra.
La novel·la comença amb un home i una dona que es troben en una parada d’autobús. L’home, el Xavier, s’enamora a primera vista de la bellesa de la dona, la Juna, que acaba fent que agafi un altre autobús i baixi en la mateixa parada que ella i la persegueixi fins que ella desapareixi en una cantonada. Al final, s’acaben trobant un altre cop a la mateixa parada, i a partir d’aquí comencen a quedar per conèixer-se, fins que la Juna es deixa emportar una mica per en Xavier i estan a punt de tenir relacions sexuals. Però ella no vol, perquè ella no voldria viure tota la seva vida en les condicions econòmiques que viu en Xavier actualment, on ella pot apreciar en la seva habitació, per exemple. Llavors, la Juna diu a en Xavier el pla
que tenia tramat des de feia temps: matar al seu oncle, el coronel Virós. Si el matava, al morir, entregava totes les seves possessions i riqueses a la Juna. Ella li explicà a en Xavier que llavors ja podrien viure per sempre, perquè viurien sense haver de patir per res, i que després de matar-lo, es veurien després de sis mesos.
Com actua un pare si sospita que el seu fill és un assassí? Com repon el fill al recel familiar? Amb el rerefons d’una universitat agitada per la lluita política durant la Barcelona grisa del franquisme
La trama de l’obra descriu les intrigues, les tràgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa, que es casarà amb l’Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó d’Àfrica, on morirà. Més endavant el Marçal, el culpable real de l’assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer. Quan la Maria Rosa sàpiga la veritat es produirà el desenllaç fatal.
La Ferida lluminosa (1954) Josep Maria de Sagarra
Els personatges de La Ferida Lluminosa mostren una clara hipocresia, més preocupats per aparentar una vida normal i feliç de cara a la gent però sense procurar la felicitat verdadera.
Ens mostra un matrimoni, l´Enric Molins i la Isabel, amb un fill, l´Ernest, que contra la voluntat del pare, és capellà. Ja fa deu anys que la parella fingeix ser feliç però en realitat només ho són en aparença ja que la seva vida marital es va acabar per les infidelitats del marit que la dona no va voler perdonar. Arriba un punt que l´Enric, que és un metge cardiòleg excel.lent i prestigiós , s´enamora de la neboda de la seva dona,
Les pel·lícules que han estat creades a partir de l’obra de Guimerà són:
- 1907: Tierra baja. Espanya. Sota la direcció de Fructuós Gelabert
- 1913: Tierra baja. Argentina. Sota la direcció de Mario Gallo.
- 1914: Marta of the lowlands. Estats Units. Sota la direcció de J. Searle Dawley.
- 1922: Tiefland. Alemanya. Sota la direcció d’Adolf Edgard Licho.
- 1940/1944: Tiefland. Alemanya. Sota la direcció de Leni Riefenstahl i estrenada l’11 de febrer de 1954.
- 1950: Tierra baja. Mèxic. Sota la direcció de Miguel Zacarías.
- 1982: Terra baixa. Espanya. Sota la direcció de Mercè Vilaret.
- 2011: Terra baixa (TV movie). Espanya. Sota la direcció d’Isidro Ortiz.
En
el primer acte se’ns presenten els personatges (caràcters, importància
dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest actePassat un temps tornen a la batalla entre grecs i turcs, però ara naval.,
es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar
els deutes, en Sebastià s’ha de casar amb una pubilla de bona família.
Com que tothom s’imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el
vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta
amb algú de fora. A través d’en Tomàs, que és l’únic que no sap res del
muntatge, sap d’en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la
Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per
casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no
és de conveniència, sinó d’amor. La Marta, però, no hi està d’acord, i
tot i que en Manelic li fa fàstic, s’hi casa per ordre d’en Sebastià. Un
cop viuen junts, el Manelic s’adona que la Marta no l’estima, i això el
fereix molt.
El señor Esteve (1948) Edgar Neville
L’auca del senyor Esteve (1907) Santiago Rusiñol
La novel·la de Rusiñol descriu el naixement, la infantesa, l’aprenentatge i el casament de l’Estevet en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l’Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l’artista i la classe social a la qual pertany.
A la primera part, «L’Estevet», de 12 capítols, i a la segona, «l’Esteve», de 8 capítols, el ritme de l’obra guanya en intensitat narrativa per la diversitat d’escenes que hi apareixen. La tercera part, «El senyor Esteve», de 7 capítols, té un caràcter més teòric i programàtic, i abraça un àmbit més general tot inserint la història individual i familiar del senyor Esteve en un marc de la societat i de la ciutat de Barcelona. Va ser adaptada al cinema per Edgar Neville amb el títol El señor Esteve (1948), encara que la primera versiò va ser dirigida per Lucas Argiles en 1929,
Un recorregut magnífic i exhaustiu per la nostra literatura adaptada a la gran pantalla. De fet, algunes de les adaptacions m'eren totalment desconegudes. Esteu fent un treball, alumnes i Jesús, envejable. Felicitats!
=D
Contingut molt bó =D